Serà notícia

Aragonès i Armengol tancaran les jornades d’homenatge a Gabriel Alomar

L’Institut Sobiranies, la Fundació Darder Mascaró i la Fundació Gabriel Alomar commemoren el 80è aniversari de la mort de Gabriel Alomar (1873-1941) amb unes jornades a Barcelona, celebrades els dies 16, 17 i 18 de novembre, i a Palma de Mallorca, el 22, 23 i 24 de novembre, que tancaran el darrer dia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Govern Balear, Francisc Armengol. La iniciativa compta amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Palma.

La influència de l’obra literària, teòrica i periodística del mallorquí, figura clau de la vida cultural i política del primer terç del segle XX en les terres de parla catalana, és decisiva en l’origen i formulació dels principis del catalanisme republicà, popular i d’esquerres. Des de la reivindicació del seu llegat, arraconat primer pels noucentistes i més tard pel catalanisme conservador, les jornades també volen esdevenir un espai de trobada entre les diferents tradicions i formacions d’esquerres que tenen avui la figura d’Alomar com a referència, en un moment on el seu pensament pot esdevenir clau per reflexionar sobre el seu futur. Així com, també, un espai de diàleg sobre el passat, present i futur dels ponts entre les terres de parla catalana. Un ampli ventall d’experts aprofundeixen en la figura de l’intel·lectual, com el geògraf Oriol Nel·lo, l’historiador Jordi Serrano, l’eurodiputada Alícia Homs, la professora i crítica literària Pilar Arnau o el politòleg Jordi Muñoz.

Alomar, modernista militant i agitador cultural, va viure amb un peu a Mallorca i l’altre a Catalunya, jugant un paper clau en el desenvolupament de les avantguardes artístiques i literàries del conjunt del sud d’Europa. La seva estreta relació amb els cercles polítics i culturals de Barcelona va tenir el seu punt àlgid el 1904 amb el seu discurs “El futurisme”, pronunciat a l’Ateneu Barcelonès, amb el que se situaria a l’avantguarda del pensament estètic d’aquells anys. Acabada la guerra, Alomar es va quedar a viure al Caire, on realitzaria gestions per acollir refugiats i intentaria portar-hi la seva família. En els darrers dos anys de la seva vida, treballa de professor i de periodista per a Le Journal d’Égypte, i mor el 1941 a la capital egípcia, on va ser enterrat. El silenci imposat per la dictadura franquista va condemnar també la memòria i l’obra d’Alomar a l’oblit. Però, a partir dels anys setanta, la seva figura va començar a ser reivindicada des del mallorquinisme cultural i des de les esquerres polítiques. Alomar forma part d’aquells poetes que han patit un injust menysteniment per part del nostre cànon literari majoritari i la nostra historiografia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)