NO frenen
El TSJC intensifica l’ofensiva judicial condemnant el president de la Generalitat a un any i mig d’inhabilitació en culminar una operació sense precedents contra un president en exercici
LES FRASES DE LA SENTÈNCIA
La magnitud de la sentència europea del cas Junqueras ha deixat aquesta setmana en segon terme una altra resolució que, lluny de ser menor, constitueix un atac sense precedents del poder judicial espanyol al poder executiu català, amb la inhabilitació per primer cop en la història d’un president de Catalunya en ple exercici del seu càrrec. És el que ha fet el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnant el president Quim Torra amb una dura sentència emesa el mateix dia que a Europa es fallava en favor d’Oriol Junqueras, fent evident l’actuació coordinada del braç judicial espanyol en un exercici matusser i calculat de contraprogramació.
La sala civil i penal del TSJC condemna Torra a un any i mig d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per no haver acatat l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de despenjar del balcó del Palau de la Generalitat el llaç groc en solidaritat amb els presos polítics i exiliats en el període previ a les eleccions del 28 d’abril passat.
El màxim òrgan judicial espanyol a Catalunya, presidit per Jesús María Barrientos, qualifica la manera de procedir del president de “recalcitrant i reiterada actitud desobedient” respecte a l’ordre de la JEC de retirar el llaç, fet que qualifica de “voluntat conscient i una disposició anímica inequívoca” del cap de l’executiu per contravenir les disposicions de l’autoritat electoral.
NO ÉS FERMA
La sentència inhabilita Torra de qualsevol càrrec públic local, autonòmic, estatal o europeu, però no és ferma perquè permet la presentació de recurs davant del Tribunal Suprem en un procediment que encara es podria allargar gairebé un any en cas que el president decidís esgotar-lo i no recórrer abans a la convocatòria d’eleccions anticipades, prerrogativa que només té ell mateix mentre no sigui inhabilitat amb sentència ferma.
Pel que fa als arguments de la defensa del president Torra, exercida per Isabel Elbal i Gonzalo Boye, segons els quals la Junta Electoral no és una autoritat jeràrquicament superior al president de la Generalitat, el TSJC dictamina en direcció oposada afirmant que sí que ho és perquè, en cas contrari, el cap de l’executiu català “s’erigiria, llavors, en autoritat electoral, dirimiria la qüestió i s’atribuiria, doncs, funcions que de cap manera li són pròpies”.
cs va obrir la cacera
L’origen del cas que, de moment, ha desembocat amb la inhabilitació de la màxima autoritat catalana és la denúncia de Ciutadans el 4 de març contra la presència al balcó del Palau de la Generalitat de la pancarta per la llibertat dels presos amb el llaç groc, una actuació que forma part de l’ofensiva del partit d’Albert Rivera i Inés Arrimadas de buscar la confrontació atiant una guerra de símbols a Catalunya que, lluny de calar entre la població, està provocant l’enfonsament de la formació taronja en les últimes convocatòries electorals al Congrés i també l’ensorrament, segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, en unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya, on passaria de ser la primera força parlamentària amb els 36 diputats actuals a ser la quarta, amb entre 14 i 16 escons.
CARLES RIBERA
cribera@lrp.cat
.
Quin és el futur immediat de quim torra?
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que inhabilita un any i mig el president de la Generalitat, Quim Torra, és només el punt de partida d’un farragós procés que a hores d’ara no queda clar quants mesos pot durar, perquè depèn de diversos factors judicials i extrajudicials.
Atès que la sentència no és ferma i que l’advocat Gonzalo Boye ja ha anunciat que la recorreran davant del Tribunal Suprem, Torra pot seguir exercint el càrrec. Si, com és previsible, la defensa del president sol·licita qüestions prejudicials, el cas es podria allargar més d’un any depenent de la celeritat dels tribunals. Si finalment fos el Suprem qui apartés Torra de la política, amb una sentència ferma, seria automàticament substituït pel vicepresident del govern, Pere Aragonés, de conformitat amb l’article 6.2 de la llei de la presidència aprovada pel Parlament el 2008. Si es donés aquest escenari, seria a Pere Aragonès a qui li tocaria pilotar l’administració, però ho faria un màxim de dos mesos, el temps durant el qual el Parlament hauria de consensuar un nou president o presidenta, seguint les passes de qualsevol investidura. Si no hi hagués una majoria necessària passats aquests seixanta dies, es convocarien eleccions al Parlament de Catalunya, que serien al cap de cinquanta-quatre dies més. D’altra banda, si hi hagués una convocatòria electoral a Catalunya des d’ara i fins al moment en què hi hagi sentència ferma, Quim Torra no podria ser el candidat de cap formació malgrat que la sentència fos provisional. Així ho indica la llei orgànica del règim electoral general. La potestat de convocar aquests comicis és, tanmateix, de Torra mentre no estigui inhabilitat, i a hores d’ara res no fa pensar que vulgui prémer el botó vermell de convocatòria. Combinant totes les variables, les eleccions podrien ser, tirant curt, a tocar de l’estiu o, esgotant totes les dilacions possibles, a principis del 2021, cosa que permetria a Torra acabar gairebé la legislatura.