Del govern a la trinxera
Junts per Catalunya no té cap intenció de donar una treva al nou govern de Pere Aragonès i ja n’ha denunciat la “il·legitimitat”
“El govern no té legitimitat política ni tampoc democràtica. L’esperem al Parlament o a les urnes.” La frase anterior va deixar-la anar la presidenta de Junts, Laura Borràs, en una entrevista a RAC1 poques hores després de la formació del nou govern de Pere Aragonès. La resposta del seu antic soci no es va fer esperar. Poc després, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, replicava que “fer servir aquests termes és llenguatge populista” i, com qui no vol la cosa, deixava anar que “Vox els fa servir habitualment al Congrés de Diputats”. Es tracta d’un primer intercanvi de trets (un de nou, si tenim en compte les escenes que s’ha succeït els darrers mesos) i, per damunt de tot, una prova palpable que el divorci entre ERC i Junts no tindrà un període de pau i treva.
Laura Borràs va ser la primera a disparar. Va qualificar el nou govern de Pere Aragonès d’“artifici” per la incorporació d’exdirigents del PSC, Podem i CDC, i va etzibar que no representa el 80%, sinó “un 21% de suport al Parlament”. També s’hi va voler pronunciar el president a l’exili, Carles Puigdemont, que en un llarg fil de Twitter va reconèixer que Pere Aragonès “té dret a fer canvis rellevants en relació amb el que van ser al seu dia els seus compromisos d’investidura i a alterar les majories polítiques que li donen suport”, però que també té “el deure democràtic de tornar a sotmetre el seu programa de govern a l’aprovació del Parlament i així poder emprendre una nova etapa reforçant la seva legitimitat o convocar eleccions”. En aquests darrers dies, les xarxes s’han encarregat de recordar que Puigdemont es va sotmetre a una qüestió de confiança el setembre del 2016, pocs mesos després de ser investit, després que la CUP decidís rebutjar-li els pressupostos. En aquella ocasió, Puigdemont va afirmar: “No puc continuar governant com si disposés de la mateixa majoria que em va investir. Les coses han canviat i jo no tinc cap interès a allargar injustificadament el mandat.”
El govern tampoc ha estat saludat de manera excessivament amistosa per la resta de l’oposició. La líder d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va sentenciar en una piulada que el nou govern “neix mort”. I va afegir: “A aquestes hores veiem que ERC segueix pensant que es pot governar Catalunya amb trenta-tres escons.” La valoració, sorprenentment, va generar una reacció immediata del diputat de Junts Joan Canadell, un dels principals detractors del pacte amb ERC: “Per primera vegada et dono la raó”, va sentenciar des de Twitter.
Al marge d’aquestes primers fuetejades, la principal prova de foc del nou govern serà l’aprovació dels pressupostos. Tot i tractar-se dels números preparats pel conseller Jaume Giró, Junts ha trigat poc temps a fabricar un argumentari mínimament creïble per evitar qualsevol compromís. En una compareixença al Parlament, el portaveu del partit, Albert Batet, va afirmar: “Al final, aquests comptes corresponen a un govern de coalició que ara no existeix” i va afegir que “no són els que faria Junts si governés en solitari”. Però el principal argument de Junts no és el contingut dels comptes, sinó la legitimitat del nou executiu: “Abans de parlar de pressupostos cal parlar de la qüestió de confiança”, va assegurar Batet. I va reblar el clau afegint que si aquesta “no és possible, llavors li correspon convocar eleccions”, una prova que urgeix molt més fixar el calendari electoral que no pas atendre la necessitat d’uns comptes públics.
Per la seva banda, des de les files republicanes s’ha mostrat una certa perplexitat per l’oposició frontal de Junts. La seva portaveu, Marta Vilalta, va assegurar que “no s’entendria que ara passessin a fer una oposició frontal a polítiques que havien impulsat”. I va afegir que “si els pressupostos han estat bons fins a aquesta setmana, ho continuaran sent”. Malgrat el panorama que s’albira, la portaveu d’ERC es va esforçar a mostrar-se optimista i va assegurar: “Ara mateix, la majoria per aprovar uns pressupostos pràcticament existeix. Aquells grups que els hem treballat, Junts i ERC, i la possibilitat que hi entrin els comuns.” En tot cas, fa la impressió que ERC haurà de buscar altres aliances, i amb els comuns no n’hi ha prou. Malgrat tot, Oriol Junqueras es va apressar a treure importància a la possibilitat de prorrogar els pressupostos i va rebutjar el suport del PSC amb l’argument que “no està compromès amb la fi de la repressió”, un argument perfectament comprensible, però que no sembla que s’apliqui al Congrés.