El dossier

DAVID BONVEHÍ

Diputat i president del PDeCAT

“La paraula ‘traïdor’ no m’agrada”

David Bonvehí parla de present i de futur, de la necessitat de seguir teixint complicitats amb ERC i de la convicció que JuntsxCat guanyarà les properes eleccions al Parlament

Com acabarà el ball de sigles del PDeCAT, JuntsxCat i la Crida Nacional per la República?
Jo responc per l’organització del Partit Demòcrata (PDeCAT), i a nosaltres ens agradaria que tot això acabés en una organització política, que nosaltres entendríem que es digués JuntsxCat, però que voldríem que fos un nou instrument que incorporés tot el que és el Partit Demòcrata. Treballem amb aquesta voluntat.
Què volen incorporar del PDeCAT, més enllà de les sigles?
Considerem que JuntsxCat hauria de ser la suma del Partit Demòcrata més altres actors que volen fer un partit conjuntament amb nosaltres: diputats independents que vam fitxar per a la llista de JuntsxCat per als diferents comicis. Hi ha tota una llista d’independents que se senten representants per la Crida i, per tant, JuntsxCat pot ser una suma del PDeCAT i la Crida. Però això ja no depèn de mi. La Crida té una organització pròpia i no estic autoritzat a parlar d’ells. Se li ha de preguntar a la Crida si està disposada a fer un projecte conjunt amb el PDeCAT.
Però aquesta idea desentona amb la filosofia original amb què es va fundar la Crida.
La Crida havia de ser una suma de tot l’independentisme i la nostra assemblea de militants va tenir clar que hi havíem de col·laborar. Atès que les altres forces independentistes no s’hi han sumat, nosaltres considerem que ara la Crida ha de fer una reflexió interna per veure cap a on ha d’evolucionar.
Què se n’ha fet, dels militants convergents que no són independentistes i que discrepen del rumb que ha agafat el partit?
La gran majoria dels nostres militants van firmar la nova butlleta del PDeCAT. És cert que ara tenim uns 13.000 militants i que uns 2.000 no ho van fer. Dia a dia els estem mirant de fer entendre, un a un, que seria bo que s’incorporessin al nou projecte del Partit Demòcrata.
Però no tothom que era o és convergent és alhora independentista i pot no compartir la nova estratègia.
Hi estic cent per cent d’acord, però el Partit Demòcrata el vam crear com una formació d’espectre molt ampli, de diverses sensibilitats, per arribar a la independència. El PDeCAT és un partit independentista, però entén que tots aquells sobiranistes que creuen en un referèndum d’autodeterminació hi caben. I no ens cansem de dir-los que hem demostrat que som un partit en què la gent que se sent catalanista pot trobar el seu lloc.
Vostè havia arribat a votar ERC. Què li impediria ara votar aquesta formació, si no estigués afiliat a cap partit?
Jo votava ERC quan era molt jove i quan em semblava que era un partit que tenia les coses més accentuades que els altres partits. En el moment en què vaig entrar en política municipal i que a part del tema independentista també em van interessar altres temes més ideològics, i més de gestió, de seguida, als 22-23 anys, vaig veure que el meu espai natural era Convergència. M’hi vaig sentir més còmode. Tant CDC, al seu moment, com el PDeCAT ara són partits d’estricta obediència catalana, i nosaltres sempre que hem hagut de fer política fora de Catalunya l’hem fet en clau catalana. I a mi em sembla que altres partits, com ERC, posen al davant l’aspecte ideològic. I jo estic en un partit en què fem política defensant sempre els interessos de Catalunya. I també és veritat que dins del meu partit hi ha un ampli ventall, i la gent que no som de centre dreta ens hi sentim molt còmodes, perquè fem polítiques molt progressistes.
Té raó de ser un partit que sigui una barreja de dreta, centre i esquerra?
El PDeCAT es va crear agafant el gruix gran del món convergent, els alcaldes i molta gent d’Unió Democràtica, però també regidors i simpatitzants de socialistes catalanistes que estaven desenganyats amb el projecte d’obediència espanyola que tenia el Partit Socialista.
ERC i el PDeCAT s’han intercanviat alguns papers de l’auca?
No t’ho sabria dir. Del que estic segur, i això ho reconeix tothom, és que Esquerra Republicana, en els últims anys, ha anat canviant de posició.
I els de l’antiga Convergència no?
Nosaltres havíem fet una aposta fins al 2012 que bàsicament era construir país des de Catalunya i contribuir a la modernització i democratització de l’Estat espanyol. El 2012, vam canviar d’estratègia, i la vam plantejar a uns anys vista, per situar al centre de tot el dret a decidir i el dret a l’autodeterminació. I vam començar un camí que ens va portar a pactar amb Esquerra Republicana. ERC també l’ha fet, aquest camí, però sense abandonar un projecte ideològic d’esquerres que modula en funció de si el missatge el fa a Catalunya o a Madrid.
Com va viure la jornada del 27 de gener al Parlament, quan es va escenificar el trencament absolut entre JuntsxCat i ERC?
Jo hi era. Un independentista no es pot sentir content de com va anar el 27 de gener. S’hauria d’haver evitat. Ara bé, nosaltres creiem que hi havia marge per no treure l’acta de diputat al president Torra i que tot el món independentista hauria d’haver estat més contundent a l’hora de defensar-ho.
Es va sentir traït per Esquerra?
No. La paraula traïdor no m’agrada.
Decebut? Dolgut?
No, no. No estic content, però entenc les estratègies que tenen tots els partits i les respecto. Crec que hi ha uns compromisos que tots hauríem de mantenir. El Parlament català hauria d’haver estat més contundent amb la Junta Electoral.
Quina és l’estratègia d’ERC, que fa que actuï així?
Ells, de manera honesta, diuen que si hi ha perill que els tribunals tornin a interferir en la vida diària del Parlament, no ens porta enlloc fer actes de força davant dels tribunals i que no poden arriscar. Respecto que pensin així, i crec que en altres casos poden tenir raó, però penso que aquest l’hauríem d’haver portat al límit. Aquesta estratègia d’ERC no la puc compartir.
En algun moment el cos li va demanar expulsar ERC del govern?
No, això depèn del president Torra.
Però va sentir el desig de demanar-li o ho va arribar a fer?
Crec que per aconseguir la independència hem d’aconseguir encara més empatia amb els partits independentistes i, per tant, en algun moment també m’he sentit descol·locat i malament, sobretot en el tema municipal, ja que segons quins acords no me’ls esperava, però intento tenir el cap fred i sé que dins del món independentista ens hem d’entendre i hem d’aconseguir que algun dia hi hagi un referèndum amb reconeixement internacional, i perquè això passi hem de tenir uns aliats molt concrets. I ERC, ens agradi o no, és un altre actor i no hi podem tallar tots els ponts. Crec que la decisió del president Torra és la correcta.
I amb el món no independentista s’han de construir nous ponts?
Sí, hem de crear més empaties.
Amb qui?
Amb tothom que vulgui confrontar idees a les urnes. Estic en desacord amb aquells partits que intenten eliminar-nos de manera no democràtica. Alguns partits s’han passat de frenada i intenten competir traient-nos tots els drets.
Al PSC, en quin bloc el situa?
El PSC ha de fer una reflexió per veure en quin bloc està.
On el col·loca vostè, ara mateix?
Hi ha gent del PSC que s’ha passat de frenada, però hi ha gent que no. I, per tant, hi ha una part del PSC amb la qual vull continuar intentant crear empatia.
Les relacions amb ERC són reconduïbles?
Governem plegats en molts llocs i empatitzem molt. I li dic jo, que em van gravar una conversa privada, la van filtrar i em van fer una mala jugada. Però els personalismes han de quedar apartats. I mentre tots dos siguem necessaris, ens hem d’entendre.
Els pressupostos de la Generalitat s’han d’aprovar tant sí com no?
La resposta és sí. Un partit que vol governar necessita fer pressupostos.
Anar aviat a eleccions és un error?
Les urnes mai són un error. Hem d’esperar. És una potestat del president Torra, i a nosaltres mai ens han fet por les urnes i hem d’intentar anar-hi cada cop que es pugui. La majoria independentista és de moment molt sòlida i hauríem d’intentar que contesa rere contesa continués així.
“Només defensaria convocar eleccions si un dels dos grans partits independentistes o el tercer diguessin que volen deixar de fer-ho o volen fer una altra cosa.” Aquesta frase és seva. Ja no és vàlida?
El president Torra detecta que la discrepància és gran a l’hora d’enfocar les coses i potser considera que no tots els partits independentistes tenen ara el mateix full de ruta, i jo crec que la decisió, si hi ha eleccions aquest any, és la correcta.
Si en les properes eleccions, i amb tot el que està passant, l’independentisme no creix, quina lectura s’haurà de fer?
La lectura serà que, malgrat tot el que ens han fet, la gent hi continua creient. És cert que hi ha persones que diuen: “Amb tot el que ens han fet, si ara la gent no s’ha revoltat, ja no es revoltarà.” I jo crec que és al revés. Si amb tot el que ens han fet, la gent continua tan ferma defensant la independència, és un bon símptoma. I sí que crec, en canvi, que estem avançant molt en termes de qualitat democràtica. Molta part de la societat que no és independentista està començant a veure que la democràcia que tenim és de poc nivell i, per tant, crec que en els propers anys avançarem sòlidament, també amb les properes generacions, cap a conceptes democràtics més moderns. I el dret a l’autodeterminació ha de ser considerat com un dret col·lectiu que els catalans tenim.
Les baralles entre els partits independentistes poden a arribar a ser castigades pels seus votants?
Aquí hi ha un debat molt viu de com continuar això. I crec que cal un debat més seré i més aprofundit. Però a mi no em fa la sensació que el procés o la gent independentista estigui en crisi.
No li arriba l’emprenyament de la gent?
Jo no el noto. La gent analitza coses, veu què passa, i avança molt en termes de maduresa democràtica. Em fa por que no sapiguem estar a l’altura de la reivindicació, de fer propostes i que la ciutadania entengui que són adients en aquell moment. Por que la gent abandoni, no.
La llista unitària de l’independentisme i fins i tot la fórmula dels Junts pel Sí ja són una quimera?
Nosaltres no ens ham cansat
de reclamar-la, però sembla que els altres dos actors polítics independentistes la veuen inviable. El millor seria unitat prèvia a les eleccions. Però no volem que això es converteixi en un camp de batalla i que els altres vagin dient que no i estiguem tot el dia “unitat sí, unitat no”. Si abans de les eleccions no pot ser, posem-nos a treballar per la unitat després de les eleccions. No és la millor fórmula, però és la que els altres dos partits sembla que volen.
Veu en perill la unitat després de les eleccions?
La nostra aposta estratègica és aquesta.
No preveuen quedar fora del govern després de les eleccions?
No, perquè considerem que som la força que podem fer un projecte majoritari al país, que podem guanyar les eleccions i que, per tant, hauran de ser els altres actors polítics independentistes els que decideixin què fan. No preveiem una aliança diferent a la d’aquests últims anys.
Seguir al govern depèn necessàriament de guanyar les eleccions?
S’hauran de veure els resultats, però som el partit que té més alcaldies i vam ser la primera força independentista en les darreres eleccions al Parlament i, per tant, no fem cap altra suposició que no sigui guanyar.
Li recordo que en les darreres dues eleccions al Congrés i en les municipals va guanyar ERC.
Però ara són unes eleccions catalanes i oferirem un projecte millor. Crec, sincerament, que podem guanyar. I que estem en un punt en què la nostra coherència dels darrers anys ha estat molt forta i que la gent ho reconeixerà. La combinació entre la reivindicació del dret nacional i el bon govern farà que obtinguem un bon resultat.
S’ha d’evitar com sigui que entri una sola persona més a la presó?
S’ha d’evitar que entri una persona més i que això no comporti avenços. L’entrada d’alguns companys ha fet avançar i ha destapat que els drets fonamentals estan en perill. El seu sacrifici està servint.
Vostè estaria disposat a fer-ho?
En política ho he donat tot, i si les meves accions servissin per fer avançar el procés, soc d’aquells que estaria disposat a fer-ho tot.
Té dies en què llançaria la tovallola?
Tothom en té. Però hi ha una generació que vam entrar en política per fer aquest canvi de visió del catalanisme i que tenim una certa experiència en el món municipal i parlamentari, i crec que la nostra experiència encara serveix. Fent un repàs, des del 2010 fins ara, amb tot el que ha passat dins del país i al meu partit, és evident que puc arribar a pensar en el sobreesforç que suposa. Tanmateix, la compensació la tinc. Malgrat les dificultats em sento respectat i estimat.
Què o qui el manté al peu del canó?
Una xarxa territorial amb molta empatia i amb molta gent i un equip de col·laboradors que són bona gent i que estimen el projecte. I també que a la meva tauleta de nit hi continua havent els presidents del meu partit que han estat presidents de la Generalitat i que han donat sentit a tot el que hem fet en la nostra vida.
Ara no sé si la fotografia dels presidents a la seva tauleta de nit és real o metafòrica.
Hi ha temporades de tot i en algunes èpoques he tingut fotos dels presidents.
Ara què hi té?
Res, perquè també he après que visc vint-i-tres hores al dia per a la política i almenys durant una hora he de cuidar el David.
El llaç groc tornarà algun dia a la Diputació de Barcelona?
Hi estem lluitant. El pacte a la Diputació de Barcelona va ser un altre moment clau per al sobiranisme i un dels moments difícils que he passat, però estic segur del que vam fer.
No se n’ha penedit en cap moment?
No. Estic segur que si no fos així, hi hauria un govern com a l’Ajuntament de Barcelona, amb el PSC, els Comuns i Ciutadans. Vam evitar que l’independentisme en quedés fora.
Quin és el full de ruta del PDeCAT per arribar a la independència?
Crec que ha de ser una suma de diverses potes, però pel que afecta al PDeCAT hem de tornar a situar la qüestió del bon govern en totes les institucions del país. Fer país i fer república ens acosta a la independència. També s’ha de potenciar l’àmbit internacional, com ho està fent el president Puigdemont. I ens agradaria ser un banc d’idees per situar Catalunya al món des del punt de vista estratègic, situar-la com una regió capdavantera al món.
Tothom s’haurà d’armar de paciència?
Sí. Tothom es posa nerviós amb mi, perquè em diuen que soc radicalment pacient, però crec que és un valor, la paciència. Hi va haver un moment que, per les majories parlamentàries, nosaltres vam perdre aquesta manera de fer d’esperar els moments i les oportunitats. Altres socis parlamentaris tenien presses. Les presses van servir per marcar metes, però si ho analitzem en termes històrics, veurem que les presses no va ser la millor de les decisions. Però la gent al final sempre mana, i si els vots van decidir que la majoria independentista tenia més pressa que no pas la que crèiem nosaltres, doncs tot el respecte.
Comparteix amb el president Puigdemont la idea que el diàleg amb l’Estat està condemnat al fracàs si no hi intervé un mediador internacional?
Als fets em remeto. L’Estat espanyol no ha demostrat el contrari. En aquesta taula de diàleg, les dues parts s’haurien de fixar en solucions europees i més globals. Crec que la part catalana està més preparada que l’espanyola, però a veure si la part espanyola algun dia pot arribar a interpretar que hi poden haver solucions més enllà de la Constitució espanyola.
Si pogués triar, amnistia o referèndum a mitjà termini?
Referèndum a mitjà termini.
Si el PDeCAT tingués la clau a Madrid com la té Esquerra, hauria plantejat la mateixa estratègia?
Em fa l’efecte que ens hauríem mantingut en el no.
Per tant Pedro Sánchez no seria ara president?
O li hauria costat més car ser-ho.
El 23 de febrer expira la inhabilitació del president Mas. Assumirà un paper diferent?
Ha de seguir fent el que està fent, que és exercir el lideratge dins del partit. Per a molta gent és un referent, i també li toca continuar fent la tasca de divulgació internacional. I li pertoca, si en algun moment creu que pot tenir un paper institucional, plantejar-ho. Però ell segueix dient que no vol tornar a la vida institucional i la resta li respectem.
Al seu perfil de Twitter es presenta com el primer diputat en cadira de rodes del Parlament de Catalunya. Quin missatge vol transmetre?
Des de la meva posició privilegiada com a persona pública, intento que es normalitzi el fet d’anar en una cadira de rodes. I a la gent jove miro d’explicar-los que està bé que es vulguin menjar el món, però que hi ha límits que no es poden traspassar i que s’ha de descansar, dormir, no agafar el cotxe si s’està cansat...
Ha deixat massa amics pel camí en els darrers anys?
S’ha refredat alguna relació, és cert, però són casos mínims. I no tant pel tema independentista com pel fet de dedicar-me a la política. Quan et poses la samarreta d’un partit hi ha gent que no sap mantenir la mateixa relació. Quan deixi això de la política m’agradaria que se’m veiés com una persona que ha estat fidel i coherent durant tota la seva trajectòria.
EL 27-G AL PARLAMENT
“No podem estar contents. S’hauria d’haver evitat. Creiem que hi havia marge per no treure l’acta de diputat al president Torra”
FUTUR GOVERN CATALÀ
“Podem guanyar les eleccions i els altres hauran de decidir què fan. Nosaltres no preveiem una aliança diferent a la d’aquests últims anys”
CRISI ENTRE PARTITS
“Intento tenir el cap fred i sé que dins del món independentista ens hem d’entendre i hem d’aconseguir que algun dia hi hagi un referèndum
PROCÉS AMB PRESSES
“Tothom es posa nerviós amb mi perquè soc radicalment pacient. Altres socis tenien presses, però no va ser la millor de les decisions”
ELS DÍSCOLS DE CDC
“Els estem mirant de fer entendre, un a un, que seria bo que s’incorporessin al nou projecte del Partit Demòcrata”

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

EL CANDIDAT de JxC, A DEBAT

S’ensumen eleccions al Parlament de Catalunya i, inevitablement, aflora el debat sobre qui serà el candidat o candidata de cada formació política. En el cas de Junts per Catalunya, moltes mirades estan fixades en la figura de Carles Puigdemont, i més tenint en compte que Quim Torra no podrà liderar la candidatura a no ser que el Tribunal Suprem finalment l’absolgui (una opció que s’endevina poc probable). Preguntat per aquesta qüestió, David Bonvehí passa de puntetes pel debat. “Els candidats els ha d’escollir la militància”, és el primer que respon. Respecte el paper que hi jugarà Carles Puigdemont, el president del PDeCAT entén que és ell qui s’hi ha de pronunciar: “Ha fet i fa una feina extraordinària, és el líder indiscutible de l’independentisme, i és ell qui ha de decidir si vol encapçalar la llista”. També considera que, malgrat que el President Puigdemont “és el millor actiu electoral que tenim, sense ell com a cap de llista també podem guanyar les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya”.

ALCALDES DEL PDECAT

La consolidació d’una sèrie de líders polítics lligats a Junts per Catalunya, com el President Quim Torra o la diputada a Madrid Laura Borràs, han afavorit que s’estengués una certa idea de què aquesta formació havia fagocitat el PDeCAT. Bonvehí assegura que res més lluny de la realitat. Reivindica Puigdemont com el gran líder del Partit Demòcrata i recorda que les principals alcaldies del país (mesurades segons el nombre d’habitants) que provenen d’una candidatura presentada sota el paraigües de JxC, tenen darrera un militant del PDeCAT: Reus, Girona, Vilafranca, Igualada, Tortosa, Manresa, Ripoll, Vic, Calella...

ANYS de LLÀGRIMES I DIFICULTATS

Ha plorat els darrers anys? “Sí”. Respon sense dubtar-ho ni un segon. Té gravats cadascun dels instants que li han provocat un patiment dels que deixen cicatriu: “Tancar Convergència, les dificultats del congrés fundacional del PdeCAT, el primer congrés del PdeCAT, les dificultats econòmiques del partit, les dificultats per donar suport a tots els afectats de l’1-O, la tensió desmesurada entre l’1 i el 27 d’octubre, els missatges de gent desorientada que no pots o no saps respondre, la presó i l’exili dels companys, el primer viatge a Bèlgica a visitar el President Puigdemont, els canvis de presó dels companys, les mirades dels seus familiars...”. I sembla que encara podria ampliar la llista. “Han estat uns anys molt durs”, admet. Les seves conviccions i la xarxa de suport que ha anat teixint, però, impedeixen que llenci la tovallola. Home tenaç i persona de diàleg, encara vol donar molta guerra.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)