Salut

Parts més respectats

En els últims anys ha canviat radicalment la manera com les dones pareixen. L’activisme ha fet possible passar d’un model molt intervencionista a un altre més respectuós amb el procés natural que comporta donar a llum.

Lavativa, rasurat, corretges, oxitocina, episiotomia... En general aquest era el panorama que durant les últimes dècades del segle XX es trobaven moltes dones que havien de parir als hospitals i les clíniques catalanes. El part es veia com un procediment quirúrgic comandat pels ginecòlegs i on la partera tenia poca cosa a dir. Ara bé, amb el canvi de mil·lenni van començar a arribar, progressivament, noves pràctiques que s’han concretat en el que ara s’anomena part respectat.

“Amb el part respectat es tracta la dona –i el seu nadó– amb dignitat. Se l’escolta i es respecta la seva opinió. S’ha de deixar clar que part respectat no vol dir el mateix que part natural. El part respectat pot ser domiciliari, hospitalari, natural, quirúrgic... però en qualsevol cas la dona ha de saber què està passant i se li han d’oferir alternatives en funció de l’evidència científica”, explica Marta Busquets, advocada i presidenta de Dona Llum. L’associació es va crear fa 12 anys, “i llavors ens consideraven les ’bojes del part’, però amb el temps ens hem anat guanyant el respecte dels professionals”, explica. Fan trobades, xerrades informatives, tallers, debats... Es recullen testimonis i es monitoritza l’activitat sanitària a Catalunya, aplegant tota la informació disponible al web www.donallum.org. No es defensa un model concret de part, però sempre es reclama que la dona estigui ben informada i que se l’escolti. També s’ofereix assessorament legal si per exemple vol canviar de centre o vol rebutjar una inducció si no hi ha un diagnòstic clar. I entre els documents que facilita hi ha diversos models de pla de part per deixar clara la seva voluntat.

El doctor Oriol Porta, president de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, coincideix que en els últims 15 anys hi ha hagut un canvi significatiu en la relació entre metges i pacients i que un dels llocs on s’ha evidenciat més és a les sales de part.

UN MODEL MÉS MADUR

“Les dones –explica– han començat a dir com volien que es fessin les coses, bé de manera verbal o bé a través d’aquests plans de part. Per exemple, la dona pot deixar constància que no vol episiotomia [la incisió que es fa al perineu per fer més fàcil que surti el nadó]; que no vol anestèsia; que vol poder deambular; que no vol que li trenquin la bossa de les aigües; que vol que contacte pell a pell; o que no vol que es talli el cordó de seguida”. Així, segons Porta, s’ha pogut passar “d’un tipus d’atenció molt paternalista, en què el metge li diu al pacient com s’han de fer les coses, a un model més madur, on es tracta el pacient com una persona adulta amb capacitat de decidir.”

Per a Marta Busquets, la inèrcia de decidir per la dona ha fet que en ocasions es parlés de “violència obstètrica respectada”. “És a dir, que amb tot el carinyo, respecte i bona voluntat per part dels professionals, a vegades es recomana a les embarassades coses que potser no són realment necessàries”, afegeix, posant com a exemple casos en què s’indueix el part quan en realitat no hi ha risc de complicacions.

“No és només una qüestió de canviar mentalitats –insisteix Busquets– també és una qüestió de recursos. Ara s’arriba a ratios d’una llevadora per a cinc dones i això no permet una atenció personalitzada”. S’ha de tenir en compte que si la dona no vol l’epidural s’ha de fer més acompanyament, i si demana poder deambular i no estar estirada al llit monitoritzada, també se l’ha de controlar més. “Per això demanem que es pugui aplicar el model one to one que ja es fa servir en molts països i que implica que la dona pugui estar acompanyada en tot moment. Durant massa temps s’ha viscut amb la idea cartesiana del cos de la dona com a màquina productiva, rasurant, aplicant enemes, induïnt amb oxitocina, pressionant la panxa perquè surti el nadó... i tot això s’ha vist que no és bo”, afegeix .

Segons el doctor Porta, un dels canvis importants dels últims anys és que ara en moltes maternitats es fan visites guiades i xerrades informatives a les dones embarassades, i des dels diferents serveis s’aporta tota mena d’informació. “Les preguntes es fan abans, per decidir fins i tot on vols anar a parir. Dins de les possibilitats de cada lloc s’intenta escoltar la voluntat de les mares. Ara bé, l’espai condiciona. Així, si no hi ha banyera evidentment no es pot oferir un part a l’aigua.”

confiança mútua

Per a Porta el més important és que la relació entre les dones i els professionals sigui de confiança mútua, perquè el part continua sent el mateix de sempre: un procediment fisiològic natural. “El que ha canviat són les condicions en les quals nosaltres els assistim. Hi intervenen diversos factors. Un d’ells és que les dones han endarrerit la decisió de la maternitat. Com més grans són les mares més possibilitats que apareguin patologies relacionades i es fa més difícil que hi hagi un part ’natural’ en el sentit que no hi hagi intervenció”. Insisteix, però, que en línies generals els parts sempre són respectats –perquè s’ofereix tota la informació a la dona– i que si no hi ha risc s’intenta respectar la naturalitat del procés i ser poc intervencionista. Per exemple, una de les conductes més habituals fins fa relativament poc era tallar el cordó de manera precoç, de seguida que la criatura naixia. “En canvi ara hi ha una pràctica més respectuosa que consisteix a tallar el cordó quan ja ha deixat de bategar, uns minuts més tard. En aquests minuts la criatura està pell amb pell en contacte amb la mare i nosaltres ens esperem”, diu.

De fet, ja fa anys que des de l’Organització Mundial de la Salut s’està advertint que no cal tallar el cordó ràpidament sinó que cal deixar-lo bategar perquè tota la sang que hi ha a la placenta arribi al nadó. Entre altres coses, això redueix el risc d’anèmia. I al marge de tot això, també s’està notant una tendència a l’alça de parelles que demanen, després de part, poder-se endur la placenta a casa. “Això planteja alguns dubtes legals, i justament des de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia ens adreçarem al Departament de Salut i a l’Agència de Salut Pública per veure si cal fer canvis a la llei per ajustar-se a la nova realitat social”, indica Porta.

Alerta amb el mètode Lotus

Un dels requisits perquè la dona pugui tenir un part respectat és rebre tota la informació necessària i que aquesta sigui contrastada. El problema és que a vegades no hi ha un acord clar. Una tendència recent entre aquells que volen un part el més natural possible és el part Lotus, que consisteix a deixar sense tallar el cordó umbilical. Així, el nadó continua unit a la placenta durant uns quants dies (se sol assecar als 10) i segons els defensors això és bo per a la seva salut. En canvi, diversos col·lectius mèdics han alertat que amb aquesta pràctica pot augmentar el risc d’infeccions.

Activisme entre dones

“A mida que vas parlant amb dones que han viscut el part empoderades i com una experiència feliç es van acabant aquelles històries per no dormir que senties abans de mares més grans”, explica Marta Busquets, que recorda que ara cada cop és més habitual que les dones tinguin només un fill, i que per tant es volen assegurar de viure aquesta experiència única d’acord amb els seus desitjos. “Els avenços cap a un part més respectat s’estan fent des de l’activisme, i això demostra que les dones estan canviant, que ja no accepten un paper passiu i que fan moltes més preguntes”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)