El dossier

Bitllets en retirada

La comoditat dels pagaments electrònics té la contrapartida per als usuaris del major control dels intermediaris i dels estats sobre les seves vides

DESBANCARITZACIÓ
DESBANCARITZACIÓ
Dels 947 municipis catalans, 467 no disposen dels serveis d’una oficina bancària
EXCLUSIÓ
EXCLUSIÓ
Més de 1.700 milions de persones no tenen accés als serveis bancaris
LLIBERTAT
Restringir l’ús de diners en efectiu és una de les maneres més eficaces d’aconseguir el control social

“Els paga­ments en metàl·lic, després de pas­sar mil·len­nis sent una de les tec­no­lo­gies més versàtils i dura­do­res de la huma­ni­tat, van pel camí de des­a­parèixer en els pròxims quinze anys, apro­xi­ma­da­ment”, vati­ci­nava el febrer del 2007 una edi­to­rial de la revista The Eco­no­mist. No la va encer­tar, però la tendència és clara: només un 1% dels 60.000 bili­ons de dòlars que cir­cu­len pel món són bit­llets o mone­des.

Des de l’1 de gener del 2016, les empre­ses de Dina­marca es poden negar a accep­tar paga­ments en efec­tiu, segons una llei que marca l’any 2030 com a data límit per erra­di­car els diners en efec­tiu. Suècia, on el 95% de les com­pres al detall es fan sense diners en efec­tiu, i els bit­llets i mone­des en cir­cu­lació només sumen el 2% del PIB, ha decla­rat que els diners en metàl·lic des­a­pa­rei­xe­ran el 2023. Swish, un sis­tema de paga­ment per mòbil ha estat des­car­re­gat per més de la mei­tat de la població.

La Xina està molt avançada en l’apro­fi­ta­ment de les apli­ca­ci­ons dels telèfons intel·ligents i en la pos­si­bi­li­tat d’uti­lit­zar-les com a eines de paga­ment, i l’accep­tació dels mone­ders digi­tals és cada vegada més gran. Men­tre aquí ens anem acos­tu­mant que els paga­ments mòbils con­sis­tei­xin a tenir una còpia vir­tual de la tar­geta física al nos­tre smartp­hone, al país asiàtic van més enllà amb paga­ments mit­jançant codis QR, un sis­tema que ha can­viat com­ple­ta­ment les transac­ci­ons comer­ci­als en super­mer­cats, gaso­li­ne­res, taxis i qual­se­vol tipus d’esta­bli­ment. Fins i tot per pagar fac­tu­res.

Ni els xine­sos –que van regla­men­tar l’ús del paper moneda en el segle X–, ni els països nòrdics van ser els pio­ners a implan­tar aquests sis­te­mes que fan més pres­cin­di­bles les ofi­ci­nes bancàries. Pre­ci­sa­ment, la falta d’ofi­ci­nes a Kenya va ser l’ori­gen, l’any 2003, d’M-Pesa, una apli­cació desen­vo­lu­pada per una filial de Voda­fone, que només amb un mòbil sen­zill i un codi per­met enviar crèdit a qual­se­vol per­sona. A Nai­robi, més del 90% de la gent fa la com­pra en llocs de vene­dors de car­rer, i ho fan usant M-Pesa, una eina molt útil per als exclo­sos dels ser­veis del sec­tor finan­cer, però que ha con­ver­tit una com­pa­nyia telefònica en la prin­ci­pal cre­a­dora de diner a aquest país.

D’acord amb les dades del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal, al món hi ha més de 1.700 mili­ons de per­so­nes que no tenen accés als ser­veis ban­ca­ris, però la pene­tració de subs­crip­tors als ser­veis de tele­fo­nia mòbil repre­senta gai­rebé la mei­tat de la població de l’Àfrica sub­sa­ha­ri­ana, el 64% als països del Magrib i l’Ori­ent Mitjà, el 68% en el cas de l’Amèrica Lla­tina i el 60% a la regió de l’Àsia i el Pacífic, sense comp­tar la Xina. D’aquesta manera, la crei­xent dis­po­sició de telèfons mòbils entre els ciu­ta­dans de països en vies de desen­vo­lu­pa­ment repre­senta una via d’inclusió finan­cera.

AVAN­TAT­GES

Els defen­sors del paga­ment electrònic al·leguen que és més ràpid, més sim­ple i més net (un estudi nord-ame­ricà va des­co­brir el 2014 que en els bit­llets hi ha més de 3.000 tipus de bac­te­ris dife­rents), que es redu­ei­xen els cos­tos de fun­ci­o­na­ment i que els suports físics poden ser fal­si­fi­cats, la qual cosa exi­geix uti­lit­zar mesu­res de segu­re­tat per evi­tar-ho, fet que enca­reix encara més la seva encu­nyació i el seu ús. També es pre­senta com un punt a favor el fet que, en teo­ria, es pot dis­po­sar imme­di­a­ta­ment de tots els diners que es pos­se­eix, de manera que és pos­si­ble afron­tar qual­se­vol con­tingència.

No obs­tant això, aquesta dis­po­ni­bi­li­tat total també té la seva part dolenta, ja que s’ha demos­trat que es gasta més com­prant electrònica­ment que amb diners en efec­tiu. El 2007, el Royal Bank of Scot­land va fer una prova de paga­ments sense con­tacte a la can­tina: el volum de com­pres amb efec­tiu es va reduir dràsti­ca­ment, i van notar que amb el paga­ment electrònic en lloc de com­prar només una tassa de cafè, els tre­ba­lla­dors també aga­fa­ven un pastís.

PERILLS

Els detrac­tors de la supressió total de diners físics argu­men­ten que el con­su­mi­dor sem­pre ha de tenir la pos­si­bi­li­tat de triar, ja que si s’imposa com­ple­ta­ment es perdrà inde­pendència i lli­ber­tat. Amb els paga­ments electrònics, governs i bancs poden con­tro­lar totes les transac­ci­ons i com­pres que fa cada ciu­tadà. L’informe Pay­ments 2025 & Beyond, de la con­sul­tora Pri­cewa­ter­hou­se­Co­o­pers (PwC), asse­nyala que els paga­ments gene­ren el 90% de les dades útils dels cli­ents dels bancs: infor­mació sobre qui com­pra què, quant i quan, la qual cosa és una font d’ingres­sos per a les empre­ses de mit­jans de paga­ment que la mone­tit­zen. PwC pre­veu que el 2030 els paga­ments electrònics gai­rebé s’hau­ran tri­pli­cat, fins a superar els 3 bili­ons d’ope­ra­ci­ons a tot el món. Per àrees geogràfiques, Àsia-Pacífic serà la regió que lide­rarà aquest crei­xe­ment (amb incre­ments del 109% fins al 2025 i del 76% entre el 2025 i el 2030), seguida d’Àfrica (78%/64%) i d’Europa (64%/39%). Els Estats Units i el Canadà seran les regi­ons on l’aug­ment serà més mode­rat (43% i 35%). Tot això vol dir que el nom­bre de transac­ci­ons per capita pràcti­ca­ment tri­pli­carà el nivell actual en el con­junt del pla­neta.

La con­sul­tora asse­nyala que aquesta tendència “podria arri­bar a desem­bo­car, en última instància, en una soci­e­tat glo­bal sense efec­tiu”. Què pas­sa­ria? Quan pagues digi­tal­ment tot queda regis­trat, quan ho fas en efec­tiu, no. Si totes les ope­ra­ci­ons fos­sin digi­tals de manera obli­gatòria perquè no hi hagués efec­tiu, no només estaríem expo­sats que el banc ens negues l’accés als nos­tres diners, sinó que en estar allot­jats en una infra­es­truc­tura elèctrica o de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, ho podríem per­dre tot amb una errada del pro­gra­mari. O amb un atac de ciber­de­linqüència: el 2020, el valor del frau mitjà en pro­ces­sos de com­pra va aug­men­tar gai­rebé un 70% res­pecte al 2019.

Brett Scott, ex-broker i autor del lli­bre Hacke­ando el futuro del dinero, asse­gura que “el paga­ment digi­tal afa­vo­reix el domini de les empre­ses finan­ce­res trans­na­ci­o­nals, del poder i influència de les quals no es pot esca­par”. Però el foment dels paga­ments digi­tals no només és cosa de les empre­ses finan­ce­res que bus­quen menys des­pe­ses i més dades sobre els cli­ents: els estats res­trin­gei­xen l’ús dels bit­llets de curs legal. A l’Estat espa­nyol, per exem­ple, la llei de lluita con­tra el frau fis­cal limita a 1.000 euros el paga­ment en efec­tiu en les ope­ra­ci­ons en què intervé una empresa o un pro­fes­si­o­nal. Daniel J. Mitc­hell, doc­tor en eco­no­mia per la Mason Uni­ver­sity de Was­hing­ton, defen­sor de l’efec­tiu, veu en la seva eli­mi­nació un afany recap­ta­tori des­me­su­rat per part dels governs i, fins i tot, “un intent de con­tro­lar poten­ci­als dis­si­dents, ja que podrien con­ge­lar fàcil­ment els diners dels seus comp­tes”.

El diner en efec­tiu és un con­tra­po­der en mans dels ciu­ta­dans, que “amb diners a la mà poden com­prar, ven­dre i estal­viar sense estar com­ple­ta­ment supe­di­tats a les exigències i a la depre­dació del sis­tema finan­cer”, asse­nyala l’Ins­ti­tuto Coor­de­na­das en un estudi sobre la bretxa finan­cera a l’Estat espa­nyol, en què alerta que una de les mane­res més efi­ca­ces d’acon­se­guir el con­trol social és res­trin­gir l’ús de diners en efec­tiu, que “és l’eina que tenen les per­so­nes per fer les seves ope­ra­ci­ons pro­te­gint el seu dret a la pri­va­ci­tat i a la con­fi­den­ci­a­li­tat”. Per a Jesús Sánchez Lambás, vice­pre­si­dent exe­cu­tiu de l’Ins­ti­tuto Coor­de­na­das, “aquest estudi asse­nyala el greu risc d’exclusió finan­cera d’una bona part de la població espa­nyola si segueix la tendència de difi­cul­tar o impe­dir l’accés a diners en efec­tiu”.

El Banc Inter­na­ci­o­nal de Paga­ments alerta que el canvi cap als paga­ments digi­tals “podria obrir una bretxa en l’accés als ins­tru­ments de paga­ment i afec­tar nega­ti­va­ment els con­su­mi­dors vul­ne­ra­bles: la gent gran, els habi­tants de zones rurals, les per­so­nes amb escas­sos nivells de renda que no es poden per­me­tre tenir un compte ban­cari...

JOAN POYANO

jpoyano@​lrp.​cat

Ni rúpies de paper NI ‘BIN LADEN’

El novembre del 2016, el govern indi va treure de circulació els bitllets de 500 i 1.000 rúpies amb la intenció de combatre les activitats il·legals. Pel mateix motiu, el Banc Central Europeu (BCE) va suspendre el gener del 2019 l’emissió i distribució a l’eurozona dels bitllets de 500 euros, coneguts com a Bin Laden perquè se sabia que existien però ningú els havia vist. El 2011, gairebé deu anys després de la seva entrada en circulació, un 56% dels europeus admetia no haver-se’n trobat un mai, tot i que el BCE mantenia en circulació bitllets per una suma de 300.000 milions. Aquell any, aquests bitllets d’alta denominació representaven el 75% del total de diner en circulació a Espanya, per una suma de 45.528.milions. A partir de llavors, es van començar a retirar a mesura que arribaven a les sucursals bancàries. Actualment, quan una persona diposita encara que sigui un sol bitllet de 500 euros al banc, l’entitat deixa registrat qui ha estat el dipositant i la quantitat de bitllets d’aquesta denominació. Els bitllets de 500 euros van entrar en el sistema monetari espanyol l’any 2002 i en cinc anys la seva circulació es va multiplicar per cinc, fins a 56.956.000 euros. El màxim històric de l’acaparament d’aquests bitllets va coincidir amb el punt més alt de l’activitat immobiliària, el juliol del 2007, quan va reunir un 26,86% dels bitllets de 500 euros de l’eurozona, considerats sinònim de pagaments gegantins en negre. En aquests cinc anys, es van distribuir 33.000 bitllets de 500 euros per dia i, abans que arribés la crisi financera, la primera tanda de les investigacions sobre aquests bitllets impulsades pel govern espanyol amb la llei antifrau del 2006 va destapar 2.000 operacions que havien estat pagades amb més de 500.000 euros en efectiu cadascuna. Un 90% d’aquestes operacions, segons un informe dels tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), corresponien al sector immobiliari.

“Darrere les grans disposicions d’efectiu en bitllets de 500 euros que els clients sol·licitaven a les seves sucursals bancàries, hi havia la compra d’immobles pagats amb aquests diners en B”, segons José María Mollinedo, secretari general de Gestha.

L’experiment italià

Al gener es va posar en funcionament a Itàlia el pla cashback del govern de

Giuseppe Conte. Impulsat pel Moviment 5 Estrelles (M5E), pretenia reduir els pagaments en efectiu per reduir el frau fiscal, reemborsant als consumidors un 10% de les seves compres amb targeta en botigues, bars, restaurants, supermercats, centres comercials i tallers d’artesania, amb un mínim de cinquanta pagaments en sis mesos i fins a un màxim de 150 euros de devolució. Al cap de sis mesos, el nou president del govern, Mario Draghi, va suspendre el pla perquè, en lloc d’afavorir que les classes socials menys habituades a pagar amb targeta s’hi acostumessin, beneficiava especialment les persones que ja ho feien. És a dir, els habitants del nord del país, especialment de les grans ciutats i amb unes rendes de classe mitjana o alta.

Draghi va assenyalar que no hi ha cap evidència que el pla compleixi el seu propòsit d’incitar al consum amb targetes, ja que el 73% de les famílies ja gasta a través d’aquestes més del límit previst per la mesura i, per tant, la major part ja podria rebre els màxims avantatges sense haver d’intensificar els pagaments electrònics. En canvi, creu improbable que qui no tingui targeta o les fa servir menys de 50 vegades al semestre pugui incrementar els pagaments amb targeta perquè segurament no pot gastar més. Segons les seves dades, de mitjana les famílies més pobres haurien d’augmentar les seves compres amb pagament electrònic un 40% per obtenir la recompensa, mentre que els més rics només un 1%.

Una altra de les raons és l’impacte del pla a les arques de l’Estat, que estava estimat en gairebé 5.000 milions d’euros anuals

De moment, sí que es manté la lotteria degli scontrini, (‘loteria dels rebuts’), un concurs d’atzar amb premis a què poden accedir els que paguin electrònicament. Els premis van des de 25.000 euros setmanals fins a 5 milions d’euros anuals. Cada compra genera bitllets virtuals: cada euro gastat dona dret a un bitllet, fins a un màxim de 1.000 bitllets per un rebut igual o superior a 1.000 euros.

Preferència pel ’cash’

El 83% de les operacions de petit import en comerços i entre persones a l’Estat espanyol es fan amb metàl·lic, enfront del 73% de mitjana a la zona de l’euro
JOAN POYANO

El menor ús de l’efectiu és un dels temes polèmics, amb defensors i detractors, que s’ha aguditzat amb la pandèmia. Els bancs comercials empenyen a reduir-ne l’ús perquè la targeta té menys despeses, mentre que els bancs centrals i les empreses de transport d’efectiu consideren que gestionar bitllets i monedes és un dret de qual no es pot privar els ciutadans.

El fet és que els consumidors de la zona de l’euro prefereixen cada vegada més les targetes per als pagaments minoristes en persona, “tot i que l’efectiu va seguir sent l’instrument més utilitzat a finals del 2019”, segons el Banc Central Europeu (BCE).

Aquell any, els espanyols van ser els que més van utilitzar l’efectiu per a les petites compres en percentatge, amb l’excepció de Malta i Xipre. Els càlculs del BCE indiquen que van moure el 66% del valor de les operacions en bitllets d’euro respecte al 48% de mitjana dels europeus. Amb la targeta es va pagar el 15% de les compres respecte al 24% de la zona euro.

Pel que fa al nombre d’operacions, és a dir, quantes vegades van usar un sistema o un altre, l’enquesta oficial diu que el 2019 el 83% de les operacions minoristes en comerços i entre persones a Espanya es van fer amb bitllets, enfront del 73% de mitjana a la zona euro. L’ús de la targeta va significar el 15% de les petites transaccions espanyoles enfront del 24% a Europa.

La preferència per l’efectiu xoca amb els plans dels bancs de reduir el nombre d’oficines bancàries. L’Associació d’Usuaris Financers (Asufin), adverteix que “els plans exposats pel sector poden suposar que moltes poblacions amb escassa densitat d’establiments bancaris es poden veure abocades a la desbancarització a causa de la incapacitat de dur a terme les necessàries gestions financeres”. L’estudi Cierre de oficinas bancarias y acceso al efectivo en España, elaborat pel Banc d’Espanya, constata que entre el 2008 i el 2017, Catalunya va passar de 8.004 oficines a 3.945. Aquest enfonsament del 50% és el major en l’àmbit estatal, amb el resultat que 467 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya no disposen dels serveis d’una oficina bancària.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.