El dossier

Cohabitar

Només hi ha dos camins, propietat o lloguer? A Dinamarca, un terç de l’habitatge és cooperatiu: estable, de lloguer just i amb comunitat forta

DIEGO CARRILLO (Celobert)
“Les cooperatives en cessió d’ús tenen els avantatges del lloguer, i s’evita la llosa de la hipoteca”

La lluita segueix, per una llei de l’habitatge que, d’una vegada per totes, protegeixi. De pas, el govern de Sánchez podria inspirar-se en la legislació d’altres països: no tot és la propietat o el lloguer. Hi ha altres maneres d’accedir a un lloc on viure. No cal que tornem a habitar les bateries del Carmel, però: per què qualsevol proposta diferent és mirada amb sospita? Cal que tot sigui tan rígid, normatiu? Per què no viure, com a opció lliure, en una caravana? I en una minicasa? Una de les claus de l’accés alternatiu a l’habitatge més real és, ara mateix, el cooperativisme. Catalunya té una llarga tradició i experiència, a part d’una tendència a explorar –per a tot– les fórmules que funcionen en altres països.

Les altres maneres d’accedir a l’habitatge, avui, han de ser, necessàriament, sostenibles i buscar ser assequibles, accessibles, participatives. La fórmula de la cooperativa és la gran alternativa per arribar-hi. Porta aparellada la visió comunitària. Hi ha persones que s’agrupen amb aquest objectiu i busquen entitats que les puguin acompanyar, i també hi ha casos individuals que es posen en contacte amb organitzacions per estar en una llista d’aspirants a formar una cooperativa. El sector es mou, i molt. La pandèmia ens interroga: volem poder comptar amb els altres, o bé ens volem isolar més? Ens expliquen que, ara, molts més busquen informació sobre cooperativisme.

Som un equip

El recorregut de la cooperativa Celobert pot servir per explicar tot plegat. Parla Diego Carrillo: “Som un equip tècnic d’arquitectes, urbanistes i enginyers. En ple boom immobiliari vèiem que la nostra feina s’usava per al lucre i l’especulació. Volíem impulsar nous models d’accés a l’habitatge. I això es va concretar en el que avui és Sostre Cívic. Va començar el 2004, com a associació, per impulsar el model de cooperativa en cessió d’ús, molt diferent de les cooperatives de promoció d’habitatges d’abans, en què, un cop construïts, passaves a ser propietari del teu pis.”

Un incís. Hem defugit els plantejaments que proposen la compra de l’habitatge individualment. Tot i així, citem un model cooperatiu orientat a la compra, CoHousing Barcelona. Afirmen que comparteixen la idea de fer comunitat, la no especulació, la sostenibilitat... però els cooperativistes s’hipotequen. Expliquen: “La idea principal no és comprar un habitatge ja construït, és viure el seu procés des del començament.”

Cessió d’ús

Seguim amb Diego Carrillo, de Celobert. “La cooperativa en cessió d’ús és una manera d’accedir a l’habitatge que té els avantatges del lloguer, s’evita la llosa de la hipoteca, i dona estabilitat en el temps.” La cessió del dret d’ús resumida: l’Ajuntament, o qualsevol altra institució, facilita un terreny –o un equipament–, per 75, 90 anys, els que siguin, i la cooperativa hi tira endavant el seu projecte. Si no hi ha aquesta cessió d’ús, els terrenys s’haurien de comprar i es complicaria molt. Els cooperativistes fan una aportació inicial i, després, paguen un lloguer. Tant l’entrada com el lloguer estan molt lluny del lliure mercat actual.

El 2010, Sostre Cívic va passar a ser una cooperativa i Celobert hi aporta, tant a Sostre Cívic com a altres entitats –institucions també–, la seva expertesa per fer efectiu el dret a l’habitatge i la promoció d’una arquitectura ecològica. Sostre Cívic té, ara, un miler de socis, i està donant suport a diversos projectes com ara Cirerers, un edifici d’habitatges a Roquetes que serà molt simbòlic: el més alt de l’Estat fet amb fusta. Princesa 49 va ser el primer projecte de Sostre Cívic i el primer habitatge cooperatiu de Barcelona. Celobert, amb més partners, també ha donat lloc a Perviure, un servei multidisplinar d’acompanyament: econòmic i financer, jurídic, arquitectònic, de relacions, de governança interna. Entre els seus treballs, ara hi ha en marxa un projecte d’habitatges inclusiu, un altre d’adreçat a sèniors i un tercer d’empoderament feminista, La Renegà.

Canvi de paradigma

A Dinamarca, hi ha 125.000 habitatges cooperatius. El primer projecte és del 1911. Des de Sostre Cívic, José Téllez diu: “És un canvi de paradigma. No treballem les urgències habitacionals, sinó una transformació dels models. Estem en una fase molt incipient d’implantar una manera de tinença en què la cooperativa és la propietària i els veïns ho són com a socis.” En realitat, no es tracta de ser amo del teu pis. Ets amo de tot l’edifici! L’aportació inicial, que no és a fons perdut i que serveix en el procés de demanar el préstec per construir o rehabilitar, es retorna si es marxa. I amb les quotes mensuals (lloguer) es paguen el dret d’ús, el manteniment i el retorn del préstec. Unes línies més endavant tindran exemples de preus. “Les quotes mensuals són estables, no depenen que algú vulgui cobrar més i, a més a més, aquests habitatges mai no sortiran al mercat per ser venuts.”

Problemes del model? “S’ha de comptar amb alguns estalvis per fer l’aportació, i no és fàcil.” Si es compra un edifici d’un fons voltor per rehabilitar-lo, l’aportació podria estar entre els 3.000 i els 5.000 euros. Si s’ha de construir des de zero, l’aportació pot ser de 30.000 euros. “Està molt per sota del que seria una hipoteca, però són diners. Totes les cooperatives que treballem per la cessió d’ús, a Catalunya i a l’Estat, demanem que ens cedeixin patrimoni per consolidar el model i, en un futur no tan llunyà, fer baixar el cost. També els demanaríem que ens ho posin més fàcil: en fiscalitat, legislació, avals, ajuts... És complicat accedir al finançament.” Carles Baiges, de la cooperativa d’arquitectura Lacol, diu: “Per fer un salt endavant en aquest model, cal un marc propi per facilitar que sigui assequible per a persones sense capacitat d’estalvi.” Ell viu en un pis mitjà a l’edifici cooperatiu La Borda, va fer una aportació –que recuperaria si marxés– de 18.500 euros i en paga 500 de lloguer.

Cohabitar és un terme molt ampli. La cooperativa decideix en quina mesura vol compartir espai. Téllez, de Sostre Cívic, diu: “Com a mínim, un 20% d’espais han de ser comunitaris. En realitat, tot l’edifici és casa teva, i això ajuda a fer unes relacions que ara no es donen. És una altra manera d’accedir a l’habitatge i una altra manera de viure.” D’altra banda, lògicament, les comunitats no sempre estaran d’acord; per això les cooperatives es doten d’eines, com ara comissions i facilitadors. De tot es pot parlar; tot té solució.

Lucía Martín, regidora d’Habitatge i Rehabilitació a l’Ajuntament de Barcelona, explica: “L’habitatge cooperatiu és una de les potes de les polítiques, no la principal, perquè ara s’està posant molt esforç en les promocions públiques de lloguer.” “El dèficit d’habitatge és gran, i la capacitat de l’Ajuntament és limitada. Per tant, s’han de buscar altres fórmules per generar habitatge assequible. La fórmula de la cooperativa s’està consolidat, amb una visió contrària a l’especulació i que permet l’arrelament al territori.” És clau l’aliança amb el sector cooperatiu, que es genera al voltant de l’economia social i que va més enllà de les cooperatives d’habitatge. “Aquí hi ha força.” La idea és arribar a 1.000 habitatges, per la via de la cessió d’us de solars i habitatges per rehabilitar.

Si el que llegiu us ressona, penseu que són processos que duren uns anys; no seran solucions immediates. Potser es pot mirar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)