Entrevista

Alcaldia amb data de caducitat?

Rosa Pou
Ningú no et posa la pistola al pit, has de tenir clar que ets alcaldessa perquè vols
Valentí Agustí
Malauradament, el polític és vist com a subsidiari de la corrupció i això, que no és cert, ha fet molt mal
Rosa Pou
Anem a dues velocitats, la que et demana el ciutadà i la que t’imposa l’administració
Valentí Agustí
Veure que amb els anys has pogut ajudar a construir i a fer créixer un poble no té preu

Valentí Agustí (PSC) és l’alcalde en actiu més veterà de la comarca del Maresme. Va arribar a ser el cap del govern l’any 1983 i el 2019 haurà complert 36 anys al capdavant del consistori. Rosa Pou es va estrenar en política el 2015 com a cap de llista d’ERC a Caldes d’Estrac per trencar la històrica polaritat entre convergents i socialistes. Un any després, i gràcies a una moció de censura contra CiU, entrava a l’alcaldia amb el suport del PSC. Agustí, com diu ell, és un gat vell de la política municipal que afronta el que possiblement sigui el seu darrer mandat, i Pou anuncia que repetirà perquè en tres anys “no hi ha temps material per fer pràcticament res”.

VIrtuts imprescindibles

Ens citem en territori neutral. A l’Ateneu d’Arenys de Mar un assolellat matí de dijous a l’hora d’esmorzar. Arriben amb poc temps de diferència. Primer Rosa Pou –viu al poble del costat– i després Agustí, tot anunciant que s’ha despistat i ha aparcat el cotxe al capdamunt de la riera. No es coneixien en persona i mentre el fotògraf capta les imatges ells dos comencen a parlar. No els costa trencar el gel perquè estan molt acostumats a tractar amb la gent. L’alcalde de Palafolls és metge i psiquiatra i l’alcaldessa de Caldetes té una sòlida formació com a titellaire. Quan la sessió fotogràfica ha acabat arriben els entrepans, els refrescos i la bona predisposició a parlar. “Per ser alcalde has de tenir molta paciència i molta calma, però confesso que encara avui no dormo bé a les nits. Tinc massa coses al cap per pensar”, enceta Pou quan li demano les virtuts que al seu entendre són indispensables quan hom assumeix el càrrec. Agustí, en canvi, diu que dorm la mar de bé, ja que: “Fa temps que vaig entendre que no es pot fer content tothom.” Ell fa memòria de com va arribar a un poble “on tot estava per fer” i lliga la seva longevitat a l’Ajuntament al fet de no haver tingut mai “un sou com a alcalde”. “He viscut de la meva professió com a metge i he pogut compaginar la feina a l’Ajuntament gràcies, sobretot, a un equip que sí que s’hi podia dedicar de ple”, assenyala. Rosa Pou també considera molt important que el cap del govern local “no tingui el càrrec com a únic modus vivendi, perquè crea lligams que després són difícils de trencar”: “Cal tenir vida professional pròpia, sobretot per salut mental.” Tots dos, però, ressalten que no renunciar a la seva feina prèvia a l’alcaldia “és possible perquè es tracta de pobles no gaire grans”.

Obligats a ser propers

Precisament, quan es tracta de municipis petits i mitjans, la figura de l’alcalde manté una proximitat que Valentí Agustí i Rosa Pou valoren positivament, però que també pateixen en el dia a dia. “Fa molts anys que visc a Barcelona, però això no ha estat cap impediment perquè sàpiga en tot moment què passa al meu poble”, diu l’alcalde de Palafolls davant la mirada de sorpresa de Rosa Pou, que confessa que desconnectar de la seva faceta d’alcaldessa “és gairebé impossible”. Es troba a faltar certa preparació que faciliti l’accés al càrrec? Tots dos asseguren que la grandesa de la democràcia recau en el fet que tothom pot accedir a ser alcalde, però també ho matisen. “Comences a aprendre’n realment quan ets a dins, a còpia de cops i d’equivocacions»”, constata l’alcaldessa de Caldetes.

La situació del país i com pot acabar influenciant en les eleccions municipals és inevitable que surti a la conversa. “La política municipal té les seves pròpies regles, es vota per proximitat, per coneixença del candidat i la llista”, diu Rosa Pou, i Valentí Agustí assenyala que “el govern català s’hauria d’emmirallar en les polítiques municipals, les de tocar carrer, les que recullen les necessitats reals de les persones”. L’alcalde de Palafolls, però, reconeix que hi ha hagut excepcions i lloa la tasca dels consellers Comín i Bassa “en àrees tan sensibles com la sanitat i el benestar social”, però també alerta: “La política de la unilateralitat ha creat una polarització dins les poblacions que jo no havia viscut abans i que m’ha fet sentir incòmode.” “Però és inevitable que se’n parli, perquè ja no es tracta d’independència, es tracta de democràcia”, insisteix Pou. I què fem amb el debat de la limitació de mandats? “Un de sol no et dona marge per fer res, però tinc claríssim que no m’hi vull dedicar gaires anys”, manté Rosa Pou, i llança el testimoni a Valentí Agustí, que somriu murri. “Ser alcalde és el millor ofici del món i, al final, és la gent la que et demana que segueixis”, afirma.

‘Ara que et veig’

Han assumit la pèrdua d’anonimat i que els aturin constament pel carrer amb la cantarella: “Ara que et veig...” Rosa Pou i Valentí Agustí reconeixen que per poder desenvolupar la seva tasca és imprescindible saber atendre el ciutadà. “Has de recordar que treballes per a ell i que mereix obtenir respostes a les seves preguntes”, diu Pou, i Agustí afegeix: “No és fàcil, perquè no sempre les respostes que li dones són les que vol escoltar.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)