Salut

La mar no vol jocs

La platja és una de les destinacions típiques de l’estiu, sobretot si anem amb criatures. També pot ser una font de problemes si ignorem les precaucions

PRUDÈNCIA
PRUDÈNCIA Si hi ha onades fortes no ens hem d’acostar a la platja ni als espigons, esculleres o passejos marítims a mirar l’espectacle o fer gravacions temeràries
PICADES
PICADESSi ens pica una medusa ens hem de rentar amb aigua salada. No ens hem de gratar i hi hem de posar gel

“De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar”

(Refranyer català)

Cada any s’ha de lamentar algun incident relacionat amb les platges. De vegades es tracta d’un accident inevitable, però en altres ocasions la lesió, o fins i tot la mort, és el resultat de la imprudència. De fet, els serveis de socors han d’atendre un mínim de 10 casos al dia mentre durant l’estiu, i no tots tenen un final feliç. Alguns consells pràctics i senzills permetran que la nostra estada a la platja no sigui un moment de mal record.

A la platja s’ha de seguir sempre les indicacions dels socorristes. Si hi ha una bandera groga és millor no arriscar-s’hi. Si la bandera és vermella no ens ficarem a l’aigua sota cap concepte. De vegades ens pot semblar que és una exageració perquè la mar sembla en calma. Però si hi ha una bandera vermella és perquè hi ha algun corrent marítim que no veiem i que ens podria arrossegar cap endins, o bé que hi ha abundància de meduses.

excés de confiança

Si volem nedar no ho farem cap a mar endins, sinó en paral·lel a la costa. Si ens quedem atrapats en un corrent és bo seguir aquest mateixa estratègia fins que trobem un lloc que ens permeti acostar-nos a la sorra o fer peu. A partir d’aquell moment, nedarem en diagonal fins a la platja. Mai ho farem a contracorrent. Si hi ha corrent, no utilitzarem matalassos. Podem detectar l’existència de corrents pels canvis de color de l’aigua i l’aparició d’ones i d’escuma.

Si veiem alguna persona que té dificultats a l’aigua hem d’avisar el socorrista d’immediat o, si no, hem de trucar al 112. Si no som experts en rescat aquàtic on entrarem a l’aigua.

Encara que sapiguem nedar no és bo sobrevalorar-nos. Tampoc és bo banyar-s’hi si estem cansats perquè, per exemple, hem estat fent exercici a la sorra. Si, a més, no ens trobem bé, el bany està desaconsellat del tot. El mateix haurem de fer si ens trobem malament dins de l’aigua o si se’ns posa la pell de gallina sense motiu aparent. És un indicatiu que hem de sortir-ne com més aviat millor. Si hi ha tempesta, sortirem de l’aigua. Si hi ha onades fortes no ens acostarem a la platja ni als espigons, esculleres o passejos marítims a mirar l’espectacle o a fer gravacions per penjar a les xarxes socials. Hi ha qui ha perdut la vida fent aquestes temeritats. Si ens arrossega un cop de mar serà molt difícil que ens puguin rescatar indemnes. Malgrat això, si passa, evitarem les roques i ens deixarem flotar.

TALL DE DIGESTIÓ

Un dels principals perills quan ens banyem a l’estiu, tant a la platja o a la piscina, és la hidrocució, que és el que popularment es coneix com a tall de digestió. Malgrat aquest nom, podem patir una hidrocució amb la panxa buida. N’hi ha prou que prenguem el sol una bona estona i que després ens fiquem de cop en l’aigua freda perquè patim aquest incident. I, encara que sembli estrany, a l’estiu ni tan sols en hem de ficar a l’aigua per tenir un tall de digestió. Si mengem en abundància en un lloc fresc i després sortim de cop a un lloc on faci molt calor també ens arrisquem a la hidrocució.

Aquest problema, com molts altres de la platja, s’evita amb sentit comú. Si tenim planejat de banyar-nos després de dinar, evitarem menjar en abundància. En tot cas, sempre ens ficarem a l’aigua a poc a poc i ens estarem una bona estona al lloc on no cobreix fins que estiguem ben aclimatats. Si anem amb infants, els vigilarem en tot moment, ja que ells no són capaços de distingir els signes que avisen d’una hidrocució.

El sentit comú també dicta que no és bo barrejar l’alcohol amb l’aigua. No consumiren begudes alcohòliques abans de ficar-nos dins del mar o de la piscina. I menys encara si volem practicar algun esport aquàtic, encara que estiguem acompanyats.

Si anem amb infants a la platja o a la piscina hem d’estar pendents d’ells a tothora, encara que sàpiguin nedar. Si hi va una persona sola amb ells, desarà el llibre i el mòbil dins de la bossa.

Als infants no se’ls pot perdre de vista en cap moment. Pot ser molt avorrit, però és millor això que tenir un ensurt. També és bo que portin algun dispositiu adaptat a la seva edat. Els flotadors son poc aconsellables perquè donen la falsa sensació de seguretat. És millor utilitzar una armilla adaptada a l’edat. Si els infants no saben nedar, procurarem que n’aprenguin. A la platja els prohibirem de ficar-se en llocs que quedin tancats per les barques. Cal insistir: mai els perdrem de vista.

A les platges molt concorregudes hi ha balises que separen els banyistes dels llocs d’on poder sortir els vehicles recreatius. Respectarem sempre aquestes indicacions.

Per cert: mai practicarem aquests esports en solitari ni de nit. També consultarem la previsió meteorològica abans de sortir al mar, encara que sigui en una taula de windsurfing. Hi portarem una armilla salvavides que sigui visible de ben lluny.

FAUNA MARINA

Si la platja on som hi ha roques, ens ficarem a l’aigua amb un calçat adequat. Una ferida soferta en aquestes roques es pot infectar fàcilment. No ens tirarem des de llocs elevats al mar. És molt fàcil lesionar-se. Si, malgrat tot, ho volem fer, primer comprovarem que hi hagi prou profunditat i que no hi hagi roques.

Al mar hi ha altres riscos a més dels corrents i la insolació: es tracta de la fauna marina. A les nostres costes hi ha poques espècies perilloses, tret de l’aranya de mar. En tot cas, és una fauna molesta. La principal és la població de meduses. Son uns animals gelatinosos amb tentacles que de vegades mesuren metres. Aquests tentacles tenen unes cèl·lules amb un filament molt petit que segreguen substàncies irritants.

Són transparents i floten en la superfície del mar. Si l’aigua està neta és possible veure-les. Però si està remoguda, com és normal a les platges amb molta afluència és pràcticament impossible d’adonar-se que hi són. Si hi ha moltes meduses, després d’una tempesta poden quedar a la sorra de la platja i lesionar-nos si les trepitgem. Vigilem les zones on trenque les onades, perquè és on acostumen a acumular-s’hi.

Si ens pica una medusa hi apareixerà una lesió irritant i dolorosa, com d’una cremada. Quinze minuts després, el nostre cos haurà absorbit el verí i podem sentir rampes, mal de cap i vòmits. També podem tenir una sensació d’ofec i sentir-nos agitats. En alguns casos hi ha febre. Sovint, la reacció local desapareix als pocs dies, tot i que el dolor pot durar setmanes.

Com s’ha de reaccionar si ens pica una medusa? Cal sortir del mar i rentar-se amb aigua salada, mai dolça. Mirem de treure’ns les parts de medusa que hagin pogut quedar enganxades al nostre cos. No ens gratarem ni ens fregarem la zona de contacte. Hi posarem unes compreses fredes o, millor encara, gel embolicat en una bossa de plàstic. Aquesta aplicació es fa durant cinc minuts. Descansem i podem posar-hi gel cinc minuts més.

Si notem que perdem mobilitat o la picada de la medusa és a la cara o les articulacions, anirem al centre sanitari. També hi anirem si apareix una migranya forta.

PROTECCIÓ

A platja també hem de tenir precaució amb el sol. Procurem no exposar-nos-hi gaire. Ens posarem sempre protector solar, sobretot si la nostra pell és sensible; i l’anirem renovant si entrem i sortim de l’aigua. A més, evitarem les hores de màxima intensitat solar; és a dir, entre les 11 i les 16 hores. Els primers dies és temerari exposar-se gaire estona al sol. I recordem que els núvols no filtren els rajos ultraviolats.

Als infants els haurem de protegir especialment de sol i tenir-los sota el para-sol com més estona millor. Els infants de menys de sis mesos no s’han de portar a la platja mai, ni que estiguin sota el para-sol. També és bo hidratar-se. Recordem que els infants s’obliden de beure perquè volen jugar, i que la gent gran perd la sensació de set. Tinguin set o no, els farem beure sovint.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)