S’ACABA UNA ERA A EUROPA

Cinc mil vuit-cents cinquanta-nou dies després d’accedir al poder o, el que és el mateix, setze anys després, amb l’elecció del socialdemòcrata Olaf Scholz com a canceller alemany, la democratacristiana Angela Merkel posa fi a una era de la política europea que sens dubte es pot batejar amb el seu cognom, perquè la seva acció de govern ha depassat de llarg la política interior germànica en una dècada i mitja en què el motor econòmic del continent ha hagut de capitanejar la sortida de dues de les crisis més galopants de les últimes dècades, la de l’any 2088 en endavant i, quan semblava que l’estabilitat tornava a ser un fet, l’epidèmia de la covid-19, que ha sacsejat tot el planeta. Merkel ha sigut una dama de ferro revestida de vellut, amb un profund humanisme que ha guiat les seves polítiques d’ajustaments durs sense oblidar que els seus destinataris són persones amb necessitats i drets fonamentals. El desgast d’una direcció que ha defugit radicalment el populisme i que, en conseqüència, no sempre ha resultat agradable, passen factura a la seva formació, la CDU, per bé que la davallada és més el resultat d’una renovació en lideratge mancada de la solidesa merkeliana. A la història hi passarà el record d’una dona d’integritat provada, de caràcter i projecció pública discreta i de fermesa responsable, valorada i criticada alhora tant a dreta com a esquerra, senyal de la consistència del seu criteri.