Experiències

11. Montseny

Una escola de natura

La silueta del Montseny emmarca des de diferents perspectives les comarques on s’aixeca: la Selva, Osona i el Vallès Oriental. La facilitat per accedir-hi i la seva proximitat a llocs molt poblats fa que aquest parc natural sigui un dels més visitats de Catalunya, fins el punt que en ocasions hi ha veritables aglomeracions al seu entorn. Per això el 2018 es va posar en marxa des de la Diputació de Barcelona –responsable de la seva gestió juntament amb la Diputació de Girona– un servei de transport públic per accedir-hi, amb dues línies d’autobusos que surten des de Sant Celoni i que porten els visitants fins a dos punts emblemàtics: la vall de Santa Fe i Fontmartina. Des d’allà es pot triar entre els ombrosos itineraris que van fins a indrets de gran interès paisatgístic com el turó de l’Home i les Agudes, els Empedrats, el turó de Morou o el pantà de Santa Fe.

A part de ser font d’inspiració per a artistes i intel·lectuals, i motiu d’estudi per a científics, el parc és una gran escola de natura. Té dos centres de documentació i nombrosos centres i punts d’informació distribuïts per diferents espais, a més a més d’un gran nombre d’itineraris senyalitzats, passejades guiades, rutes teatralitzades inclusives, equipaments pedagògics i culturals, escoles de natura, àrees d’acampada i d’esplai, allotjaments... fins i tot un circ, el Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera. L’extraordinària riquesa ecològica del massís, on es poden estudiar una gran varietat d’hàbitats dels ecosistemes mediterrani, atlàntic i eurosiberià, l’ha convertit en un referent de l’educació ambiental. De fet, l’any 1978 s’hi va inaugurar l’Escola de Natura de can Lleonart, la primera d’aquestes característiques a Catalunya, gràcies a un acord entre la Diputació de Barcelona, la UB i el Zoo de la ciutat. Només els cinc primers anys, més de 55.000 alumnes catalans –entre ells 1.500 universitaris– van passar per l’escola, amb un equip d’educadors entusiastes que s’allunyava de la teoria i cercava una experiència més directa, pràctica i vivencial per aprendre a conèixer i estimar la natura.

El parc, a més, també té un ric patrimoni històric, des l’estela megalítica original de la Sitja del Llop fins a l’ermita romànica de Sant Marçal, passant per la fortificació ibèrica de Montgròs o el castell de Montsoriu, la fortalesa gòtica més important de Catalunya. Tot això sense oblidar el testimoni de la vida rural passada que han deixat nombroses masies, ja que l’agricultura a les planes i els aprofitaments forestals i la ramaderia a les parts altes del massís van ser les bases econòmiques del Montseny fins ben entrat el segle XX.

L’APUNT LITERARI
MARIÀ MANENT
El vel de Maia. Dietari de la Guerra Civil (1936-1939)
“Després de reposar un moment a la Font de l’Oreneta -que coses han passat d’ençà que, ara fa un any, s’inaugurava!-, ens arribem al Molí de Rusquelles, abrigat de pollancres. Veiem el gorg, l’aigua blanca i brogidora entre les pedres grises, o tranquil·la, verda, clapejada d’ombres menudes, sota els verns i els avellaners. Entre els conreus, els iris o lliris de marge drecen la seda fina, miniada i lluent com una gran papallona.”
Informació Any de declaració: 1977 Categoria: parc natural Superfície: 31.063,9 ha Situació: abasta divuit municipis entre les comarques d’Osona, el Vallès Oriental i la Selva. Més informació al telèfon 938 475 102 https://parcs.diba.cat/web/montseny

RESERVA DE LA BIOSFERA

El parc natural del Montseny va ser declarat Reserva de la Biosfera dins el programa MAB (Man and Biosphere) de la UNESCO l’abril de 1978. Les reserves de la biosfera són zones formades per ecosistemes terrestres, marins i costaners on es treballar per conciliar la conservació de la biodiversitat amb el seu ús sostenible, el desenvolupament econòmic, la investigació i l’educació. La població local i les activitats econòmiques que es desenvolupen al massís van fer que l’any 2014 s’ampliés l’àmbit de la Reserva de la Biosfera del Montseny fins a 50.166 hectàrees, un territori amb una població de 51.760 habitants, fet que suposa un repte per a la seva gestió.

El tritó, en perill crític

El tritó del Montseny (Calotriton Arnoldi) és una espècie endèmica d’aquest massís que es troba en perill crític per culpa del canvi climàtic. Viu en torrents d’aigua freda i poc humanitzats, i si augmenten les sequeres serà difícil que sobrevisqui. Un projecte Life de la UE en fa un seguiment i encara que les poblacions són estables cal protegir torrents i boscos de ribera perquè no desaparegui.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)