El dossier

Virus de segona

Les epidèmies castiguen els països més pobres. La falta de recursos provoca la mort de milers de persones arreu del món cada any. El còlera, l’Ebola i la malària són algunes d’aquestes malalties

REPUNT
La febre groga va causar estralls a finals del segle XIX i principis del XX. Ara és endèmica en territoris d’Àfrica i Amèrica

Coronavirus, una paraula que fa mesos sonava llunyana i que a hores d’ara fa trontollar tot el planeta. El que s’havia descrit en llibres de ciència-ficció o en sèries i pel·lícules ha acabat sent una realitat. El coronavirus ha atacat el primer món amb virulència. Ciutats com Nova York, Milà i Madrid han patit un nombre ingent de morts, més dels que són suportables. En altres zones del planeta, les epidèmies són latents i perennes i el coronavirus és una malaltia més entre el còlera, el xarampió o l’Ebola. Una epidèmia es produeix quan una malaltia infecciosa es propaga de manera molt ràpida entre la població. En els darrers anys, els brots de còlera al Iemen han suposat la mort de milers de persones. L’Ebola va col·lapsar el serveis mèdics de l’Àfrica occidental en el brot que es va produir el 2014.

VIH emergència mèdica

El virus de la immunodeficiència humana, anomenat VIH, és l’agent causant de la sida. Es tracta d’un virus del grup dels retrovirus, que va ser aïllat per primer cop l’any 1983 per l’equip de Luc Montagnier a França. Més de trenta anys després del seu descobriment i de l’inici de la pandèmia, encara que la resposta internacional ha millorat, el VIH continua sent una emergència mèdica mundial. Segons dades del juliol del 2018 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fins ara han mort al món 35 milions de persones a causa de la sida. El 2017 van morir 940.000 persones d’aquesta malaltia i 1,8 milions es van contagiar amb el virus. En l’actualitat, s’estima que 36,9 milions de persones viuen amb el VIH, de les quals 21,7 milions reben tractament antiretroviral. La regió més afectada del món segueix sent l’Àfrica subsahariana.

El virus d’immunodeficiència humana (VIH) es transmet per la sang i els fluids corporals. Va afeblint el sistema immunitari, generalment al llarg d’un període d’entre tres i quinze anys (encara que la mitjana són deu anys), fins a causar la síndrome d’immunodeficiència adquirida o sida. Quan les defenses es debiliten, poden aparèixer infeccions com la candidiasi, la pneumònia o diversos tipus de tumors. Algunes infeccions es poden tractar, mentre que d’altres són letals. La malaltia més freqüent és la tuberculosi, la principal causa de mort entre les persones amb VIH. Trobar una vacuna per a aquesta malaltia és difícil. La majoria de les vacunes eficaces utilitzen anticossos per neutralitzar les infeccions víriques, però els científics han vist que això no funciona amb el VIH, perquè el virus es reprodueix i muta massa ràpid perquè els anticossos siguin eficaços.

Nombre d’afectats:
Gairebé 1 milió de persones moren cada any de sida
Àrea més afectada:
Àfrica subsahariana
Hi ha vacuna: No hi ha una vacuna efiçaç
La dada: 1983

Còlera epidèmies endèmiques

Passió colèrica. Malaltia blava o malaltia negra. Aquests són alguns dels noms amb què es coneix el còlera, una afecció que pot matar una persona en qüestió d’hores. La seva propagació és immediata, així que la intervenció ha de ser ràpida si es vol evitar la propagació del brot. La malaltia provoca un dolor agut gastrointestinal i descomposició greu.

Les guerres i la pobresa són grans aliats per a la propagació d’aquesta malaltia. Per exemple, la guerra al Iemen ha provocat un dels brots més greus del darrers anys. El conflicte que es va desencadenar el 2015 ha provocat que el 80% de la població necessiti ajuda humanitària per subsistir i la majoria no té accés a aigua potable. Durant les primeres setmanes del 2020 s’han notificat 56.000 presumptes casos de còlera i s’espera que se’n produeixin molts més a mesura que s’acosta la temporada de pluges. Els brots de còlera s’han convertit en endèmics i provoquen una alta mortalitat en aquest país, un dels més pobres dels món.

En els darrers mesos també s’han notificat casos de còlera en nombrosos països del món, principalment a l’Àfrica oriental, la banya d’Àfrica i el golf d’Aden. La malaltia és un indicador del nivell de desenvolupament d’un país: està relacionat directament amb el sanejament de l’aigua.

Les epidèmies de còlera han castigat la humanitat al llarg de la història. Hipòcrates (460-377 aC) ja va descriure el que segurament seria un brot de còlera. Un dels més greus es va produir després de la guerra de Ruanda (1994), quan diferents brots en l’interval d’un mes van causar la mort de 23.000 persones al camp de refugiats de Goma, a la República Democràtica del Congo.

Hi ha una vacuna contra el còlera. És d’administració oral i l’organització Metges Sense Fronteres la va utilitzar per primera vegada el 2012 durant un brot a Guinea, com a mesura de contenció afegida. Els estudis que es van fer de manera posterior van demostrar que el 86% de les persones que havien estat vacunades no van contreure la malaltia. Des de llavors, l’organització l’ha utilitzat en nombrosos contextos, en campanyes tant preventives com curatives, però la producció de la vacuna no és suficient per cobrir totes les necessitats.

Nombre d’afectats:
Cada any hi ha entre 20.000 140.000 morts per còlera al món
Àrea més afectada:
Àfrica occidental
Hi ha vacuna: Hi ha vacunes d’administració oral que s’han provat amb èxit
La dada:

Xarampió brots continuats

Cada any moren al món 90.000 persones a causa del xarampió. Segons Metges Sense Fronteres és una persona cada deu hores. Hi ha vacuna, però la davallada de recursos econòmics i el fet que aquesta malaltia afecti països amb pocs recursos ha provocat que hi hagi nous brots.

El xarampió està causat per un virus que es transmet a través de gotes de saliva quan tossim, esternudem o tenim contacte personal proper. Hi ha una vacuna segura i barata contra el xarampió i, de fet, es considera un dels majors avenços en salut pública de les últimes dècades. Abans que s’implantés globalment en els anys vuitanta de segle XX, el xarampió matava més de 2,5 milions de persones l’any. L’OMS considera que la vacunació va reduir les morts per xarampió en un 84% entre el 2000 i el 2016 fins a salvar 20,4 milions de vides. Al Congo es lluita actualment contra una de les pitjors epidèmies de xarampió. Des del febrer del 2019, hi han mort 6.600 persones, la majoria nens. De moment, no hi ha esperança que la malaltia remeti, perquè ja s’han reportat 50.000 infectats. L’arribada de la covid-19 no fa res més que complicar i saturar uns sistemes sanitaris molt febles. El Txad també s’enfronta des de fa dos anys a una epidèmia de xarampió. En aquest país hi ha famílies que han perdut tres i quatre fills per culpa d’aquesta malaltia.

Nombre d’afectats:
90.000 morts a l’any
Àrea més afectada:
Àfrica Occidental
Hi ha vacuna:
La dada: A la República Democràtica del Congo lluiten contra una epidèmia des del 2019 que ha causat la mort de més de 6.000 nens
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)