El dossier

Productes de proximitat i ecològics com a alternativa

Alguns ramaders han optat per gestionar la llet amb l’elaboració de productes derivats que ells mateixos treuen al mercat. Tampoc és un camí fàcil

JOSEP MARIA BOSCH (gerent d’Agrofresc)
“Poder arribar als lineals de les botigues no és fàcil i, a més, hi ha establiments que demanen marges molt elevats. Amb això, malauradament, difícilment podem competir”

A la granja Torre d’en Roca de Sallent (Bages) fa més de cent anys que tre­ba­llen amb vaques i llet. Els ger­mans Bosch són els que ara ges­ti­o­nen l’obra­dor de làctics i la recria de vede­lles. Van arri­bar a un acord amb el mas el Soler de n’Hug, del Lluçanès, perquè s’ocupés del maneig del bes­tiar i sub­mi­nistrés la llet a la masia bagenca, que comer­ci­a­litza llet fresca amb marca pròpia i també ela­bora de manera arte­sana iogurts i postres. “La situ­ació no és per tirar coets, però en podem viure”, explica Josep Maria Bosch. Ell és el gerent de la granja i el cofun­da­dor d’Agro­fresc Pro­duc­tes de la Llet, una soci­e­tat limi­tada que van crear el 2006 jun­ta­ment amb un altre mas de Santa Maria d’Oló, El Cana­dell, que també fa pro­ducte de pro­xi­mi­tat amb llet fresca, sobre­tot for­mat­ges i matons. “Vam crear una comer­cial dis­tribuïdora per por­tar pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat a 1.500 punts de venda d’arreu de Cata­lu­nya”, explica. Tenen el con­trol de tot el procés: des de munyir la llet fins a por­tar-la en vint-i-qua­tre hores a les neve­res de super­mer­cats i, sobre­tot, a les boti­gues de pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat, on la venen sota la marca comer­cial La Torre. El preu? “Nosal­tres no podem obli­gar el punt de venda a posar-hi un preu, però sí que el podem reco­ma­nar”, pun­tu­a­litza Bosch.

Als line­als del super­mer­cat el preu de la llet fresca oscil·la entre 1,25 i 1,35 euros/litre, i la reco­ma­nació per al con­su­mi­dor és que lle­geixi bé l’eti­que­tatge si troba llet als refri­ge­rats molt per sota d’aquest preu per com­pro­var si real­ment és llet de pro­xi­mi­tat munyida fa poques hores.

Optar pel pro­ducte quilòmetre zero i el pro­ducte ecològic és una alter­na­tiva per no depen­dre dels preus i les direc­ti­ves que mar­quen la indústria i les dis­tribuïdores. Els que han esco­llit aquest camí no se’n pene­dei­xen, però tot i això remar­quen que no tot són flors i vio­les: “Els con­trols sani­ta­ris són molt sal­vat­ges i els con­trols per tenir un pro­ducte ecològic són difícils d’asso­lir”, remarca el rama­der de la Torre d’en Roca. Un cop tens el pro­ducte ela­bo­rat i cer­ti­fi­cat, cal tro­bar la manera de fer-lo arri­bar al con­su­mi­dor. “Poder arri­bar als line­als de les boti­gues no és fàcil i, a més, hi ha esta­bli­ments que dema­nen mar­ges molt ele­vats. Amb això, malau­ra­da­ment, difícil­ment hi podem com­pe­tir. Per això vam deci­dir asso­ciar-nos per crear una comer­cial que ens per­metés arri­bar amb el pro­ducte fresc als punts de venda de tot el ter­ri­tori català”, explica.

Ningú dis­cu­teix la sos­te­ni­bi­li­tat del pro­ducte de pro­xi­mi­tat i les vir­tuts del procés ecològic. El preu, en canvi, sí que pot ser un dis­su­a­siu. Aquí el rama­der de La Torre d’en Roca torna a insis­tir que cal esco­llir bé el lloc i el pro­ducte que es com­pra i enten­dre que una cer­ti­fi­cació d’aquí no sem­pre és equi­pa­ra­ble a la d’altres pro­duc­tes que s’impor­ten de molt lluny amb l’eti­queta d’ecològics.

El seu és un camí sense retorn i tot i el con­ven­ci­ment que ha esco­llit l’alter­na­tiva bona no hi ha opti­misme quan parla de la situ­ació del sec­tor. “El futur? Fotut. El sec­tor o s’espe­ci­a­litza o fa una llet d’una qua­li­tat molt bona o és mort”, diu Josep Maria Bosch, que apro­fita també per rei­vin­di­car a l’admi­nis­tració cata­lana incen­tius per munyir.

pro­ducció ecològica

El Joan Pou Vila és un rama­der de 43 anys que porta la granja Masia Can Joans, a Lliçà d’Amunt. Té una cin­quan­tena de vaques a l’explo­tació, on tre­ba­llen ell i la seva dona. “Som petits. Ni podem ni volem créixer”, diu tot just començar. A la granja, on ja hi tre­ba­lla­ven els seus pares, venien fins fa uns anys la llet a Pas­cual: “Nosal­tres estàvem con­tents, però no en fèiem mai prou, les vaques esta­ven estres­sa­des perquè havien de pro­duir molt, men­ja­ven més i dura­ven menys. Ara sense pres­si­o­nar-les tant, anem més bé. Pro­du­ei­xen menys, però duren més”, raona.

Explica que l’aposta de les grans mar­ques és la de gran­ges amb mol­tes vaques i molta pro­ducció i que fins i tot et dei­xen el capi­tal per com­prar-les, fet que et lliga de mans i peus. Ell, però, va esco­llir trans­for­mar-se en una granja de llet ecològica amb un model de gestió sos­te­ni­ble més lli­gat a la terra. “Em faig el gra i el far­ratge ecològic i els fems de les vaques és adob per a les ter­res, que cul­tivo fent plans de rotació”, explica. “No és un canvi que es pugui fer d’un dia per l’altre, és una aposta a llarg ter­mini”, afe­geix. Ell va començar amb la trans­for­mació de les ter­res el 2014 i ara, amb la pro­ducció de llet ecològica con­so­li­dada, tot just acaba de posar en marxa un obra­dor per fer i ven­dre pro­duc­tes làctics sota l’eti­queta Can Joans.

Ell també emfa­titza que no és un camí fàcil. “Hi has de posar ganes i hores perquè el pro­jecte tiri enda­vant, però ens en sor­tim.” Parla també d’incon­ve­ni­ents i incer­te­ses: “Abans venies la llet i te n’obli­da­ves i ara també ho has de comer­ci­a­lit­zar.” Això vol dir mol­tes hores: “Només et puc dir que jo i la meva dona fa tres anys que no fem ni un dia vacan­ces, però això la gent no ho veu.” Tot i les difi­cul­tats i els comen­ta­ris d’alguns com­panys –“què fas tu amb això de l’ecològic?, em deien al començament”– no tor­na­ria enrere: “La llàstima és no haver-ho fet abans”, con­clou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor