El dossier

El dia que el món va canviar

L’11 de setembre del 2001, dos avions comercials es van estavellar contra les Torres Bessones. El segle XXI quedava marcat des de l’inici per uns fets que van canviar l’ordre mundial

SENSACIÓ
L’’11-S va suposar que el món occidental comencés a viure amb la por de patir un atemptat en qualsevol moment
ANYS DE PREPARACIÓ
Dinou homes, la majoria de l’Aràbia Saudita, van ser els executors de l’atac
ZONA ZERO
A les dues torres va ser on hi va haver més víctimes mortals: més de 2.600
CONSEQÜÈNCIES
Dos-cents bombers han mort en els darrers vint anys a causa de les seqüeles de l’11-S
INDIGNACIÓ LATENT
La invasió de l’Iraq va provocar rebuig. Milions de persones van sortir a manifestar-se per dir “no a la guerra”
ATEMPTATS
Des de l’11-S, l’aparició de nous grups gihadistes ha portat l’horror a diverses capitals europees

L’11 de setembre del 2001, dinou homes van segrestar quatre avions de passatgers. El seu objectiu era estavellar-se contra alguns dels edificis més emblemàtics dels Estats Units. Ho van aconseguir. A tres quarts de nou del matí (hora local), un dels avions impactava contra una de les Torres Bessones, la torre nord. En un primer moment, es va atribuir a un accident i les càmeres de televisió es van començar a traslladar al lloc dels fets. Pocs minuts després de les nou del matí, un segon aparell impactava contra l’altra torre. El món contemplava atònit com dos dels símbols de la ciutat de Nova York, i del món occidental, s’esfondraven. Les imatges dels treballadors de les oficines llançant-se al buit començaven a indicar la magnitud de la tragèdia. Encara que els Estats Units ja havien estat objectiu de grups terroristes en la dècada dels noranta, els atemptats s’havien limitat a instal·lacions militars a l’exterior. Que els seus enemics s’atrevissin a atacar el cor del país els va agafar per sorpresa i va provocar pànic i psicosi entre la població, que majoritàriament havia viscut en una bombolla de pau des de finals de la guerra freda. L’11-S va suposar que el món occidental comencés a viure amb la por de patir un atemptat en qualsevol moment. En els anys posterior les mesures de seguretat es van extremar sobretot a l’hora d’agafar un avió.

Les dues torres van ser el lloc on van morir més persones: més de 2.600. Qui i per què va perpetrar aquests atemptats?

Dinou homes, la majoria originaris de l’Aràbia Saudita, van ser els encarregats de dur a terme l’acció que finalment s’havia dissenyat. S’havien entrenat durant anys per portar a terme els atemptats. El que va passar dins d’aquells aparells es va poder saber més tard. Els terroristes van actuar dividits en quatre grups de segrestadors, cada un amb un pilot que s’havia d’encarregar de conduir l’avió un cop reduïda la tripulació de la cabina.

El vol 11 d’American Airlines i el vol 175 de United Airlines van ser els primers a ser segrestats i tots dos van ser estavellats contra les Torres Bessones.El tercer avió va ser estavellat contra el Pentàgon, al comtat d’Arlington, Virgínia. L’impacte acte i el foc resultant van causar la mort de 125 persones, militars i civils.

El quart avió, pertanyent al vol 93 de United Airlines, tenia com a objectiu el Capitoli dels Estats Units, situat a la ciutat de Washington, però es va estavellar a camp obert, prop de Shanksville, a Pennsilvània –aproximadament 208 quilòmetres abans d’arribar al seu objectiu– després de perdre el control a la cabina com a conseqüència de l’enfrontament dels passatgers i els tripulants amb el comando terrorista. Aquest avió tenia com a objectiu impactar contra el Capitoli, seu del govern del govern nord-americà. Algunes teories apunten, però, que el vol 93 hauria estat abatut per un míssil o que hauria explotat a causa d’una bomba que hi havia a l’interior.

el paper dels bombers

Els bombers de Nova York es van convertir en herois per les seves feines de rescat a les Torres Bessones. En van morir 343. I és que van ser els primers a rebre l’alarma i els que van arribar més ràpid al World Trade Center, amb tots els efectius de què disposaven a la ciutat. La seva tasca va consistir, primer, a contenir el foc i evitar que les flames s’escampessin pels edificis del voltant. També van ser els primers a entrar dins de les torres per poder rescatar el màxim nombre de persones. Aquesta acció va costar la vida a molts membres del cos, perquè un cop a dins van perdre la comunicació i no van rebre l’avís del perill d’esfondrament que tenien els edificis. Vint anys després, diversos informes revelen que 200 persones que van participar en les tasques de rescat de l’11-S han perdut la vida des de llavors a causa de les seqüeles que arrossegaven d’aquells dies. La llista de patologies més esteses són tos crònica, dificultats respiratòries, congestió, danys hepàtics, càncer, depressió, trastorns relacionats amb l’estrès i consum excessiu d’alcohol. Tot i això, la principal responsable de les malalties posteriors als atemptats és la pols que es va formar a causa de l’esfondrament. La barreja d’aquesta pols amb el ciment tenia una alta toxicitat, fet que ha provocat moltes lesions, sobretot respiratòries.

Un estudi publicat el 2011 a la revista The Lancet revelava que els bombers que van treballar en l’11-S tenien un 19% més de probabilitats de desenvolupar càncer en comparació amb la resta dels seus companys, i fins a un 10% més que la població en general. Segons la comissió de l’11-S, aproximadament 16.000 persones es trobaven a la zona del complex del World Trade Center a l’hora dels atacs. La gran majoria van sobreviure gràcies a les tasques d’evacuació abans de l’ensorrament de les torres.

motius de l’atac

I què va portar aquests homes, originaris d’un dels teòrics aliats més fidels dels Estats Units a la zona del Golf Pèrsic, a perpetrar un atac d’aquestes dimensions? Gairebé tots provenien de l’Aràbia Saudita i formaven part d’Al-Qaida, una organització liderada pel també saudita Ossama bin Laden, que feia diversos anys que operava des de les muntanyes de l’Afganistan gràcies a la complicitat dels talibans –grup d’origen sunnita format per antics combatents mujahidins que havien lluitat a la guerra contra els soviètics en la dècada dels vuitanta–, que van aconseguir el poder el 1996 amb la idea d’imposar una visió molt restrictiva de la llei islàmica. La figura d’Ossama bin Laden és clau en l’execució dels atemptats i en la designació de Mohamed Atta, un egipci que va liderar l’acció de l’11-S.

La connexió entre l’Aràbia Saudita i els atemptats de l’11-S no s’ha arribat a provar mai de manera clara, tot i que hi ha diversos funcionaris nord-americans que sostenen que Riad va fer importants donacions econòmiques a Al-Qaida.

l’eix del mal

Fa vint anys, els president dels Estats Units era George W. Bush i rebia la notícia de l’atemptat de la veu d’un col·laborador mentre ell llegia un conte a un públic infantil en un acte a Sarasota, Florida. Bush fill va considerar aquell atemptat un atac inadmissible. Davant d’aquell escenari, va acudir a l’ONU amb proves de la complicitat del règim dels talibans i va exigir el lliurament de Bin Laden i dels seus aliats. Gran part del món occidental, encara colpit per les dures imatges i per la brutalitat dels atacs, va fer pinya amb els Estats Units. En el que llavors es va anomenar Eix del Mal, una de les frases més famoses de l’expresident nord-americà, i que en aquell moment van formar l’Iraq, l’Iran i Coreºa del Nord. Durant aquells mesos es començava a gestar el que seria una de les guerres més llargues i més costoses per als estatunidencs: el conflicte de l’Afganistan. El 7 d’octubre, Washington va llançar la seva primera gran ofensiva militar amb el suport del Regne Unit. L’objectiu era foragitar del poder els talibans i eliminar Al-Qaida.

En un espai de dos mesos, els talibans, que abans controlaven el noranta per cent de país, ja estaven en retirada gràcies, en part, a la col·laboració amb l’anomenada Aliança Nord, una coalició dels grups afganesos que havien perdut la guerra civil un lustre enrere. Basant-se en aquesta idea, el 2003 Bush va decidir envair l’Iraq i enderrocar el dictador Saddam Hussein. Segons la seva administració republicana, Hussein no només tenia relacions amb grups terroristes, sinó que emmagatzemava materials per construir una arma nuclear. En aquesta ocasió, els Estats Units no van rebre un suport unànime, però es va fundar el que es va anomenar el trio de les Açores, el lloc escollit per signar una aliança amb el Regne Unit i l’Estat espanyol per fer front a la guerra contra el terror.El govern del llavors president espanyol, José María Aznar, no va dubtar a alinear-se amb les tesis sobre les armes de destrucció massiva, fet que va provocar que hi haguessin manifestacions multitudinàries arreu del territori i també del planeta. La protesta contra la guerra de l’Iraq a Barcelona va ser una de les més importants.

Com ja havia passat a l’Afganistan, el govern de Saddam Hussein –que feia gairebé vint-i-cinc anys que ocupava el càrrec– es va ensorrar ràpidament i va permetre l’ascens al poder dels xiïtes, que fins llavors havien estat a les ordres de la minoria sunnita, a la qual pertanyia Hussein. Si bé l’objectiu inicial de les dues guerres es va complir amb rapidesa –la caiguda dels seus respectius règims– el que va seguir va ser molt més complicat. Encara que Washington va acabar eliminant Bin Laden – en una operació que es va produir el maig de 2011 al Pakistan– i gairebé va posar fi a la presència d’Al-Qaida a l’Afganistan, l’11-S i les intervencions militars van acabar redibuixant i formant altres grups terroristes, amb mètodes que encara provocaven més terror. Per posar un exemple, Estat Islàmic va abanderar diverses accions que van fer tremolar Occident, com la decapitació de periodistes. Al-Qaida i posteriorment Estat Islàmic van portar l’horror a diverses capitals europees. Madrid el 2004, Londres el 2005 i després Bèlgica, França, Alemanya i l’atemptat a Barcelona, que es va produir l’agost de 2017.

Durant aquesta època, també van proliferar la figura dels llops solitaris, persones que es van radicalitzar sense tenir un nexe directe amb aquestes organitzacions i que van perpetrar atemptats.

“És l’hora d’acabar la guerra més llarga d’Amèrica.” Amb aquestes paraules, l’actual president dels Estats Units donava per acabada la missió del seu país a l’Afganistan, una missió llarga, que ha costat la vida a més de 6.000 soldats nord-americans i en el qual la despesa militar s’ha enfilat a milions de dòlars.

Els Estats Units, doncs, han abandonat l’Afganistan, i la seva sortida ha provocat un autèntic caos, amb un govern caigut i amb el retorn dels talibans al poder. Vint anys de guerra que no han servit per apaivagar la violència persistent que hi ha a la zona. Ara, la marxa dels nord-americans i dels seus aliats ha donat ales a una dèbil però encara resistent Al-Qaida i a Estat Islàmic, que també té presència a l’Afganistan i que ja ha demostrat la seva capacitat per atemptar.

L’11-S va significar un abans i un després en la història mundial actual i ha deixat un reguitzell de conflictes que, lluny d’acabar-se, han quedat enquistats.

LES HORES CLAU
8.46 (hora local)
Un Boeing 767 comercial d’American Airlines que viatjava de Boston a Nova York s’estavella contra una de les Torres Bessones.
9 (hora local)
Catorze minuts després, un altre avió de la mateixa companyia aèria impacta contra la segona torre, la sud. Les explosions dels aparells provoquen dos incendis a les torres. Es parla de sis morts.
10.05 (hora local)
La torre sud del World Trade Center, la segona a rebre l’impacte, es desploma. Minuts abans les autoritats de l’aviació civil dels Estats Units havien suspès els vols a tot el país.
10.20 (hora local)
Un altre aparell segrestat s’estavella contra el Pentàgon, seu principal de les Forces Armades, situat als afores de la capital nord-americana, Washington. L’edifici, que és evacuat immediatament, s’incendia i poca estona després s’esfondra parcialment.
10.38 (hora local)
La torre nord del World Trade Center, la primera a rebre l’atac, s’ensorra.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)