La mirada que falta
La presència de les dones en els àmbits de la ciència i la tecnologia és indispensable perquè els avenços del futur no contribueixin a perpetuar les discriminacions del sistema patriarcal
Els avenços exponencials que es van fent en temes tan delicats com la intel·ligència artificial sempre els encapçalen homes. I que passarà si aquests avenços són el resultat d’ambients completament masculins? Que segurament la tecnologia del futur tindrà un biaix de gènere que no inclourà la perspectiva de les dones. “Per això creiem que és tan important que hi hagi dones en aquests àmbits científics i tecnològics, són àmbits de futur que s’estan començant a dissenyar i que tindran un gran impacte en la nostra vida. És molt important que hi hagi tant homes com dones treballant-hi”, assegura Anna Berga des de la Comissió Dones i Ciència.
I la presència femenina és necessària no només perquè aquests sectors tenen una bona projecció i poden ser una bona sortida laboral per a les dones, sinó també perquè la seva visió ha de contribuir a la societat del futur, l’ha de fer més justa i diversa. “A més, ja s’està veient ara que la presència de les dones en el món empresarial, per exemple, ajuda a millorar el clima de treball i dona molts bons resultats”, recorda Berga.
Per Núria Salán, els equips híbrids en què no es tingui en compte el gènere són indispensables. “El segle XXI serà el segle de la tecnologia, i les persones que la descartin quedaran al marge de moltes oportunitats professionals i laborals. I si la tecnologia només la fan homes, només es tindran en compte els seus punts de vista”, insisteix.
Però que les dones es vagin incorporant a aquests sectors i avancin en la jerarquia de presa de decisions no serà fàcil. Segons la matemàtica Marta Casanellas, el sistema actual ha creat una meritocràcia que s’ha fet a mida dels homes, i encara que molts comencen a entendre que cal canviar les coses, quan se’ls demanen esforços concrets, per exemple renunciar als privilegis que comporta que no s’hagin de preocupar per la conciliació familiar, llavors les coses canvien. “Pel que fa a la recerca i les publicacions, ja no tenen tan clar el tema que a les dones no se’ls tingui en compte el temps dedicat a la maternitat”, indica. Per Anna Berga, també resulta preocupant que tant homes com dones considerin que és una simple qüestió de temps arribar a la igualtat, o bé que insisteixin que ja s’ha avançat prou i que no calen mesures perquè ja està assegurada en l’àmbit legal i sobre el paper.
“Venim d’una societat patriarcal que no canviarà d’un dia per l’altre, és cert, però el que hem vist des que es va crear la comissió, el 2005, és que totes les accions contribueixen a millorar i que realment hi ha d’haver un esforç de tota la societat. El simple pas del temps no solucionarà res si no hi ha polítiques decidides a favor de la igualtat i no prenem consciència que aquest és un tema estratègic per al conjunt de la societat”, remarca. Les nenes, les noies i les dones han de saber que no serà fàcil, però també que és possible. Núria Salán ho té clar: “S’avança molt a poc a poc, però les noies han de confiar en elles mateixes. Els sostres de vidre es trenquen a còpia de cops de cap.”
CONTRA EL BIAIX DE GÈNERE
I.C.
Anna Berga és presidenta de la Comissió Dona i Ciència des de fa set anys. Una de les seves tasques ha estat impulsar la perspectiva de gènere en la docència universitària. “És un mandat legal que venia de lluny, el que hem fet ha estat concretar-lo, de manera que és l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari qui avalua si es compleix a l’hora d’acreditar estudis universitaris”, explica. Ara ja hi ha guies universitàries per fer-ho possible. “A la universitat formem els futurs periodistes, que han de transmetre continguts no esbiaixats. Formem els futurs jutges, que hauran de dictar sentències que no siguin vergonyoses com les últimes que hem vist en temes de violació. Formem mestres, que són agents clau en l’educació de les futures generacions i que han de treballar contra els estereotips... La universitat té un paper important per preparar el futur”, manté. I tot això sense oblidar la lluita contra la violència masclista. “Les universitats no hem de creure que hi estem exemptes”, insisteix. En aquest sentit, explica una nova mesura concreta: que les víctimes de violència domèstica o els seus fills puguin fer trasllat d’expedient acadèmic sense burocràcia.
“S’HAN DE TRENCAR ELS ESTEREOTIPS”
I.C.
El 2009, Gisela Detrell va formar part de la primera promoció d’enginyers aeronàutics de la UPC, en un curs atípic, perquè llavors les noies eren un terç dels estudiants (aquest any en el màster en Enginyeria Aeronàutica hi ha 206 estudiants i només 29 són dones, és a dir el 16,3%). Ara lidera el grup de recerca sobre suport vital i energia de sistemes de l’Institut de Sistemes Espacials de la Universitat de Stuttgart, des d’on confia fer possible que d’aquí a uns anys veiem els primers humans viatjant cap a Mart. En el seu cas va tenir clar des de petita que es volia dedicar a aquesta feina, i com que ja intuïa que hauria de marxar a l’estranger, es va posar a estudiar alemany amb 12 anys. També hi va influir el fet que el seu pare, ara jubilat, fos catedràtic d’enginyeria. “Som dues germanes, i tan aviat jugàvem amb nines com amb joguines de construcció i caixes d’eines. La meva germana també és enginyera”, explica. Sobre el fet de ser dona en un àmbit com el de l’espai, on predominen els homes, diu que no ha tingut mai cap problema i remarca que ara mateix ella lidera un grup format exclusivament per investigadors homes. Ara bé, reconeix que la presència femenina és escassa i que s’han de trencar estereotips. “No podem tenir paritat en els nivells més alts, ja sigui a les universitats o als consells d’administració de les empreses, si no es comença des de baix, a les escoles, els instituts... Necessitem una massa crítica de dones suficient per poder canviar les coses”, assegura. També creu que les dones s’han de creure que són capaces d’aconseguir arribar a aquests nivells de responsabilitat. “En general, els homes s’hi atreveixen més i les dones tendeixen a plantejar-se més dubtes”, diu.
“CAL EL SUPORT FAMILIAR”
I.C.
“Quan ens trobem noies que es volen dedicar a la tecnologia –ser soldadores, mecàniques, fresadores...– sovint els pares i les mares les desanimen perquè es pensen que s’hi podrien fer mal. No ho fan amb mala intenció, i ignoren que es guanyaran molt bé la vida”, lamenta Núria Salán. Segons aquesta enginyera metal·lúrgica, que actualment presideix la Societat Catalana de Tecnologia, està comprovat que les dones que treballen en l’àmbit tecnològic tenen un compromís social més alt. “No es dediquen a inventar simplement peces de motors, sinó peces per millorar la qualitat de vida de les persones. Tenim aquesta mena de vocació d’utilitat a la societat, això no és bo ni dolent, és així”, afegeix. Per això creu indispensable engrescar les famílies perquè animin les filles: la gran majoria de noies que fan alguna enginyeria –diu– tenen models d’enginyers a la família. Al mateix temps, reivindica més tecnologia a les aules de primària. “A fer de mestres hi van majoritàriament dones, i aquestes dones provenen d’una formació humanística o social, poques venen de ciències i segurament cap de tecnologia. Aquestes mestres no tenen formació en aquest camp i es troben que han de fer l’assignatura de tecnologia. És normal que no hi posin passió, perquè no la tenen. Fa temps que reivindiquem que a magisteri hi hagi formació transversal en aquest àmbit”, insisteix, mentre recorda que els anys que la mainada passa a l’escola, dels 6 als 12, són molt importants per anar definint què voldran estudiar més endavant. “De tota manera, sempre ets a temps de canviar, no val l’excusa que les noies han estat orientades a determinats estudis. Les noies han de fer cas dels seus instints i no tenir en compte els inputs negatius”, conclou.