Universitats

Estudiar entre enciams

La Universitat Rovira i Virgili impulsa a través de la fórmula d’horts socials un espai ecosocial d’aprenentatge on estudiants, professors i diversos col·lectius interaccionen per compartir coneixements

Posem-nos les bambes perquè aquest és un projecte que arrenca corrent. El punt de partida va ser el premi d’una cursa solidària universitària i a la meta s’hi ha arribat amb la carpeta buida d’apunts, però amb un cistell ple de pebrots, enciams, coneixements i aprenentatges. Parlem dels Horts Socials de la Universitat Rovira i Virgili (URV), un projecte que ha rebut el premi a la Qualitat Docent per part del Consell Social URV i que està servint de model d’inspiració en diversos àmbits.

El concepte d’hort social no és nou, però sí el plantejament que se li va voler donar des d’un principi. “No volíem fer un hort social per a persones en risc d’exclusió, perquè el nostre no era un projecte de sectorialitzar res, sinó d’integrar. Volíem fomentar un espai que involucrés la comunitat universitària i que interactués amb altres col·lectius”, explica Susana Borràs. És professora de dret internacional públic i relacions internacionals i coordina el Màster en Dret Ambiental de la URV. El 2015, juntament amb Thays Ricarte, estudiant de doctorat en dret ambiental, va presentar el seu projecte d’hort social a la convocatòria de premis de la cursa solidària de la URV. Clàudia Egea i Anna Solé, estudiants d’història de l’art, havien tingut exactament la mateixa idea, i d’aquí que el jurat decidís premiar-les per igual i integrar les dues propostes en un sol projecte.

Quina relació hi ha entre la història de l’art i el cultiu de naps i cols? “La separació de coneixements és una cosa que hem heretat culturalment, perquè no està en la naturalesa de l’experiència personal”, argumenta Clàudia Egea, i afegix: “Per mi era una qüestió de posicionament existencial.”

Amb els objectius definits i amb la il·lusió d’obrir la universitat a la ciutadania per crear aquest espai d’intel·ligència col·lectiva va arrencar el projecte. Atraure la gent gran per nodrir-se del seu saber, donar l’oportunitat als estudiants de sortir de la seva particular bombolla i, “en certa manera, oferir un servei a la societat com a retorn de la inversió pública que rep la universitat”, detalla Borràs.

Una aula a l’aire lliure

Però més enllà de l’ideari del projecte, la idiosincràsia de la iniciativa rau en el fet que l’hort s’ha convertit en un laboratori d’innovació docent que ha aconseguit involucrar estudiants procedents de deu dels dotze centres que té la URV. La proposta es va saber guanyar la complicitat d’altres professors i això va permetre que servís, des del començament, per aplicar-hi coneixements teòrics apresos. Borràs recorda ara la il·lusió dels estudiants d’arquitectura quan van poder tenir per primera vegada contacte amb aparells topogràfics sobre el terreny. Des d’aquesta disciplina es va aportar coneixement per fer els plànols dels terrenys, anivellar-los i evitar la pèrdua de terra quan hi hagués fortes pluges. Els estudiants de dret, per la seva part, van elaborar les bases reguladores de convivència als horts i la normativa i els criteris per garantir l’agricultura ecològica. Des d’enginyeria van fer una instal·lació automàtica de reg per goteig –projecte mereixedor d’un premi de la Fundació Bofill– i des de la Facultat d’Economia l’aportació va ser un pla de gestió i la viabilitat de recursos. N’hi ha més. Els estudiants de nutrició han creat tallers per als participants de l’hort sobre l’educació nutricional i els beneficis dels productes de proximitat i des d’educació s’han dissenyat activitats d’aprenentatge amb valors socials i ambientals destinades a centres d’educació secundària. Per fer publicitat del projecte es va disposar de la contribució dels estudiants de comunicació audiovisual. En tots els casos, s’ha aplicat la metodologia de l’Aprenentatge Servei (ApS), un model que integra el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de continguts, competències, habilitats i valors a partir de la pràctica reflexiva.

50 Quilos de tomàquets

En Víctor Àlvarez, estudiant de dret, es va assabentar de l’existència del projecte a final de curs, quan el terreny ja estava preparat i tocava repartir bancals. El seu pare, l’Antonio, havia feinejat de jove a l’hort de l’avi i ara, jubilat del sector portuari, li va costar poc engrescar-se amb la idea proposada pel fill de participar als horts socials de la universitat. “Ha estat l’ànima dels horts des del primer dia i el professor de tots” coincideixen a dir Susana Borràs i Clàudia Egea. Durant els tres anys que ha pogut conrear els seus 10 m² de parcel·la hi ha recol·lectat de tot, des de tomàquets i enciams fins a calçots i coliflors. “El segon any, de 15 mates de tomaqueres va arribar a collir 50 quilos de tomàquets”, explica il·lusionat el Víctor. En el cas de la família Àlvarez feien producció per a l’autoconsum, tot i que va caldre ampliar el cercle per donar abast a tota la producció. “Com que un dels objectius era socialitzar el projecte, se’m va acudir fer una espècie de concurs a Facebook, en què feia una pregunta sobre algun producte de l’hort i qui guanyava s’enduia una cistella ecològica”, recorda el Víctor entusiasmat. Però, que n’ha tret de l’experiència més enllà d’enciams? “On fins ara veia escombraries, ara veig coses que es poden reutilitzar. L’oli de fregir serveix per envernissar la fusta, posant un clau rovellat en aigua puc enriquir la planta amb ferro quan la rego i amb les closques d’ou trencades a miques evito que els cargols se’m mengin la planta», m’explica.

A l’hort, ubicat al Campus Catalunya, l’Antonio s’hi passava matí i tarda, i fins hi tot s’havia construït una caseta amb material reciclat per guardar-hi coses. Tres anys de plena dedicació que també van servir per convertir en un jardí tot els perímetres dels horts socials. Ara les circumstància han obligat a traslladar el projecte a la ciutat veïna de Reus, al campus de Bellisens i les flors de l’Antonio han quedat enterrades. “És una pena que no s’hagi trobat una solució per a un projecte que funcionava tan bé», exclama el Víctor, que entén que si s’ha de desplaçar fins a Reus per cultivar es desvirtua el concepte ecològic del projecte. Caldrà doncs, plantar noves llavors i esperar que també arrelin fort a Reus.

1.000 m²
era la superfície
total destinada a aquest projecte. A Bellissens serà un espai similar.
10 centres
de la URV
s’han implicat en el projecte per portar els alumnes a estudiar als horts.

Horts com a recurs educatiu

El projecte d’educació ambiental per a la innovació social que promouen els horts socials de la URV ja ha rebut diversos reconeixements arreu del país. Ningú dubta de les possibilitats que té un hort com a recurs educatiu i, cada un amb les seves peculiaritats, n’hi ha precedents en universitats d’arreu del món. A l’Estat espanyol existeix la Red de Universitades Cultivadas i a Catalunya mateix n’hi ha altres exemples, com a la Universitat Autònoma de Barcelona, on existeix el col·lectiu Hortet de la UAB; a la Universitat de Girona, amb un hort ecosolidari que treballa de bracet amb el centre d’acollida La Sopa, i a la Universitat de Barcelona, on el grup ecologista Skamot Verd autogestiona un hort.

Una xarxa de ressonància

“Tot passa per alguna cosa”, recorda Clàudia Egea, que des del primer moment sabia que el projecte d’hort al Campus Catalunya tenia data de caducitat. L’emplaçament escollit no era casual, sinó reivindicatiu. Es tractava d’un espai abandonat, víctima de la crisi econòmica. S’hi havia projectat la construcció de la nova Facultat de Ciències de l’Educació, però la manca de diners l’havia convertit en un cementiri de residus de la construcció. Ara, amb part del finançament desencallat i les obres en marxa, l’hort ha quedat sepultat. Però la xarxa de ressonància creada manté viu el projecte, traslladat al Campus de Bellissens de Reus, a tocar de l’hospital. Un bon equipament per crear noves sinergies.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)