El dossier

“Com pots convèncer que això és el futur?”

De poc servirà el ressò que la pel·lícula ‘Alcarràs’ està donant a la pagesia de les Terres de Ponent si des de l’administració no es dona suport a un sector que enguany ha viscut una de les pitjors gelades que es recorden

FUTUR
“Si les coses no canvien, estem condemnats a la desaparició”

L’èxit d’Alcarràs, la pel·lícula de Carla Simón que rei­vin­dica el paper de la page­sia i obre el debat sobre la super­vivència del sec­tor, s’havia de con­ver­tir en una eina per empo­de­rar la gent de ponent que es dedica a la fruc­ti­cul­tura, però les gela­des de finals de març, que van mal­me­tre gai­rebé la tota­li­tat de la collita, han fet que no ho hagin pogut viure amb l’opti­misme que vol­drien.

“Ara estem de moda i la pro­jecció que ens ha donat la pel·lícula està molt bé, però el que no podem fer és aplau­dir-la i després fer cua als super­mer­cats per com­prar pomes que venen de l’altra punta del món”, lamenta Sergi Balué, fruc­ti­cul­tor d’Alcarràs i cap sec­to­rial de la fruita dolça del sin­di­cat Joves Agri­cul­tors i Rama­ders de Cata­lu­nya (JARC). Fill de l’Horta de Lleida –“el meu padrí i el meu repadrí van ser dels pri­mers a plan­tar arbres frui­ters a l’Horta de Lleida”, explica– ara con­ti­nua tre­ba­llant les ter­res que con­serva en aquesta zona, a les quals ha sumat altres fin­ques a Alcarràs. “Si fa trenta anys hagués tin­gut la terra que tinc ara hau­ria estat un dels grans, però ara neces­si­tes molta terra i mul­ti­pli­car la pro­ducció per eixu­gar deute i con­ti­nues sent petit”, es queixa. Com gai­rebé tot­hom que viu a la zona, les seves són fin­ques d’arbres frui­ters. L’enve­lli­ment que pateix el sec­tor fa que a ell, amb 44 anys, se’l con­si­deri encara un pagès jove. S’hi dedica pro­fes­si­o­nal­ment des dels 18 anys, tot i que des de petit ja anava al tros a aju­dar els de casa.

Evo­lució del sec­tor

Un 80% de la fruita de pinyol que es cul­tiva a les comar­ques llei­da­ta­nes és per a expor­tació. Abans, al ter­reny agrícola de ponent hi havia con­reu de secà, i a les zones d’horta més fèrtils s’hi con­re­a­ven hor­ta­lis­ses. “L’arri­bada de la fruita a Lleida va ser tota una revo­lució”, recorda Balué. Pri­mer es van pro­var amb èxit el con­reu de la pera i la poma, amb les pri­mers expor­ta­ci­ons amb avió a Ale­ma­nya en els anys sei­xanta, i després, en els anys setanta, la gran revo­lució amb la fruita de pinyol gràcies a la moder­nit­zació del rec. “El que vam fer va ser indus­tri­a­lit­zar la fruita”, pun­tu­a­litza el res­pon­sa­ble del sec­tor de JARC. I és que, més enllà del con­reu i la recol·lecció, rere la pro­ducció de fruita ha anat crei­xent tota una indústria paral·lela. Durant l’època dau­rada del sec­tor, tre­ba­llar al camp et per­me­tia viure bé, i això va pro­pi­ciar que molts page­sos ampli­es­sin explo­ta­ci­ons. Però en els anys noranta va arri­bar la pri­mera gran crisi. “No es pot dir que hi hagués sobre­pro­ducció, sinó una pro­blema de comer­ci­a­lit­zació i de saber tro­bar nous mer­cats”, diu Sergi Balué, que afe­geix: “Ens van fer creure que per ser com­pe­ti­tius havíem de pro­duir molt més i ens vam moder­nit­zar, ens vam meca­nit­zar, vam inver­tir en sis­te­mes anti­ge­la­des i anti­pe­dra i quan vam estar endeu­tats lla­vors va venir la crisi de preus.

Des de lla­vors, res ha tor­nat a ser com abans. El con­cepte ja no és el d’explo­ta­ci­ons fami­li­ars on la terra la tre­ba­llen el pagès i la família. “Ara som empre­sa­ris”, diu. De fet, aquest nou con­cepte de pagès dra­ma­titza encara més les con­seqüències de la gelada que han patit enguany, perquè el pro­pi­e­tari de les ter­res no serà l’únic que es que­darà sense cobrar. “Fins a la collita del 2023 jo hauré de viure del que cobra la dona, però hi ha deu famílies que també depe­nien de les meves fin­ques”, explica amb tris­tesa. “Són molts anys tre­ba­llant junts i no són tre­ba­lla­dors, són amics a qui ara he de dir que enguany no els podré con­trac­tar”. Al ter­ri­tori seran 40.000 els llocs de tre­ball que es per­dran aquesta tem­po­rada com a con­seqüència de la gelada. De fet, recorda el pagès d’Alcarràs, la pèrdua de la collida d’enguany ha estat la dar­rera esto­cada perquè algun com­pany hagi dit prou. “Val la pena?, em pre­gunto molts dies. Ho faig perquè ho sento, però tinc la sen­sació que l’únic que acon­se­guiré tre­ba­llant serà arruïnar-me”, lamenta. Després de qua­tre anys de preus molt bai­xos n’han vin­gut dos amb gela­des no tan inten­ses i final­ment la glaçada demo­li­dora d’enguany. “Com li dius a una per­sona jove que això és el futur i que con­tinuï?”

Balué sen­ten­cia que si les coses no can­vien el sec­tor està con­dem­nat a la des­a­pa­rició però, tot i així, no es resigna a donar-ho tot per per­dut i fa una crida a les admi­nis­tra­ci­ons: “Que apos­tin per nosal­tres i que ens donin una mica de suport.” Aquesta és la seva espe­rança, que els donin una ale­nada d’oxi­gen fins a la collita del 2023 i que no els dei­xin a l’esta­cada. “A Lleida tenim els millors estu­dis per a agrònoms de l’Estat espa­nyol, per no dir d’Europa. Ens hem pro­fes­si­o­na­lit­zat molt i encara hi som a temps si no ens dei­xen aban­do­nats, i si no volem que el país quedi en mans de grups inver­sors que avui hi són i demà ho dei­xen tot aban­do­nat ”, con­clou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor