Experiències

18. Serra del Montsant

Un relleu espectacular

El massís del Montsant, que es va crear fa milions d’anys al mateix temps i pels mateixos processos que el de Montserrat, és un paisatge únic, amb un relleu ple de cingles, barrancs i congostos que han conservat una gran biodiversitat. S’aixeca com un bloc amb parets imponents i la seva geologia inclou balmes, coves i avencs, alguns utilitzats ja en l’època prehistòrica. La serra és plena de monòlits i formacions singulars amb nom propi: roques com el Bisbe, els Tres Jurats, la Sella, el Frare, el Rei i la Reina són punts de referència. També té nombroses fonts i brolladors d’aigua i tot plegat dona lloc a una gran diversitat d’hàbitats. Al parc hi ha pinedes, amb un nivell de maduresa poc habitual, que permeten la presència d’espècies com l’astor, el cabirol i la fagina. També hi ha rouredes, alzinars, prats, joncedes... Les brolles i els matollars, acompanyats de pins, ocupen bona part de l’extensió protegida i són l’hàbitat de la tortuga mediterrània, que s’ha pogut reintroduir gràcies a un projecte iniciat el 2005 i que ha permès alliberar fins ara gairebé 6.000 exemplars. A la llera del riu Montsant, que travessa la serra, hi ha boscos de ribera. Hi predominen alberedes, freixenedes, canyissars i diferents tipus de salzedes, i s’hi poden trobar espècies com la llúdriga, la rata d’aigua, el cranc de riu autòcton i el blauet. La diversitat d’ambients és prou gran perquè a la serra també es trobin boscos que són més típics del nord d’Europa, com les teixedes que creixen a l’obaga de barrancs on gairebé no hi toca el sol i a l’hivern hi ha boira gebradora. Com a curiositat, dins dels límits del parc, al municipi de Margalef, hi ha el Racó del Teix, amb un arbre monumental d’aquesta espècie que probablement té més de mil anys. En general, però, els boscos del Montsant són relativament joves, ja que han recuperat l’espai que havia estat transformat per l’activitat humana, tant per a conreus com per a l’aprofitament de la fusta. I no s’ha d’oblidar que en les últimes dècades del segle passat es van produir nombrosos incendis forestals que en van cremar més de 5.000 hectàrees i que s’han anat recuperant lentament. Precisament, la prevenció d’incendis és un dels objectius estratègics del parc, i ja s’ha començat a potenciar la presència de pastors, ja que recuperar pastures ajuda a mantenir els boscos nets. Per protegir els valors naturals, també es treballa en la qualitat ambiental en relació amb la contaminació acústica i lumínica. Tot i que la serra del Montsant no és un dels parcs naturals del país més freqüentats (l’any passat va rebre unes 166.000 visites, la major part a la primavera i a la tardor), la pandèmia ha fet que enguany les xifres es disparessin a l’estiu. Així, les visites durant el mes de juliol van triplicar el nombre habitual.

L’APUNT LITERARI
JOSEP PLA
Guia de Catalunya. 1971
“El Priorat és un país tempestuós, cataclismàtic, d’una violència geològica impressionant. La geologia del paratge sembla una borratxera, una força interna, desordenada i puixant que sotragueja la terra, una força de colors sumptuosos, d’exsudació densa, de tumefaccions i d’inflors agitades, de pols fort. És un país cantellut”
Informació Any de declaració: 2002 Categoria: parc natural Superfície: 9.242 ha Situació: al Priorat, als municipis de la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta, la Vilella Baixa http://parcsnaturals.gencat. cat/ca/serra-montsant

LA MUNTANYA SANTA

El Montsant ja es considerava una muntanya santa o beneïda per Déu des del domini musulmà, i des del segle XII va ser refugi d’ermitans o eremites, persones que triaven una vida de solitud i pregària i que vivien en coves, balmes i cabanes que després van donar lloc a un bon nombre d’ermites. De tota manera, l’espiritualitat d’aquest massís té el seu màxim exponent en la cartoixa de Santa Maria d’Escaladei. Aquests monestir, situat a la Morera del Montsant, va ser fundat en el segle XII i durant vuit-cents anys va exercir un gran poder econòmic, polític i social al Priorat. Va estendre el conreu de la vinya i durant els segles XVII i XVIII es va convertir en un centre artístic i cultural destacat. La presència d’aquesta cartoixa va marcar clarament la serra del Montsant, però també hi ha molts altres testimonis de la petjada humana al massís, com masos, molins, construccions populars de pedra seca, fites, carrerades, balmes murades... Sense oblidar el ric patrimoni immaterial de creences, festes populars i oficis.

ENTRE ROQUES

En un paisatge ple de roques proliferen les plantes que creixen on hi ha poc sòl, com el púdol de roca, el crespinell i el te de roca. El catàleg vegetal és extens, amb un miler de tàxons protegits. A les cingleres hi ha rapinyaires com l’àliga cuabarrada –a la imatge–, l’àliga daurada i el falcó pelegrí. També hi ha cabres salvatges i ratpenats que viuen en fissures a les roques. I una joia entomològica: la somereta del Montsant, un insecte que no es troba enlloc més.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)