El dossier

Embolica que fa fort!

La possible inhabilitació de Quim Torra afegiria incertesa a l’escenari actual. Un cop la sentència fos ferma, s’hauria de pactar un relleu en dos mesos o activar unes noves eleccions a la Generalitat

LLUÍS I PERE
LLUÍS I PERE
L’al·legat final del president Torra va sonar a un cert comiat de la política”
CINC COMICIS EN DEU ANYS
CINC COMICIS EN DEU ANYS
Si el govern català es veiés obligat a convocar eleccions, seria la cinquena cita electoral en la darrera dècada

L’al·legat final del president de la Generalitat, Quim Torra, va sonar a melodia de comiat: “Benvinguda sigui la condemna si és per haver defensat la llibertat de tots els catalans.” Durant l’ús del seu torn d’última paraula, Torra va denunciar “la parcialitat” dels tres magistrats del TSJC que hauran de dirimir el seu futur polític, com també la dels membres de la Junta Electoral Central (JEC) que van elevar la seva presumpta desobediència a la fiscalia. L’any passat, el jutjat de Manresa va condemnar l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, a sis mesos d’inhabilitació per negar-se a despenjar una estelada de la façana de l’ajuntament durant les dues campanyes electorals del 2015. La sentència assegurava que en períodes de campanya electoral, els mandats de la JEC estan per sobre dels acords plenaris.

En el cas del president de la Generalitat, ni tan sols Torra desmenteix que va existir un acte de desobediència quan es va negar a retirar la pancarta. El que qüestionen tant ell con la seva defensa és que la JEC sigui un òrgan de rang superior a la Generalitat i, en conseqüència, apte per donar aquestes ordres. A més, l’advocat del president, Gonzalo Boye, insisteix que l’ordre de la JEC, en cas que es trobés entre les seves competències, s’hauria d’haver dirigit a la Generalitat com a institució, no al seu màxim representant.

Si negar-se a retirar una pancarta que reclamava la llibertat dels presos polítics li costarà el càrrec a Quim Torra és un dubte que es començarà a esvair en poc temps. Si es complissin els pitjors pronòstics, la sentència del TSJC encara no seria ferma, i la defensa de Torra acudiria al Tribunal Suprem. Mentre la sentència no tingués caràcter definitiu, Torra es mantindria en el càrrec (sempre que ho volgués), ja que no estaria obligat a plegar i ningú podria convocar eleccions en nom seu.

Si finalment fos el Tribunal Suprem qui apartés Quim Torra de la política activa, s’obriria un escenari inèdit. Un carreró amb diverses sortides. D’entrada, tal com recull la llei de la presidència aprovada pel Parlament el 2008, un president amb condemna penal ferma que comporti la inhabilitació és automàticament substituït, de conformitat amb l’article 6.2 i amb caràcter d’interinatge, pel vicepresident del govern. En aquest cas, seria Pere Aragonès qui assumiria temporalment el pilotatge de la Generalitat. Durant aquest període, el president interí no tindria la potestat de convocar eleccions ni de cessar consellers.

En paral·lel, s’activaria un període de dos mesos durant el qual s’hauria de consensuar un nou president o presidenta, que hauria de ser ratificat pel Parlament seguint les passes de qualsevol investidura: per majoria absoluta en primera ronda, o per majoria simple, dos dies més tard. Si no hi hagués quòrum passats aquests dos mesos, es convocarien eleccions, que arribarien entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. En cas que s’aterrés en aquest escenari, seria el cinquè procés electoral que viuria Catalunya en només deu anys, després de les eleccions del novembre del 2010 (va guanyar el PSC de José Montilla), del novembre del 2012 (la victòria va ser per a Artur Mas), del setembre del 2015 (triomf de JuntsxSí) i del desembre del 2017 (es van celebrar sota el 155 i el guanyador va ser Cs).

Així doncs, en el cas que les forces que governen la Generalitat volguessin evitar tant sí com no uns nous comicis, no tindrien més remei que trobar un candidat de consens, una missió que encara podria enterbolir més les relacions entre els dos grups. Si sortissin airosos del debat, encara necessitarien el suport d’una altra força parlamentària, encara que fos mitjançant l’abstenció. El debat que aquest cop s’esdevindria improbable, i que acostuma a ser motiu de divisió entre JuntsxCat i ERC, seria el de la possibilitat d’investir Carles Puigdemont. El president a l’exili segueix pendent que la justícia resolgui la seva immunitat com a eurodiputat i, en cas que li fos reconeguda, és difícil pensar que renunciaria a aquest escó per mantenir el de diputat al Parlament català.

TORRA NO SERIA CANDIDAT

I què passaria amb la figura del president Torra si per casualitat hi hagués una nova convocatòria d’eleccions quan el seu cas es trobés a cavall del TSJC i el Suprem? Doncs que estaria vetat com a candidat. La llei orgànica del règim electoral general, en l’article sisè, exclou com a candidats els condemnats per delicte de rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública i contra les institucions de l’Estat quan existeixi una sentència que inhabilita la persona per exercir un càrrec públic, malgrat que aquesta no sigui ferma. És a dir, si el tribunal dirigit pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, acordés suspendre de les seves funcions el president de la Generalitat (el fiscal general de Catalunya sol·licita per a ell fins a un any i vuit mesos d’inhabilitació), Quim Torra es podria mantenir en el càrrec en espera de la resolució del Suprem, però en cap cas podria ser candidat a president de la Generalitat.

Tots aquests fronts, però, només es desencadenarien en cas que es produís una inhabilitació que molts donen per feta. Un altre escenari que no s’hauria de descartar, tot i que ara per ara no sembla que entri en els plans del president, és que abans no es publiqui la primera sentència, Torra opti per convocar eleccions autonòmiques, sobretot si la decisió que prengués ERC respecte a la investidura de Pedro Sánchez s’arribés a interpretar des de JuntsxCat com un motiu òptim per treure profit de tot aquest embolic.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

.

A través dels ulls de futurs lletrats

La sala de vistes mostrava un aspecte tan pobre que es comptaven més cadires buides que ocupades. Entre l’escàs públic (es podien comptar en pocs segons els asistents si es descartaven els periodistes), cridava l’atenció la presència de tres joves, dos nois i una noia. Ells són en Lluís Salvador Serés i en Pere Roig, dos estudiants de primer curs de dret de la Universitat Pompeu Fabra que han de lliurar un treball que els obliga, prèviament, a seguir un judici en directe. Van triar ràpidament. “Ens interessa el tema i és un cas en què és fàcil accedir a tota la informació”, assenyalen. No van perdre detall i es van plantar dins la sala en la sessió del matí i de la tarda.

El primer que els va cridar l’atenció? “Que abans d’entrar un mosso d’esquadra va fer una fotografia dels nostres DNI amb el seu mòbil.” “I moltíssimes coses al llarg del dia: la inexistència d’una gran cua de gent per entrar-hi; la dimensió de la sala, que van trobar petita; el fet que l’acusació popular –Vox– no portés el pes i es limités a sumar-se al fiscal; la destresa de Gonzalo Boye en les seves intervencions, que ni tan sols llegia; les mínimes proves que hi va haver; el menyspreu de Vox cap al català, fins al punt d’arribar a dir “síndico de agravios”...

Els dos estudiants, naturals de Torres de Segre i Reus, admeten que van quedar “sorpresos” quan Boye va instar la qüestió prejudicial i que van marxar del Palau de Justícia de Barcelona amb la impressió que l’al·legat final de Torra havia sonat “a un cert comiat de la política”. Mentre que Serés té molt clar que el president de la Generalitat “serà inhabilitat”, Roig manté certs dubtes: “Pensaria que serà apartat si només hagués escoltat les intervencions del president Torra i del seu advocat, perquè ho donen absolutament per fet”.

Sí que tornen a coincidir a l’hora de valorar que el que hauria de dirimir el tribunal és si la JEC és d’un rang superior o inferior a la Generalitat, clau per arribar a conclusions respecte a l’acte de desobediència de Torra. Ja pensen a seguir de prop altres judicis vinculats al procés. El de dilluns els va passar volant.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)