El dossier

Tots contra Trump

La carrera presidencial als Estats Units ja ha començat. Els demòcrates han d’escollir candidat. A les files republicanes és complicat que algun dels aspirants pugui fer ombra al magnat

POLÍTICA
POLÍTICA
Les propostes dels candidats demòcrates van des de la universalitat de la sanitat fins a la gratuïtat de la universitat
TENDÈNCIA
La majoria de presidents dels Estats Units que han optat a la reelecció han aconseguit l’objectiu
RETIRADA
RETIRADA
Un dels candidats republicans, Joe Walsh, ha abandonat la cursa per les primàries després de comprovar el poder que ostenta Trump
ESCENARI
ESCENARI
La pugna a les files demòcrates és oberta i encara no hi ha un candidat clar
Sanders i Warren representen l’ala més progressista del partit demòcrata

“Incompetent. Demostra el pitjor de nosaltres. No podem aguantar més anys de Donald Trump.” Podria ser una frase pronunciada pels seus enemics. O les declaracions d’un participant en qualsevol de les manifestacions que s’ha organitzat en els darrers temps contra el president dels Estats Units. Però no. Aquestes paraules provenen de Joe Walsh.

I qui és Walsh? Joe Walsh és un excongressista per l’estat d’Illinois i membre activista del Tea Party, un moviment ultraconservador dins del Partit Republicà. Aquesta organització, que ha ostentat un gran poder en les files republicanes, deu el seu nom a l’esdeveniment històric de la Revolució americana del 1773, quan els colons dels Estats Units van protestar contra els impostos a l’exportació de te designats per la corona britànica. També es manifestaven en contra de la falta de representació política per a la població nord-americana. L’aventura de Walsh ha durat poc. “Els vaig dir que necessitàvem un president que no mentís tothora. Els vaig dir que necessitàvem un president que no fos indecent i cruel, però la multitud em va escridassar. Els vaig dir que el Partit Republicà necessitava fer una mica d’introspecció, però la multitud em va escridassar”, explicava el candidat, abans de concloure: “Després em vaig adonar que el meu Partit Republicà no és un partit. És un culte.” Amb aquest tuit de fa només uns dies, Walsh llançava la tovallola. En els anys de Trump, el partit Republicà s’ha anat radicalitzant, s’ha allunyat de l’ideari dels partits conservadors clàssics i ha abraçat el racisme, l’homofòbia i la negació del canvi climàtic.

Trump, tot i no ser estrictament un membre del Tea Party, s’ha servit del seu ideari per anar guanyant adeptes en els darrers anys. Es comporta com l’antipolític, lluny dels professionals de carrera que ocupen els llocs de poder a Washington. Un altre dels mantres que ha sostret al Tea Party és la seva croada contra la immigració. Els seguidors de l’ala més dretana del partit republicà creuen que la immigració il·legal amenaça la unitat religiosa i lingüística dels Estats Units. El magnat s’ha servit d’aquest discurs per construir un mur a Mèxic i evitar el pas de persones i, a més, ha arribat a acords amb aquest país per retornar els migrants cap als seus països d’origen.

Si Bill Clinton va obtenir el suport d’aquells votants de les zones més industrialitzades –el que s’anomena l’Iron Belt i que inclou grans ciutats afectades per una greu crisi econòmica– amb una política econòmica que durant els seus vuit anys de mandat va aconseguir que l’economia del país passés un dels millors moments, aquests votants ja no van fer confiança a Barack Obama en el seu primer mandat. Els anomenats popularment Joe Six Pack –que en terminologia política es refereix a homes de mitjana edat i que són bevedors de cervesa (per això six pack, perquè els paquets van en llaunes de sis)– han anat apostant pel discurs de Trump, que des de l’inici ha promès aconseguir la recuperació de l’economia nord-americana i, encara que d’una manera discreta, el magnat ha aconseguit millorar les xifres econòmiques del país. El president manté un 89% d’aprovació entre els votants republicans, segons una enquesta de Gallup. El fet que sigui l’ocupant actual de la Casa Blanca en un país propens a reelegir els seus presidents podria ser un altre avantatge per al magnat davant d’un candidat demòcrata encara indefinit. Des del 1933, només tres presidents han estat derrotats en les eleccions nacionals: Gerald Ford el 1976, Jimmy Carter el 1980 i George W. Bush el 1992. A més, els electors de Trump consideren que ha complert les seves promeses de campanya. Davant la figura en què s’ha convertit Donald Trump es fa complicat que algú del seu partit li pugui fer ni tan sols una mica d’ombra. Ara mateix, el president es troba en un moment dolç: ha sortit sense esgarrinxades importants de l’impeachment (judici al president), i la polarització de la societat nord-americana l’afavoreix de cara a la cursa per les presidencials. Descartat Joe Walsh, una altra figura s’erigeix en les files dels republicans. El seu nom és Bill Weld. Engloba tots els valors del republicanisme nord-americà i per alguns dels seus postulats podria passar per liberal (en el significat nord-americà de la paraula). Weld té 74 anys i fins i tot elogia els seus rivals demòcrates. Va estudiar dret, econòmiques i clàssiques a Harvard i Oxford. Va ser fiscal federal de Boston abans d’arribar a ser governador de Massachussets. El to més pausat i el discurs conciliador de Weld es batran amb la figura de Trump.

pugna demòcrata

En les darreres eleccions presidencials, els demòcrates tenien un candidat clar i que aglutinava bona part dels seus votants: Hillary Clinton.

En aquesta carrera que tot just acaba de començar hi ha diversos noms que ballen. Els caucus fets a Iowa i, recentment, a New Hampshire obren nous escenaris que no es podran acabar de perfilar fins que arribi el superdimarts (quan la majoria d’estats votaran els seus delegats).

Un dels candidats que en aquests primers compassos electorals està guanyant la partida és el veterà Bernie Sanders. Amb 78 anys (el dia de les eleccions en tindrà 79) es reconeix com a “socialista demòcrata”, una definició que espanta en segons quins ambients nord-americans.

el demòcrata d’esquerres

Sanders es presenta com a progressista, i entre les seves propostes hi ha la cobertura de salut universal, augmentar els impostos als nord-americans més rics i apujar el salari mínim. També proposa la gratuïtat de les universitats. El candidat de Vermont juga com un outsider de les files demòcrates, però fa tot just quatre anys li va disputar l’elecció com a candidat a la mateixa Hillary Clinton, a qui totes les enquestes donaven com a favorita. Fill d’immigrants polonesos jueus d’orígens modestos, Sanders es va criar a Brooklyn (Nova York), on va néixer el 1941. En els seus actes de campanya es destaca el seu activisme pels drets civils. Alcalde de la ciutat de Burlington (Vermont) la seva tasca més destacada ha estat com a congressista i senador, quan es va oposar amb vehemència contra la guerra de l’Iraq.

És el candidat favorit entre els joves i la nova classe obrera, que ha de tenir dues o més feines per arribar a final de mes i clama per una sanitat més accessible. Sanders va tenir el suport el 2016 d’una activista del Bronx: el seu nom és Alexandra Cortes-Ocasio, que ara s’ha convertit en una de les congressistes més destacades. Sanders continua tenint el seu suport, així com el d’Ilhan Omar i Rachida Tlaib, que al seu moment van rebre els atacs furibunds del president per la seva procedència.

Si finalment Sanders queda com a primer classificat, la batalla per la Casa Blanca serà entre dos pols oposats: el liberalisme desaforat de Trump contra les mesures socials de Sanders.

contra wall street

En aquesta línia també es presenta Elizabet Warren. Amb 70 anys, és qui més s’acosta al perfil de Sanders i és coneguda com l’assot de Wall Street. Professora a la Universitat de Harvard, Warren va anar investigant el fet de les bancarrotes personals: la seva conclusió va ser que no eren culpa dels ciutadans, sinó que el sistema era abusiu i estava fet per afavorir les grans companyies.

El seu punt fort és el programa econòmic, tot i que en aquests primers temps de la pugna sembla que els votants demòcrates es deixen seduir pel discurs més directe de Sanders. Warren convenç els perfils més moderats. La professora universitària (exerceix des de fa més de trenta anys) va néixer a Oklahoma City, filla d’un tapisser i d’una mestressa de casa. La seva, segons diverses biografies consultades, és la història d’una persona que a través de molt d’esforç aconsegueix els seus objectius. A mitjans de gener The New York Times li donava suport de manera explícita.

un veterà de la política

Senador per Delaware durant tres dècades, Joe Biden va ser el vicepresident de Barack Obama. El veterà polític era un dels destacats a l’hora de ser nomenat candidat demòcrata abans que comencessin les assembles de delegats. Tot i això, els primers resultats (Iowa i New Hampshire, de moment) no han estat els esperats. Ara confia a remuntar posicions als estats de Carolina del Sud i Nevada. Biden té una llarga carrera política. Va ser senador amb 29 anys, un dels més joves de la història. Va estudiar ciències polítiques i història a universitat de Wilmington. Després, li va tocar viure una tragèdia personal, ja que va perdre la seva dona i la seva filla en un accident de trànsit. Va jurar el càrrec de senador a l’hospital, on els seus dos fills es recuperaven de les ferides que es van fer en el mateix accident. Biden ha focalitzat la seva campanya a atacar directament Trump, com si es tractés d’un combat de boxa. L’exvicepresident aposta per una reforma econòmica i per fer inversions en infraestructures. És el candidat de l’establishment del partit, però s’ha demostrat que en aquest inici de cursa electoral no desperta tanta tirada com Bernie Sanders i Pete Buttigieg.

el jove alcalde

De sergairebé un alcalde desconegut a encapçalar les enquestes per ser el candidat del partit demòcrata. Qui és Pete Buttigieg?

És la sorpresa de la carrera demòcrata. Amb un cognom d’origen maltès, ja se l’ha denominat com el candidat millenial. Amb 38 anys, és el més jove dels candidats demòcrates en aquesta cursa, i la gestió que pot demostrar és l’alcaldia de South Bend, un poble de l’estat d’Indiana d’uns 100.000 habitants. El que ha embadalit els seus seguidors és la seva facilitat de paraula i el discurs vibrant que fa servir en els mítings. Estudiant de la universitat de Harvard, Buttigieg està casat amb un professor i va participar en la tasques d’intel·ligència durant la guerra de l’Afganistan. El seu discurs és més centrista que el Sanders i Warren i fins tot més que el de Biden. Se’l compara amb Obama per aquesta facilitat de paraula i per l’optimisme que desprenen els seus actes públics. Entre els demòcrates també hi ha altres candidats que destaquen (i d’altres que ja han llançat la tovallola) i que en algun moment podrien donar alguna sorpresa, com la veterana de guerra Tulsi Gabbard, de 38 anys, que va servir a l’Iraq. En aquesta pugna també hi podria entrar l’exalcalde de Nova York, Michael Bloomberg, que també s’ha postulat com a aspirant demòcrata.

La cursa per arribar a la Casa Blanca ja ha començat i s’allargarà durant gairebé tot aquest 2020. Els candidats recorreran milers de quilòmetres per tot el país buscant cada vot. Les eleccions seran el 3 de novembre i es decidirà si hi haurà quatre anys més de Donald Trump –sembla impossible que des del mateix partit se li pugui fer ombra– o si, per contra, i haurà un canvi de tendència i els demòcrates aconseguiran guanyar les eleccions.

89%

dels votants republicans
estan satisfets amb la gestió del president nord-americà.

73%

de votants demòcrates i republicans
són incapaços de posar-se d’acord sobre els principals temes d’estat.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

BERNIE SANDERS (PARTIT DEMÒCRATA) El socialista demòcrata Lloc de naixement Nova York, 1941 Altres càrrecs: senador per Vermont Propostes: cobertura sanitària universal, gratuïtat de les matrícules universitàries
elizabeth warren (PARTIT DEMÒCRATA) Lluitadora contra Wall Street Lloc de naixement: Oklahoma City, 1949 Altres càrrecs: professora de Harvard Propostes: canviar el sistema financer dels Estats Units
joe biden (PARTIT DEMÒCRATA) El vicepresident de Barack Obama Lloc de naixement: Scranton, Pennsilvània (1942) Altres càrrecs: senador per Delaware i vicepresident dels Estats Units Propostes: inversió en infraestructures
pete buttigieg (PARTIT DEMÒCRATA) L’alcalde revelació Lloc de naixement: South Bend, Indiana, 1982 Altres càrrecs: alcalde de South Bend Propostes: reforma política, retorn dels préstecs estudiantils
bill weld (PARTIT REPUBLICÀ) El republicà moderat Lloc de naixement: Smithtown, 1945 Altres càrrecs: senador de Massachusetts Propostes: allunyar-se de la política de confrontació

eleccions el primer dimarts de novembre QUÈ SON ELS CAUCUS?

ADELA GENÍS

Les eleccions se celebraran el 3 de novembre. Als Estats Units, les eleccions federals es fan sempre en dia laborable i no és un de qualsevol: es tracta del primer dimarts després del primer dilluns de l mes de novembre.

Es va escollir aquest mes perquè se situa entre la fi de la collita i l’arribada del fred hivernal. És una norma que es va aprovar el 1845 i que en els darrers anys ha rebut les crítiques d’aquells que opinen que les eleccions s’haurien de celebrar en un dia festiu perquè el màxim d’electors poguessin exercir el seu dret a vot. Consideren que el fet que es faci en un dia laborable perjudica les classes treballadores.

Els caucus són una mena d’ assemblees populars. L’organització recau en mans de cada partit. Els interessats a participar-hi es poden inscriure per votar fins a un minut abans que comencin els caucus, a les 19 h, hora local. No hi ha un mètode estàndard, i cada estat ho fa segons les seves pròpies normes. És habitual que hi hagi reunions en centres cívics o fins i tot reunions d’amics o de veïns per tal de debatre les aptituds de cada candidat.

El superdimarts és el dia en què la majoria d’estats i territoris dels Estats Units celebren les seves primàries o caucus. Aquest any el superdimarts serà el 3 de març.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)