Mitjana de 47 anys i pes dels politòlegs

El nou govern de la Generalitat, el de la tretzena legislatura, té una escassa relació amb l’equip anterior, després que ERC i Junts hagin impulsat una renovació sense precedents, tret d’aquelles ocasions, òbviament, en què l’executiu ha canviat de sigles. De les quinze persones que integren l’equip que ha de pilotar el país els propers quatre anys –si res no impedeix que la legislatura sigui més curta–, només tres van ser titulars d’algun departament entre el 2018 i el 2021: Pere Aragonès, Jordi Puigneró i Teresa Jordà. Roger Torrent s’estrena com a conseller d’Empresa i Treball, però prové d’un càrrec d’alt rang com és el de president del Parlament.

A banda de la profunda renovació, més accentuada encara a les files de Junts, del nou govern també destaca la paritat, un compromís de campanya: comptant el president, hi ha vuit dones i set homes. Les carteres amb més pressupost, a més de la presidència i la vicepresidència, tenen, això sí, segell masculí. Pel que fa a l’edat del nou executiu, la renovació també comporta rebaixar la mitjana i situar-la en 47,5 anys, amb el president, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Exterior i Transparència, Victòria Alsina, com a membres més joves, tots dos amb 38 anys. El conseller de més edat és el titular de Salut, Josep Maria Argimon, nascut el 1958, i el segueix l’exnúmero dos de La Caixa, Jaume Giró, nascut sis anys després.

Més interessant resulta constatar com les dues formacions persegueixen l’equilibri territorial en el repartiment dels càrrecs. La majoria de membres del govern són nascuts a les comarques de Barcelona (fins a un total de vuit dels quinze), però tant Junts com Esquerra han incorporat a la primera línia del seu equip polític persones procedents de la resta de demarcacions. Si es comptabilitza Lourdes Ciuró –tot i que és cert que va néixer a Reus, fa anys que està establerta al municipi de Sabadell– entre els consellers provinents de Barcelona, en el nou govern hi ha una representant de la demarcació de Tarragona (Tània Verge), dues de les comarques de Lleida (Josep González Cambray i Violant Cervera) i tres de la demarcació de Girona (Roger Torrent, Teresa Jordà i Gemma Geis). Tot l’equip governamental, per tant, ha nascut en terres catalanes.

Un altre element destacable del nou executiu és que els politòlegs guanyen per majoria, en detriment dels advocats, que acostumaven a abundar en etapes anteriors. Tenen estudis en ciències polítiques Roger Torrent, Laura Vilagrà, Tània Verge i Victòria Alsina. També n’hi ha quatre que en una etapa anterior han ocupat el càrrec d’alcalde del seu municipi: Roger Torrent (Sarrià de Ter, entre el 2007 i el 2018), Laura Vilagrà (Santpedor, entre el 2003 i el 2015), Joan Ignasi Elena (Vilanova i la Geltrú, entre el 2005 i el 2011, quan encara militava al PSC) i Teresa Jordà (Ripoll, entre el 2003 i el 2011). Altres membres del govern no han arribat a guanyar eleccions municipals, però han gastat sola trepitjant els carrers del seu poble des de la política local, com és el cas del president Pere Aragonès (regidor a Pineda de Mar entre el 2011 i el 2018), Jordi Puigneró (va ser edil a l’Ajuntament de Sant Cugat), Lourdes Ciuró (cap de Junts a Sabadell) i Gemma Geis (al municipi de Girona). De fet, tretze dels quinze membres del govern de la Generalitat acumulen experiència en la gestió pública des de diverses responsabilitats. Només hi ha dues persones que per primer cop tasten en aquest nou cicle la responsabilitat pública des de les seves entranyes: Jaume Giró i Tània Verge.