Diàleg a mitges

SENSE TER­MI­NIS

Aquesta set­mana, un dels pri­mers alliçona­ments de Pedro Sánchez ha fet referència al temps. Ha adver­tit: “Tre­ba­lla­rem sense pressa, sense pausa i sense ter­mi­nis.” I ha augu­rat, això sí, que anirà més enllà dels dos anys de con­fiança que Esquerra va arren­car a les altres dues for­ces inde­pen­den­tis­tes, Junts i la CUP, que van inves­tir Ara­gonès. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, per la seva banda, s’ha limi­tat a asse­gu­rar que “farà falta temps”, però con­fia que els avenços que faci la taula de diàleg dei­xa­ran en un segon pla la dis­cussió sobre si es pot anar, o no, més enllà dels dos anys d’ultimàtum abans de traçar un altre pla. Si fos per Junts i la CUP, la taula esta­ria dina­mi­tada gai­rebé des del seu començament, ja que no con­fien que en pugui sor­tir cap acord satis­fac­tori per a l’inde­pen­den­tisme.

De moment, doncs, l’únic punt de coin­cidència entre el govern espa­nyol i ERC és la intenció de repren­dre una via de nego­ci­ació que, si més no, té l’aval dels prop de 604.000 elec­tors que el 14-F van brin­dar la pre­sidència del país a la for­mació repu­bli­cana. Sense que­dar gaire clar de què es par­larà en aquesta taula, l’estratègia d’ERC depèn d’anar api­lant legi­ti­mi­tats per esgo­tar tots els intents de comu­ni­cació i per eri­gir-se davant d’Europa com el garant del diàleg. La de Pedro Sánchez sem­bla més pròpia d’una assig­na­tura de màrque­ting polític. De cara a la gale­ria, és ara per ara l’únic cap de files que pot aspi­rar a tenir i man­te­nir la pre­sidència de l’Estat que parla abans de diàleg que de repressió. D’altra banda, sap que debi­lita l’inde­pen­den­tisme en tant que el divi­deix. L’exem­ple més clar va tenir lloc hores abans de la reunió de la taula, quan la seva com­po­sició ja va des­en­ca­de­nar el pri­mer ter­ratrèmol polític entre els socis del govern català. Ara­gonès aspira que la banda cata­lana repre­senti tota la ciu­ta­da­nia i, per això, només hi vol mem­bres del govern. Junts con­si­dera que no és ERC qui li ha de dir qui­nes per­so­nes pot o no desig­nar i, a més, es dona el cas que els prin­ci­pals diri­gents del seu par­tit no for­men part de l’exe­cu­tiu. A més, els dos par­tits es con­tra­di­uen pel que fa a les con­di­ci­ons pac­ta­des. El pacte que està plas­mat per escrit, però, no diu en cap cas que només hi puguin assis­tir con­se­llers.

Així doncs, ni els set meca­nis­mes de coor­di­nació cre­ats entre ERC i Junts durant les nego­ci­a­ci­ons per estal­viar-se els tur­ments del pas­sat, ni la recent estada de cap de set­mana a la Vall d’en Bas han evi­tat que sal­tin espur­nes molt abans del que s’espe­rava. De moment, els dos socis miren de con­ju­rar-se per inten­tar que la crisi per la taula de diàleg no s’enco­mani al dia a dia de l’exe­cu­tiu, però entre l’afer de l’ampli­ació de l’aero­port i l’expulsió de Junts de la taula –que encara no se sap com aca­barà ni si és reconduïble–, sem­bla que la legis­la­tura no serà pre­ci­sa­ment una bassa d’oli. Els dos par­tits es van acu­sar mútua­ment de des­lle­ial­tat i durant unes hores van sal­tar espur­nes. El pre­si­dent, Pere Ara­gonès, i el vice­pre­si­dent, Jordi Puig­neró, es van tro­bar hores després de la reunió amb Pedro Sánchez per inten­tar que l’exe­cu­tiu català no des­car­rili abans d’hora.

Men­tre ERC i Junts fan mans i mànigues per sal­var el dis­tan­ci­a­ment i evi­tar que la sang arribi al riu, el minis­tre de la Pre­sidència i mem­bre de la dele­gació espa­nyola, el soci­a­lista Félix Bolaños, afirma que el procés sobi­ra­nista “s’ha aca­bat”, i la justícia espa­nyola segueix des­fer­mada con­tra l’inde­pen­den­tisme. Dime­cres era el torn dels mem­bres de l’ante­rior mesa del Par­la­ment de Cata­lu­nya, que esta­ven citats davant el TSJC –el cas més para­digmàtic és el de l’expre­si­dent de la mesa i actual con­se­ller d’ERC, Roger Tor­rent, que al matí decla­rava davant el jutge i a la tarda es reu­nia amb Pedro Sánchez–. Hores abans, es conei­xia també la decisió de l’Audi­en­cia Naci­o­nal de pro­ces­sar per per­ti­nença a orga­nit­zació ter­ro­rista els tretze mem­bres dels CDR vin­cu­lats amb l’ope­ració Judes, així com l’anunci de la fis­ca­lia de recórrer al Tri­bu­nal Suprem con­tra l’abso­lució de l’acti­vista Tamara Car­rasco, que torna a estar acu­sada d’inci­tar a desor­dres públics. En aquests moments, hi ha prop de 3.500 per­so­nes inde­pen­den­tis­tes que tenen una causa oberta, però el govern català segueix pro­ta­go­nit­zant pica­ba­ra­lles. La bona notícia és que arri­bats a aquest punt tant ERC com Junts tenen un màster a superar cri­sis.