El dossier

Un any de clarobscurs

Des de l’inici d’aquesta dècada, els cops d’estat militars s’han anat multiplicant entre els països africans, especialment a l’Àfrica occidental
Àfrica afronta un any ple de reptes que s’han de resoldre escollint entre repetir errors del passat o aventurar-se a provar o a endinsar-se en noves tendències

Àfrica, amb una població de més de 1.400 mili­ons d’habi­tants, enceta un 2023 agi­tat alhora que espe­rançador. El con­ti­nent, que té una població molt jove, amb una mit­jana d’edat que no supera els 20 anys, viu una etapa entre la con­so­li­dació de noves tendències soci­o­polítiques i l’afer­ra­ment a vells fan­tas­mes d’una cul­tura política en la qual encara pre­do­mina massa el paper de les for­ces arma­des.

Des de l’inici d’aquesta dècada, els cops d’estat mili­tars s’han anat mul­ti­pli­cant entre els països afri­cans, espe­ci­al­ment a l’Àfrica occi­den­tal, on se n’han regis­trat més de dos terços: fins a sis inter­ven­ci­ons mili­tars. Aques­tes acci­ons mili­tars posen sobre la taula deficiències històriques per­sis­tents dels països afri­cans, des de la fallida dels estats com a ins­ti­tu­ci­ons fins a la faci­li­tat que troba la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal per a l’intru­sisme en els afers interns, sovint ani­mada per les opor­tu­ni­tats de sos­trac­ci­ons de mine­rals en aquests ter­ri­to­ris. En aquest con­text, el 2023 suposa un repte com a any de tras­pas­sos de poder a mans de la soci­e­tat civil o, si més no, com a inici de pro­ces­sos de tran­sició.

Tan­ma­teix, el pas­sat mes de novem­bre, a Etiòpia es va acon­se­guir fre­nar el camí de les armes amb un acord de pau i un com­promís de des­ar­ma­ment super­vi­sat per la Unió Afri­cana (UA), amb la qual cosa es va posar fi a una guerra civil que ja durava dos anys i que s’ha empor­tat la vida de milers de per­so­nes. Aquest pas ha estat tota una fita no només per al govern del país i el Front Popu­lar d’Alli­be­ra­ment de Tigre (TPLF), sinó també per a la UA i altres orga­nit­za­ci­ons mul­ti­la­te­rals del con­ti­nent, que en un con­text de qüesti­o­na­ment de la seva eficàcia s’han vist reforçades per enca­rar les ten­si­ons i els con­flic­tes poli­ti­co­mi­li­tars que seguei­xen asset­jant el con­ti­nent en aquest inici d’any.

En el ter­reny geo­polític, el 2023 pot ser l’any d’afer­ma­ment d’una tendència res­sus­ci­tada del pana­fri­ca­nisme ini­cial de l’era post­co­lo­nial, i que es resu­meix en l’enfron­ta­ment directe a les exmetròpolis d’Occi­dent, no només en la dialèctica, sinó també en les acci­ons. Aquesta tendència es con­creta en diver­sos fronts: des del cas de Mali, que ha expul­sat tota presència de sol­dats fran­ce­sos del seu ter­ri­tori, fins a l’enca­ra­ment del Mar­roc amb Espa­nya, que ha obli­gat el país penin­su­lar a can­viar la seva posició sobre el Sàhara, sense obli­dar la recent pro­hi­bició del govern de Zimbàbue de tota expor­tació de liti no pro­ces­sat o “bene­ficiós per als zim­ba­bu­e­sos”. En un con­text de dis­mi­nució crei­xent de la qua­li­tat de les rela­ci­ons mul­ti­la­te­rals, aquesta reno­vació del pana­fri­ca­nisme més con­fron­ta­tiu està sent tot un actiu per al reco­nei­xe­ment mutu entre els països afri­cans entorn a les visi­ons i esforços com­par­tits en aquesta línia, amb un resul­tat encara molt incert a causa de la falta de plan­te­ja­ment d’objec­tius o acci­ons con­junts.

En efecte, aquest allu­nya­ment dels països afri­cans de les visi­ons i direc­ti­ves dels països occi­den­tals en els últims anys, a favor d’una auto­no­mia esbi­ai­xada en pro d’altres potències mun­di­als –la Xina i Rússia– que fun­ci­o­nen com a règims amb democràcies sui gene­ris en la línia dels estats afri­cans, denota no només l’esgo­ta­ment de les rela­ci­ons històriques amb Occi­dent, sinó també el qüesti­o­na­ment del model de democràcies expor­tat per aques­tes potències com a norma a seguir.

En aquest sen­tit, aquest nou any pot ser clau per com­pro­var en quina direcció es diri­geix el mul­ti­la­te­ra­lisme dels països afri­cans amb la resta del món: si cap a Occi­dent o cap a Ori­ent. Davant d’aquest pano­rama, s’han anat mul­ti­pli­cant els fòrums dels països occi­den­tals amb Àfrica: l’octu­bre del 2021 va tenir lloc la cimera Àfrica-França, amb un canvi de plan­te­ja­ment a favor de tro­ba­des menys for­mals entre el govern francès i la soci­e­tat civil afri­cana; en la mateixa línia, el mes de desem­bre pas­sat es va cele­brar la cimera de líders EUA-Àfrica, en què Joe Biden va des­ta­car la neces­si­tat d’apro­par els països afri­cans a un “com­promís glo­bal amb la democràcia i els drets humans”, i va arri­bar fins i tot a ofe­rir el suport dels Estats Units en la inclusió de la UA com a mem­bre per­ma­nent del G20.

I això no és tot, ja que aquest any s’han de cele­brar dues cime­res més d’aquest tipus: la con­venció d’Afers Canada-Àfrica, a l’estiu a Mon­treal, supo­sarà una tro­bada al més alt nivell entre líders i empre­sa­ris del comerç inter­na­ci­o­nal amb l’objec­tiu “d’exa­mi­nar les opor­tu­ni­tats de nego­cis” entre els actors con­vi­dats; en segon lloc, en el cas d’Estat espa­nyol aquest 2023 es cul­mina l’agenda del Focus Àfrica 2023, que ha de supo­sar el moment per valo­rar el grau de com­pli­ment dels com­pro­mi­sos acor­dats l’any 2019, i entre els quals des­taca per a aquest exer­cici la cele­bració de l’Any Cul­tu­ral d’Àfrica a Estat espa­nyol. Aques­tes cime­res reflec­tei­xen un cert pànic entre els socis occi­den­tals tra­di­ci­o­nals, que veuen com Rússia i, sobre­tot, la Xina van mul­ti­pli­cant els acords bila­te­rals amb els països afri­cans, amb una llista de com­pro­mi­sos d’exe­cució con­si­de­ra­ble per a aquest 2023, espe­ci­al­ment en el ter­reny empre­sa­rial, de la cons­trucció i de la segu­re­tat.

Res­pecte al pano­rama econòmic, tot i que Àfrica no ha patit en la mateixa pro­porció que els països occi­den­tals els mals que més han afec­tat el crei­xe­ment econòmic mun­dial –la covid i la invasió russa d’Ucraïna– sí que se n’han res­sen­tit els països amb les eco­no­mies més con­so­li­da­des i depen­dents d’Occi­dent. Tot i així, els pols de crei­xe­ment del con­ti­nent, és a dir els països del Magreb jun­ta­ment amb Sud-àfrica i Nigèria, tenen una pro­jecció de crei­xe­ment del seu PIB per a aquest 2023 per sobre del 2,5% de mit­jana, segons dades del Banc Mun­dial.

No obs­tant això, aquest crei­xe­ment econòmic mira de reüll els efec­tes del canvi climàtic, que ja estan asset­jant les zones més des­fa­vo­ri­des del con­ti­nent africà, i és que els països afri­cans es veuen pri­vats cada any d’entre el 5 i el 15% del seu crei­xe­ment per aquest fet. En aquest sen­tit, la cele­bració de la COP27 a Egipte el mes de novem­bre pas­sat va apor­tar un nou bri d’espe­rança, amb l’apro­vació de l’acord sobre el fons de “pèrdues i danys” per als països més afec­tats pels efec­tes del canvi climàtic, entre els quals des­ta­quen els països afri­cans. Aquest acord s’haurà de con­cre­tar aquest 2023 en la COP28, a través d’un “comitè de tran­sició” que farà reco­ma­na­ci­ons sobre com fer rea­li­tat els dife­rents fons de finançament pro­me­sos pels països que més han con­tribuït a deto­nar la crisi climàtica.

En el camp soci­o­cul­tu­ral, Àfrica té cada cop més lloc en l’escena inter­na­ci­o­nal. Amb la presència crei­xent de les xar­xes soci­als a Àfrica, en els últims anys els èxits musi­cals del con­ti­nent s’han anat con­ver­tint en èxits glo­bals, i can­tants com el sud-africà Mas­ter KG, els nige­ri­ans Burna Boy i Rema –que enguany actuarà al Pri­ma­vera Sound– han acce­le­rat aquesta tendència. Així mateix, la nor­ma­lit­zació de la moda afri­cana feta per modis­tes del con­ti­nent a la gran pan­ta­lla ha anat atra­ient les mira­des cap a aquests pro­fes­si­o­nals, que han par­ti­ci­pat en cin­tes com Black Pant­her, de Mar­vel Stu­dios, que té pla­ni­fi­cat desen­vo­lu­par més mate­rial sobre l’uni­vers de Wakanda per a aquest any i els següents, i que ha d’aju­dar a una major pro­jecció de la feina d’aquests dis­se­nya­dors. Seguint amb el món cinèfil, les històries afri­ca­nes expli­ca­des amb una pers­pec­tiva històrica van gua­nyant ter­reny, des de Mali Twist, estre­nada a l’Estat espa­nyol aquest 2022, fins a la pel·lícula Tirai­lleurs, que s’estre­narà aquest 2023 i que explica la història dels fuse­llers sene­ga­le­sos que es van veure obli­gats a par­ti­ci­par a les files de França en la Gran Guerra. Per aca­bar, cal des­ta­car la cele­bració de la Copa Afri­cana de Naci­ons aquest estiu a la Costa d’Ivori, en què l’equip del Mar­roc par­ti­ci­parà amb la moral i l’espe­rança reno­vada després de la gesta acon­se­guida en el mun­dial de Qatar.

Amb tot, aquest 2023 Àfrica afronta un any ple de rep­tes que les elits, però també, i per sobre de tot, la soci­e­tat civil, han de resol­dre esco­llint entre repe­tir errors del pas­sat o aven­tu­rar-se a pro­var o a endin­sar-se en noves tendències que allu­nyin vells fan­tas­mes i que facin cami­nar cap a solu­ci­ons més reso­lu­ti­ves d’uns pro­ble­mes i con­flic­tes que ja duren massa.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor