ERC TORNA A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

En l’any del norantè aniversari de la fundació del partit, i vuit dècades després, un dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya torna a tenir la presidència de la Generalitat. A Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, 1982) li calen tres mesos de dures negociacions, dos debats d’investidura i tres votacions per assolir el càrrec, que aconsegueix amb els vots dels diputats de Junts per Catalunya i la CUP, a banda dels del seu propi partit. En total, 74 vots a favor, mentre que els 61 escons restants –PSC, Vox, En Comú Podem, Cs i PP– hi voten en contra. L’elecció del president de la Generalitat ha estat precedida, un parell de mesos abans, per la tria de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Entre les dues eleccions, les relacions entre els presumibles socis de govern, ERC i Junts, tornaran a manifestar la tensió i la incompatibilitat evident per liderar el país més enllà de la necessitat de fer-ho i la impossibilitat de trobar alternatives viables. Tot i que els socis de govern seran els mateixos que en la legislatura anterior, la majoria de conselleries passen d’un partit a l’altre, la qual cosa provoca el canvi de més de tres-cents càrrecs de confiança. Les tensions entre els dos partits republicans continuen durant tot l’any, amb puntes d’especial duresa com el de la negociació del pressupost, en què la CUP torna a fa valer la seva posició de bloqueig i fa necessària l’entrada dels Comuns com a soci conjuntural, a canvi de l’aprovació dels comptes de Barcelona per part d’Esquerra. Nou govern, picabaralles de sempre.