Salut

Quan el sol t’entra al cap

Som en una època de l’any que les temperatures són més altes. Cal extremar les precaucions per evitar ser víctimes d’un cop de calor, un incident seriós que pot acabar malament si no s’actua ràpidament

ATENCIÓ
La gent gran ha de vigilar perquè perd la sensació de sed
PERILL
El cop de calor no se soluciona sol. La seva mortalitat, si no es tracta, arriba al 70%
REACCIÓ
Si sospitem que alguna persona ne’s víctima, la portarem a un hospital tant ràpid com puguem

El cop de calor és un dels incidents que pot aparèixer quan hi ha temperatures i humitat molt elevades. És un incident conegut quan ens arriba una onada de calor, i acostuma a presentar-se durant els primers dies, perquè el cos no està prou aclimatat. A finals de juny i principis de juliol hi va haver un d’aquests incidents climatològics que va fer alguns morts a Espanya.

És un problema que no s’ha de prendre mai a la lleugera. Si veiem alguna persona del nostre entorn que sospitem que ha patit un cop de calor l’hem de portar de seguida a un centre sanitari. Mai deixarem passar el temps, amb la creença que s’arreglarà sol. La mortalitat per cop de calor que no es tracta arriba al 70%. I en l’altre 30% poden quedar lesiones importants. Aquest incident és especialment perillós entre la gent gran –el 80% dels afectats pel cop de calor tenen més de 65 anys–, els infants i els malalts crònics.

El cop de calor consisteix en la incapacitat de l’organisme per refredar la seva temperatura interna. Llavors pot arribar fàcilment als 40 graus. Aquesta temperatura tant elevada perjudica el cervell, el cor, els ronyons i els músculs.

UN INCIDENT DOMÈSTIC

Aquest fenomen és perjudicial perquè per sobre dels 42 graus de temperatura, les cèl·lules de l’organisme es deterioren. Els mitocondris, uns orgànuls que són la central d’energia de la cèl·lula, deixen de funcionar i la membrana de la mateixa cèl·lula es fa malbé. Tot plegat té un efecte tòxic que provoca que els òrgans del cos deixin de funcionar.

Contràriament al que es pot pensar, no cal exposar-se al sol durant una bona estona per ser víctima d’un cop de calor. Podem patir aquest incident estant dins d’una casa. N’hi ha prou que la temperatura exterior sigui molt alta o que l’ambient sigui força calorós, que hi hagi molta humitat –per sobre del 60% al 70%– i que no circuli l’aire. Si a més estem fent una activitat física molt intensa i ens deshidratem és fàcil que el cos perdi la seva capacitat de refrigeració i que patim el cop de calor.

Per tant, i per resumir-ne les causes, un pot ser víctima del cop de calor si s’està massa temps en un ambient calorós o bé si desenvolupa una activitat extenuant en un clima xafogós, sobretot si un no està acostumat a les temperatures elevades. En qualsevol d’aquests dos supòsits, el cop de calor pot desencadenar-se perquè portem massa roba i evitem que la suor s’evapori fàcilment, perquè bevem alcohol o perque ens deshidratem i no bevem prou aigua.

SIGNES I SÍMPTOMES

Aquest problema acostuma a aparèixer de cop. N’hi ha alguns signes i símptomes que ens ajudaran a reconeixe’l i reaccionar ràpidament, tant si es tracta de nosaltres mateixos o d’alguna persona de l’entorn.

Primer de tot hi ha confusió, sensació de debilitat, problemes en la parla, deliri, convulsions i fins i tot coma. També hi haurà una gran sensació de sed i de sequedat a la boca. No tindrem ganes d’orinar. Veurem que la pell apareix envermellida, calenta i seca al tacte perquè ha perdut la capacitat de sudoració. Ara bé: si som al supòsit del cop de calor per activitat extenuant, la pell pot semblar lleugerament humida. Les pupil·les poden estar dilatades. De vegades patirem rampes musculars.

En cas de cop de calor també poden aparèixer nausees i vòmits, mal de cap bategant, respiració ràpida i poc profunda i taquicàrdia. Aquest últim signe s’explica perquè l’organisme s’esforça en refredar el cos amb una més ràpida circulació de la sang. Hi ha vegades, però, que la tensió sanguínia baixa. En una segona fase, i això és determinant, la temperatura s’enfilarà per sobre dels 40 graus.

En el cas dels nadons i dels infants petits hi ha signes diferents: veurem que la pell està molt irritada per la suor al coll, el pit, les aixelles, el replec del colze i la zona del bolquer. A més, l’infant afectat plorarà sense que res no el pugui consolar.

Si el cop de calor es reconegut i tractat de seguida, es redueix molt el risc de mortalitat. Si notem alguns d’aquests símptomes avisarem algú o trucarem per telèfon al 112. Si trobem alguna persona que ha patit un cop de calor, la portarem a un lloc fresc i a l’ombra, a ser possible sota un sostre, i la farem asseure. Li traurem l’excés de roba i intentarem refredar-la amb els mitjans que tinguem: una dutxa amb aigua fresca, la ruixarem amb una mànega de jardí o li passarem una esponja amb aigua fresca, però no gelada.

També li podem col·locar tovalloles humides i tèbies al cap, el coll, les axil·les i les engonals. No s’ha de posar-hi aigua molt freda, perquè el contrast de temperatures contraurà els vasos sanguinis de la pell i provocarà calfreds, fet que retardarà el refredament.

Una bona fórmula és tapar-li el cos amb una tovallola i anar tirant aigua fresca a sobre. Si l’afectat està conscient, li farem beure aigua –sempre a poc a poc– i el posarem mig assegut perquè pugui respirar normalment. Si està inconscient, l’estirarem al terra amb un objecte tou al darrere del cap i les cames lleugerament aixecades. El que no farem mai, sota cap concepte, és donar-li cap beguda alcohòlica, perquè l’alcohol deshidrata i complica el problema. Tampoc li donarem cap antitèrmics ni li fregarem la pell amb alcohol.

Totes aquestes maniobres no poden substituir la visita al centre sanitari. De seguida que puguem, traslladarem l’afectat a un hospital en un vehicle amb les finestres abaixades. Mai ens en desentendrem. Més val que els serveis sanitaris ens diguin que som uns exagerats que no haver de lamentar una mort o una lesió.

GRUP DE RISC

Qualsevol persona està exposada a un cop de calor, però hi ha circumstàncies que fan augmentar el risc. Com que la capacitat d’afrontar la calor molt elevada depèn del sistema nerviós, aquelles persones que no el tinguin desenvolupat del tot –com els infants petits– o que el tinguin deteriorat –com les persones molt grans- tenen més risc de ser víctimes d’aquest incident.

També són un grup de risc les persones que desenvolupen la seva activitat en un clima calorós, com els esportistes i els atletes, però també els agricultors. Si viatgem a llocs on hi ha temperatures elevades per raó de la feina o de les vacances, hem de mirar d’acostumar-nos-hi a poc a poc. Tinguem en compte, a més, que hi ha medicaments que afecten la capacitat de l’organisme de mantenir-se hidratat, com ara els que regulen la pressió arterial, els antiinflamatoris, alguns antidepressius i el diürètics. Drogues com les amfetamines i la cocaïna també ens en fan més vulnerables. Finalment, hi ha circumstàncies com l’obesitat, el sedentarisme i algunes malalties cròniques, com les cardíaques i les pulmonars, que ens aconsellen de vigilar molt els dies de calor elevada.

Com queda clar, en dies de molta calor és millor no anar a la platja o a la muntanya entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda. Però també podem patir aquest problema a casa si la temperatura és alta i hi ha molta humitat. En tal cas, abaixarem les persianes on el sol toqui directament i ens refrescarem amb tovalloles xopes. Si tenim possibilitats d’anar a algun lloc amb aire condicionat i passar-hi un parell d’hores, millor que millor. De nit obrirem les finestres perquè la casa es refresqui. També ens traslladarem a les habitacions més fresques de la casa.

Si hem de sortir al carrer no ho farem al moment de màxima insolació i circularem per l’ombra sempre que puguem. És convenient portar una gorra amb visera o un barret. Utilitzarem roba de cotó que no ens vagi ajustada.

Qui ha de vigilar molt és la gent gran, perquè acostuma a perdre la sensació de set i a més el seu sistema termoregulador pot fallar. També s’ha de vigilar els nens i els nadons. Si coneix alguna persona gran, estigui pendent d’ella i faci que begui aigua regularment; però mai en excés, perquè això també el podria perjudicar. En canvi, és molt convenient que es remulli la cara i el coll amb una tovallola humida.

Material sensible

Els infants també són molt sensibles al cop de calor. Aquests dies és temerari, i té conseqüències penals, deixar un infant sol dins de l’automòbil aturat, encara que sigui per uns minuts i ni que s’abaixin les finestres. La temperatura corporal d’un infant apuja molt ràpid. La temperatura d’un vehicle estacionat al sol pot augmentar 7 graus en 10 minuts durant l’estiu.

Durant l’estiu, als infants els hem de vestir amb roba ampla de cotó i amb colors clars. També els banyarem i els remullarem el cos amb freqüència. Els jocs hauran de ser tranquils. Naturalment, evitarem que s’exposin al sol al migdia o, si no es pot evitar, els protegirem tant com puguem de la seva exposició.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)