El dossier

Memòria escrita

D’ençà que va confessar l’existència de diners no declarats a Andorra, s’han publicat un munt de llibres que han revisat o refermat la imatge de Pujol

La bibliografia dedicada a Jordi Pujol és copiosa. Si comptem els llibres de collita pròpia, com ara reculls de discursos, pensaments o biografies, trobem més de dues-centes entrades. Entre aquestes hi ha les memòries que va escriure Manuel Cuyàs, el tercer volum de les quals es va convertir en el llibre més venut en la diada de Sant Jordi del 2012. Fins al 2014, bona part d’aquestes obres eren laudatòries, si bé també n’hi havia algunes, poques, de crítiques, com ara la del polític Ignasi Riera, que posava en valor les contradiccions d’un personatge tan influent com complex (Llums i ombres, Angle, 2001).

El panorama ha canviat de dalt a baix en els darrers anys. El mateix Pujol, que ha mesurat les seves aparicions públiques, i encara més les entrevistes, en va concedir un seguit al periodista i escriptor Vicenç Villatoro. A Entre el dolor i l’esperança, Pujol malda per seguir fent sentir la seva veu. Les relacions entre Catalunya i Espanya, la permanent referència europea i la vigència del nacionalisme són analitzats amb detall, amb els típics trets del pujolisme, però també hi trobem un capítol dedicat al cas Pujol.

Entre els llibres centrats en les “llums” trobem el Reconeixement a Jordi Pujol (Base, 2018), una obra que recull les intervencions en l’acte d’homenatge que es va fer a l’expresident de la Generalitat el 7 de maig del 2018. En el llibre hi participen excol·laboradors, exconsellers i també alguns historiadors. En la justificació que precedeix les intervencions, Jesús Conté i Jordi Manent, dels Amics de Jordi Pujol, destaquen la necessitat de posar en valor el llegat de l’expresident de la Generalitat, denuncien que “hi ha casos de persones que han passat d’una autoestima nacional excessivament complaent a un autoodi inexplicable i propi d’estudi psiquiàtric” i remarquen: “[el cas Pujol és] un clar exemple d’aquesta immaduresa del nostre país: alguns dels que l’haurien canonitzat després el repudiaven com si fos un empestat.” A Jordi Pujol. Del relat al silenci (Gregal, 2015) hi trobem un primer intent d’aproximar-se a la seva figura de manera polièdrica i ponderada, a través de vint personatges que el van tractar.

Entre els llibres que ressegueixen les “ombres” trobem el de Lluís Bassets, La gran vergonya (Columna, 2014), una crònica immediata en què es ressegueix l’escàndol de Jordi Pujol i es revisen de dalt a baix els seus vint-i-tres anys de govern i les aportacions del pujolisme. El periodista d’El País es mostra contundent: “Pujol era un mite i ja no tornarà a ser-ho mai més. Aquesta premissa haurà de ser compatible amb la necessitat d’analitzar de forma objectiva el seu llegat, en què hi ha fites evidents, en particular el binomi indissoluble autoestima - autogovern per a Catalunya.”

El 2015, el periodista Pere Ríos desenterrava el primer escàndol que va afectar Pujol. Banca Catalana: caso abierto (Península) va començar a gestar-se mesos abans de la confessió, si bé l’autor reconeix que “aquest fet en va precipitar el part”. Al seu moment, l’expresident de la Generalitat es va defensar d’aquell cas argumentant que era una “jugada indigna” del PSOE, però Ríos sosté que Pujol es va “embutxacar en dividends il·lícits més de 84 milions de pessetes”. Ríos, que treballa al diari El País, també capgira el suposat paper del govern de Felipe González i sosté que, en realitat, el govern del PSOE “va respectar formalment l’actuació de la fiscalia, però va respirar més tranquil quan va saber que Pujol no havia de retre comptes davant la justícia”.

El cas Pujol també ha estat explotat des de l’entorn més espanyolista. El periodista d’Intereconomía Xavier Horcajo ens ofereix El hundimiento, en què s’interpreta l’escàndol com el fracàs d’una determinada manera d’entendre la política: “El caràcter surrealista de la PujolTópolis té connotacions cinematogràfiques. Aquesta no és la història d’una família, sinó la d’un sistema sostingut per una ideologia que va depredar la societat catalana a què pretenia defensar. S’ha pogut acreditar que el clan Pujol treia profit del seu acurat control polític sobre Catalunya. Això, que podria ser un guió de Hollywood, és una realitat.” El llibre es va presentar a la seu de Societat Civil Catalana i va comptar amb la participació de l’exeurodiputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta.

Jordi Pujol. Del relat al silenci Autor: Roser Pros-Roca Editorial: Gregal
Reconeixement a Jordi Pujol Autors: Jesús Conte i Jordi Manent Editorial: Base
Pujol. El hundimiento Autor: Xavier Horcajo Editorial: Actas
Banca catalana: caso abierto Autor: Pere Ríos Editorial: Península
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)