Espais excepcionals

Just al costat de l’aeroport de Barcelona, els espais naturals del delta del Llobregat són una excepció que ha pogut sobreviure a la gran transformació del territori derivada de l’activitat humana. Des del centre del litoral català, acullen una biodiversitat insospitada a tocar de la gran conurbació metropolitana. La seva situació és estratègica, enmig d’una de les principals rutes migratòries d’ocells d’Europa, entre els Aiguamolls de l’Empordà i el delta de l’Ebre, que fa que siguin un lloc d’aturada obligada per a moltes espècies. Un altre dels seus valors específics és la varietat d’hàbitats naturals que s’hi poden trobar, amb una notable diversitat i singularitat pel que fa a la flora i la fauna.

“Tenim vint hàbitats d’interès comunitari europeu, dels quals tres estan declarats d’interès prioritari, en una superfície relativament petita”, explica Nèstor Úrios, tècnic d’ús públic i educació ambiental del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Els hàbitats més interessants són les llacunes costaneres amb vegetació submergida, les dunes amb boscos de pi pinyer i les torberes on creix un tipus de jonc anomenat mansega.

“Que s’hagin mantingut aquests espais fins als nostres dies és un petit miracle i una mostra de la seva utilitat en el funcionament global hídric de tot el territori. També és una immensa oportunitat d’aproximar-lo a la població en general, i particularment als escolars, per sensibilitzar-los del seu valor i de la necessitat de conservar-los”, assegura Úrios, que insisteix que el delta del Llobregat és una oportunitat per descobrir el valor de la natura en un indret on no t’ho esperes. “Podem veure flamencs volant amb Barcelona com a rerefons, riure amb els intents maldestres de les tortugues per sortir de l’aigua a prendre el sol, o escoltar, encara en alguns indrets, els cors de granotes cantant al capvespre... I també tenim l’oportunitat de fer entendre que la nostra pervivència està lligada a la d’ells”, afirma.

Els reptes de futur en aquests espais que des del 1987 han anat incorporant diversos graus de protecció són molts, i la majoria estan relacionats amb la proximitat de zones intensament humanitzades. Des de la qualitat de les aigües que rep el delta –que és el drenatge natural d’un ampli territori–, passant pels usos indeguts, la hiperfreqüentació de certs indrets, la regressió del litoral i els impactes acumulats de l’aeroport, el port, les autovies... “El repte principal és establir un marc de convivència amb la globalitat de factors que ens envolten, i això depèn d’entendre que els espais naturals són un element essencial en qualsevol futur sostenible que puguem imaginar a l’àrea metropolitana barcelonina”, conclou Úrios.