El dossier

Les veus fraternals de Madrid

Hi ha un Madrid solidari que es mobilitza, sovint a contracorrent, a favor del dret a decidir dels catalans i en contra de l’existència de presos polítics. És el mateix Madrid que ha teixit a la capital de l’Estat un suport cabdal per als familiars dels represaliats, tant els de l’1-O com els del 23-S

A LES PORTES DE LA PRESÓ
Quan es va saber que els CDR quedarien en llibertat, es van plantar a les portes de la presó per acompanyar-los si no arribava la família
JAIME PASTOR
“El 16 de març de l’any passat el moviment va fer fa un salt qualitatiu. Vam veure que teníem una capacitat desbordant”
“Aquesta onada de solidaritat i afecte és la que ens ha sostingut dempeus i ha fet que hàgim pogut seguir endavant”
DESAFIAMENT AL RÈGIM
Veuen la lluita independentista com un desafiament al règim del 78, com una gran oportunitat que s’albira per posar-hi fi

Hi ha un Madrid solidari, combatiu, un Madrid que molts mitjans de comunicació espanyols s’esforcen a silenciar. Un Madrid que es mobilitza a contracorrent i de manera permanent a favor de la causa catalana i que lluita per revertir la retallada de drets i llibertats que afecta, en primer terme, l’univers independentista. És el mateix Madrid que ha allargat la mà, i ho segueix fent, tant als presos catalans com als seus familiars. El Madrid que, tot i rebre crítiques ferotges, no ha dubtat a concentrar-se a la cèntrica plaça del Sol o a deixar-se veure pels carrers de la capital de l’Estat per manifestar el seu rebuig a la violència policial de l’1-O o a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, entre d’altres.

És el Madrid que dona la cara, però que també fa una feina discreta, inesgotable i sovint inapreciable per fer més planer el calvari que suporten els familiars dels presos polítics. Quan ara fa uns dies, per posar un exemple, es va saber que alguns membres dels CDR detinguts el 23 de setembre sortirien al carrer, a les portes de la presó de Soto del Real es van concentrar algunes de les persones que representen aquest Madrid. L’objectiu era que, en cas que els alliberats traspassessin els murs de la presó abans que els familiars hi arribessin, se sentissin una mica acompanyats. Aquest Madrid que lluita contra la repressió està representat, entre d’altres, per entitats com Madrileños por el Derecho a Decidir i Madres contra la Represión. Ens trobem a la capital espanyola amb tres representants d’aquests col·lectius. És diumenge, 29 de desembre. La cita té lloc a les 12 del migdia, al Círculo de Bellas Artes. Primer arriben Rosa Minguela i Elena Ortega. La primera, de Madrileños por el Derecho a Decidir; la segona, de Madres contra la Represión. L’Elena, que al jersei llueix la xapa que sempre l’acompanya amb el missatge “llibertat presos polítics”, és la mare de l’Alfonso Fernández, popularment conegut com Alfon, el jove antifeixista de Vallecas que va passar quatre anys a la presó acusat per l’Estat de terrorisme per tinença de material explosiu durant la vaga general del novembre del 2012. El seu cas es va convertir en tot un símbol de la lluita antifeixista, atès que moltes persones el van considerar un muntatge policial per debilitar la lluita d’aquests moviments.

A la Rosa i l’Elena les acompanya Jaime Pastor, professor de ciències polítiques de la UNED i actual portaveu de Madrileños por el Derecho a Decidir, un moviment en què han aterrat activistes de la Coordinadora 25-S, dels Ateneos Republicanos de Vallecas i Carabanchel, d’Izquierda Castellana, d’Anticapitalistes... Tots tres simbolitzen la lluita d’una part del poble madrileny contra la repressió que pateixen els presos polítics que l’Estat espanyol manté entre reixes: els presos catalans, els joves d’Altsasu..., però també centenars de persones que han vist com la repressió, enfortida amb la llei mordaça, s’acarnissava amb ells per prendre part en lluites socials.

EL SUPORT POPULAR

Parlem del seu compromís amb la causa catalana. Trenca el gel una dona d’empenta com l’Elena Ortega: “M’he mogut en la lluita antirepressiva tota la vida, ja abans de la detenció del meu fill. Quan vaig patir el cas de l’Alfon, moltes persones es va acostar a mi per ajudar-me. Era un moment molt dur i era quan més necessitava el suport de la gent. Quan hi ha repressió, les famílies es queden en estat de xoc. Necessiten suport emocional. A mi em van ajudar les famílies dels presos bascos. Vaig entendre com n’és, d’important, ajudar altres mares que es poden trobar en una situació similar”, relata. Madres Contra la Represión, moviment inspirador dels grups creats al territori català arran de la detenció de desenes de joves durant les protestes contra la sentència del Suprem, és alhora un moviment hereu de Madres Unidas Contra la Droga, creat el 2013, i fins i tot, mirant una mica més enrere, del moviment que reivindicava un judici just per la mort en mans d’un militar del jove antifeixista Carlos Palomino el 2007.

“El moviment actual té una dimensió antifeixista molt clara que reneix després que els poders de l’Estat es carreguessin una plataforma antifeixista molt activa”, afirma Jaime Pastor. Des del 15-M es calcula que s’han produït a la capital un miler de detencions de persones que des de la protesta al carrer volien fer tremolar part de les estructures del règim establert. Recorden, per posar un exemple entre molts, la Marcha por la Dignidad del 2014, quan van ser detinguts l’Imma i en Miguel. De les protestes derivades de la sentència, en Dani segueix entre reixes.

Seguim la conversa i els tres protagonistes expliquen que se saben vigilats pel Centro Nacional de Inteligencia (CNI). “Jo els he arribat a saludar al supermercat”, diu l’Elena. L’entrevista al Círculo de Bellas Artes es concerta a través d’una trucada de telèfon, aquella mateixa setmana. Seiem i a la taula més propera del bar i a la cadira que hi ha a menys distància seu un home, sol i sense esperar ningú, amb aspecte d’interessar-li la nostra conversa. Marxa just quan pleguem. Tots tres tenen clar que la seva presència no és casual.

Reprenem el fil. Expliquen que hi ha més paral·lelismes entre la lluita a Catalunya i la lluita a Madrid dels que molta gent es pensa. Allà, a la capital, també està activada la caixa de resistència i s’organitzen actes solidaris per recaptar diners com paelles, rifes... A Madrid existeix una entitat d’advocats similar a Alerta Solidària o als gironins Dret a Defensa, que fa costat als represaliats. És la Asociación Libre de Abogadas y Abogados (ALA).

Tots tres veuen la lluita independentista com “un desafiament al règim del 78, com una escletxa oberta en aquest règim, com una oportunitat per posar-hi fi”. Cap d’ells rema a favor de la independència de Catalunya. El que defensen és el dret a decidir dels pobles. I que guanyi qui tingui millors arguments per convèncer la gent. La Rosa, que es trobava sola defensant la causa catalana fins que va aterrar a Madrileños por el Derecho a Decidir, opina que la sentència del Tribunal Suprem “ha despertat moltes consciències”. “A partir de l’1 d’octubre, es dispara la criminalització de l’independentisme. La sentència desmenteix que hi hagués un cop d’estat, i després han arribat els revessos d’Europa a la justícia espanyola”, afegeix Jaime Pastor. El suport ha anat a més, segueix Minguela: “Fa dos anys érem quatre gats en algunes protestes. El 2019 hi ha hagut concentracions que hem començat sent una quinzena i hem acabat sent quatre-cents, i això que els mitjans de comunicació no ens donen veu tot i que el bombardeig d’informació és constant.”

SUPORT A LES FAMÍLIES

L’ajuda que han prestat als familiars dels presos té un valor incalculable. Durant el judici, algunes persones van fer cua ja de matinada per entrar al jutjat amb l’única finalitat de cedir els seus llocs als familiars que arribaven al matí, directes de Catalunya. De passada, els traslladaven informació important, com ara que podien accedir a la sala amb un mocador groc però no amb samarretes amb missatges polítics, o els aconsellaven que tinguessin cura amb la gent de Vox que havia minat el carrer. L’equip de voluntaris de Madrid també ha ajudat les famílies a desplaçar-se des de l’estació d’Atocha fins a la presó, sobretot als parents dels CDR detinguts. I els han allotjat a casa seva quan ho han volgut. “Tenim un grup en què es demanen voluntaris quan, per exemple, s’ha de traslladar una família. Hi ha tanta gent oferint la seva ajuda que si no veus el missatge al moment, ja fas tard perquè algú se t’ha avançat”, comenta la Rosa.

Aquesta madrilenya que estudia català i que algun dia vol viure a Catalunya creu que Madrid encara ha d’aprendre molt dels catalans pel que fa a organització. “Vosaltres sou boníssims”, ens diu. “A Madrid, hi ha una seixantena d’entitats dedicades a la memòria històrica, i això ens passa amb tot. Així és difícil coordinar-se”, afegeix.

Tornant al referèndum de l’1-O, Jaime Pastor parla de “derrota política de l’Estat espanyol, que presumia de CNI i no va ser capaç de frenar la votació, ni tan sols de trobar unes urnes”. Rosa Minguela admet que va obrir una ampolla de cava el dia que el govern català va presentar les urnes i també subratlla que no s’esperava que els líders independentistes els caigués a sobre una llosa amb tants anys de presó. “Doncs a mi, malauradament, ja no em sorprèn res”, replica Elena Ortega, que afegeix: “Mira, si no, el cas d’Altsasu.”

El seu compromís amb el dret a decidir dels catalans ha provocat que algunes persones els mirin amb cara de pomes agres, i fins i tot que algú els retiri la paraula. Però això, lluny d’acoquinar-los, els referma encara més en la seva lluita i implicació en qualsevol causa que considerin injusta. Per això no van dubtar a desplaçar-se a Pamplona per participar en una manifestació per exigir l’alliberament dels joves d’Altsasu. Aquell dia van desplegar una pancarta en què es llegia “Madrid amb Altsasu”. “La gent ens aplaudia, vam ser molt ben rebuts, va ser impressionant”, recorden a l’uníson. L’Alfon va arribar a coincidir a la presó amb un dels joves navarresos.

CAPACITAT DESBORDANT

Un dels dies que més va marcar la trajectòria de Madrileños por el Derecho a Decidir va ser el 16 de març de l’any passat, quan diferents organitzacions i partits polítics van impulsar la gran manifestació a la capital per exigir l’alliberament dels presos polítics. Milers de persones arribades de diferents indrets, principalment des de Catalunya, van compartir proclames en un ambient d’absoluta germanor. Jaime Pastor recorda aquella jornada: “El moviment va fer un salt qualitatiu, vam veure que teníem una capacitat desbordant. Amb la nostra pancarta ens van demanar centenars de fotos, tant catalans com gent de Madrid, que aquell dia abundava.” I és que, afirmen, el republicanisme té més presència a Madrid de la que alguns cops es pot percebre des de fora. La Universitat Autònoma de Madrid va inaugurar el 2018 una sèrie de consultes sobre la monarquia. El 83,67% dels participants es van decantar per instaurar una república a Espanya. També hi ha, però, un Madrid que vota extrema dreta. “Ara mateix estan tan emborratxats d’èxit que han abandonat el carrer”, explica Pastor.

Aquest professor universitari introdueix el tema de la possible solució per al conflicte català, ara que s’ha obert la via del diàleg: “No hi veig una solució viable a curt termini. Es podria pensar en l’assaig d’una tercera via, una fórmula que impliqués una reforma constitucional, una consulta no vinculant a l’entorn d’una proposta, d’una reforma de l’Estatut en la línia federal... En paral·lel, s’ha de trobar una fórmula per negociar l’amnistia dels presos polítics. I a mitjà o llarg termini, potser es poden plantejar consultes pactant quines majories són necessàries.”

Passi el que passi, aquests madrilenys seguiran compromesos amb la defensa del dret a decidir i amb l’ajuda als represaliats.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

EL PUNT DE PARTIDA

El moviment de suport als presos polítics catalans va néixer arran de l’1 d’octubre i va agafar embranzida quan un jutge va impedir un acte sobre el referèndum al centre cultural Matadero, a instàncies del PP i tot i comptar amb l’autorització de l’aleshores alcaldessa de la ciutat, Manuela Carmena. La prohibició de l’acte, promogut per Madrileños por el Derecho a Decidir, va ser tot un revulsiu, i l’espai alternatiu, el Teatro del Barrio, es va veure desbordat, com es pot comprovar a la imatge superior. Els madrilenys van desafiar la prohibició i aquell acte va marcar un abans i un després en la relació entre els dos pobles.

Carta d’agraïment

Els familiars dels presos i encausats en les detencions del 23-S volem dirigir-nos a totes les persones i col·lectius de Madrid que us heu solidaritzat amb nosaltres des de l’inici.

El dia 23 de setembre del 2019 un brunzit enorme de desesperació, alarma i preocupació va paralitzar la nostra vida. Els telèfons no paraven de sonar per avisar que els nostres éssers estimats estaven sent atacats per un estat opressor que buscava fer mal en benefici de les seves polítiques. Ens van generar dolor, por i incertesa, però per sort una xarxa tan silenciosa com constant va aparèixer per esmorteir el nostre malestar. Moltíssima gent organitzada i solidària ens estenia la mà perquè nosaltres i els nostres familiars presos poguéssim portar de la millor manera possible aquest gran atac repressiu. Han estat i estan al nostre costat, cuidant-nos, acaronant-nos, intentant fer-ho tot més fàcil. Des del primer moment, sense titubejos, fins on fes falta. Aquesta onada de solidaritat i afecte ens ha envoltat en tot moment, ens ha sostingut dempeus i ha fet que hàgim pogut seguir endavant amb les nostres vides d’una manera més suportable.

Molta gent de Madrid ha estat des del primer instant solidària amb la nostra causa. Han fet innombrables mobilitzacions, han sofert la repressió per haver-se solidaritzat amb nosaltres, hi ha hagut setze persones detingudes, de les quals una, en Dani, continua en presó preventiva des de fa gairebé tres mesos. Malgrat tot, diversos col·lectius de Madrid s’han implicat i organitzat des del primer dia per donar suport a les nostres famílies i amistats en el transport i allotjament en els dies de visites a la presó de Soto del Real. El seu afecte i la seva compressió han estat imprescindibles.

Les visites són l’instant en què els nostres familiars presos poden evadir la seva ment d’aquest espai captiu, on poden abraçar, tocar i acariciar els seus éssers estimats. Aquest moment pertany al pres, és el seu moment més esperat, el seu moment més pròxim a la llibertat.

Vosaltres contribuïu a fer que tot això sigui possible. Ens emociona i commou la vostra solidaritat, el vostre suport incondicional, els vostres somriures, les mirades de complicitat i les paraules en els moments més durs. No tenim paraules per poder-vos-ho agrair prou.

Diuen que en les situacions més difícils és quan saps qui són els teus veritables amics. Nosaltres podem dir que en el moment més difícil hem conegut uns veritables amics. Hem après que fins i tot de les situacions més complicades es pot treure una cosa positiva.

Moltíssimes gràcies de tot cor.

Familiars i encausades ‘detingudes 23-S’

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)