Internacional

El tsunami de Yamagami

L’assassinat de l’exprimer ministre del Japó ha provocat un terratrèmol social i polític d’importants i inesperades controvèrsies en la vida política
A mitjans de la setmana passada, Kishida va obrir una crisi de govern en renovar dinou llocs clau del seu gabinet

L’assassinat de l’exprimer ministre del Japó Shinzo Abe ha generat un terratrèmol social i, sobretot, polític d’importants i inesperades controvèrsies en la vida política del país del Sol Naixent. Mentre els japonesos s’esmerçaven a assimilar i comprendre la mort violenta del primer ministre més longeu i influent de la història del país, el magnicida, Tetsuya Yamagami, va confessar a la policia els motius dels seus actes, que no només han causat una commoció en la classe política del país, sinó que han costat tota una crisi de govern i una caiguda sota mínims de la popularitat del primer ministre, Fumio Kishida.

En un primer moment, la policia va assegurar que Yamagami havia comès el magnicidi pels vincles d’Abe amb l’Església de la Unificació, una organització religiosa d’origen sud-coreà –coneguda mundialment per l’aparició en televisió d’imatges de cerimònies de matrimoni massives–, a la qual feia responsable d’haver portat la seva família a la ruïna. Els mitjans van explicar posteriorment que la mare de Yamagami pertany a aquesta església i que, suposadament, va donar en el passat més de 100 milions de iens (uns 750.000 euros) en donacions, un fet que va suposar que la seva família es veiés sumida en la misèria.

Tot i que en realitat l’exprimer ministre assassinat no tenia cap vincle formal amb aquesta organització considerada sectària per nombrosos organismes internacionals –només hauria enviat un discurs en vídeo el setembre de l’any passat per a un acte d’una organització afiliada–, els qui sí que hi tenien vincles eren el seu germà petit, el ministre de Defensa Nobuo Kishi, i, sobretot, el seu avi, l’exprimer ministre Nobusuke Kishi. Més de dues setmanes després de l’assassinat del seu germà, Kishi va admetre que havia rebut ajuda de diversos membres de l’església “com a voluntaris” en campanyes electorals prèvies i va dir que “creia” que havien ajudat en campanyes telefòniques.

Però de qui sí que van rebre una ajuda fonamental per al seu establiment al Japó va ser de l’avi de Shizo Abe i Nobuo Kishi: Nobusuke Kishi, primer ministre del Japó entre el 1957 i el 1960, amb un currículum inigualable: governador a l’ombra de l’estat titella de Manxúria en els anys trenta –i conegut amb el malnom del Monstre de Manxúria no només pel seu menyspreu de la vida humana dels xinesos manxús, sinó també per les seves despeses fastuoses, la seva afició a l’alcohol, al joc i, sobretot, a les dones–, ministre d’Indústria al govern del sinistre Hideki Tojo durant la Segona Guerra Mundial i cosignatari de la declaració de guerra contra els Estats Units i, posteriorment, considerat presumpte criminal de guerra que mai no va ser jutjat, ja que els ocupants nord-americans el van considerar un mal menor per evitar la influència comunista al país del Sol Naixent. La prèdica anticomunista del fundador de l’organització religiosa, Sun Muyng Moon, va trobar un terreny abonat en els sectors i líders polítics conservadors dels anys de la postguerra, com els del Partit Liberal Democràtic (PLD) governant, creat per l’avi d’Abe.

La teoria anticomunista de Moon va impressionar moltes personalitats amb un elevat poder econòmic de finals dels cinquanta i principis dels seixanta, i les donacions japoneses van contribuir decisivament al seu desenvolupament i consolidació a tot el planeta. El mateix fundador de la secta i l’avi de Shinzo Abe es van reunir diverses vegades per parlar de la seva missió anticomunista. Segons diversos experts, el PLD i la “secta Moon” no només compartien un odi visceral al comunisme, sinó que, en temps més recents, coincideixen en l’adhesió als valors tradicionals del país, la seva oposició al matrimoni de persones del mateix sexe i la revisió de l’article nou de la constitució del Japó, que impedeix que el país pugui disposar d’un exèrcit.

Aquesta església, malgrat els seus orígens sud-coreans, ha penetrat profundament en una benestant societat japonesa, entre la qual assegura tenir més de 600.000 membres, i més de 10 milions a tot el planeta. La Xarxa Nacional d’Advocats contra les Vendes Espirituals, un grup de tres-cents advocats que representen desenes de milers de persones que asseguren que han estat víctimes d’“activitats de recaptació de fons i reclutament enganyoses i d’alta pressió” per part d’aquesta organització, acusen la “secta Moon” de rentar el cervell als creients per tal que els entreguessin enormes quantitats de diners. Més de 34.000 persones asseguren que els han entregat mentre n’eren membres un total de més de 120.000 milions de iens (prop de 900 milions d’euros) des del 1987, unes acusacions que l’organització ha desmentit categòricament.

Les revelacions quasi diàries de detalls que feien més que evidents els llaços íntims que des dels anys seixanta van establir aquesta organització religiosa amb una elit econòmica i política del país van anar incrementant les sospites de connivència entre l’organització coreana i les polítiques socials del país, especialment en els àmbits d’igualtat de gènere i en el reconeixement de drets dels col·lectius LGTBI. Diàriament, les xarxes socials bullien quan s’anaven revelant que nombrosos ministres de l’executiu japonès i destacats membres del PLD n’eren membres i havien rebut el suport d’aquesta organització considerada sectària. I mentre que alguns van justificar les seves accions al·legant que és només una de les moltes entitats amb què mantenen relacions perquè els ho han demanat els seus seguidors, d’altres van anunciar que revisarien els seus vincles amb el grup.

El que en un principi va ser considerat com una justificació fútil i vàcua d’un exmilitar pertorbat que va fabricar una pistola ell mateix per assassinar qui ha estat la personalitat japonesa més influent del segle XXI va acabar esdevenint un tsunami polític i tot un maldecap per a l’actual primer ministre, Fumio Kishida, que tot just pocs dies després de la mort d’Abe va obtenir una victòria còmoda en les eleccions a la cambra alta. Una enquesta publicada per la cadena pública NHK va revelar que l’índex d’aprovació del govern liderat per Kishida va caure un 17% en qüestió de setmanes, fins a situar-se en el 46%, la xifra més baixa des que va assumir el poder l’octubre de l’any passat. Una altra enquesta publicada per l’agència Kyodo assegurava que prop del 85% dels enquestats volien que els polítics tallessin tot vincle amb l’Església de la Unificació, i que més del 53% s’oposaven al pla de l’executiu de dur a terme un funeral d’estat per Abe durant el mes de setembre.

Finalment Kishida, que no s’havia pronunciat sobre l’organització religiosa, es va veure forçat a sortir a l’arena pública per confirmar que no hi tenia cap vincle i per demanar als membres del seu gabinet i del seu partit que donessin explicacions sobre les seves interaccions. “És important que tots i cadascun proporcionin una explicació completa sobre les seves associacions amb una organització que s’ha convertit en un problema social”, va etzibar el primer ministre. La realitat, però, va ser molt més dura del que s’esperava: gairebé la meitat dels ministres i viceministres eren membres de l’organització sectària, i un 80% dels parlamentaris que van admetre ser-ne membres eren del partit del primer ministre.

A mitjans de la setmana passada, Kishida va obrir una crisi de govern en renovar dinou llocs clau del seu gabinet, entre ells el ministre de Defensa, ostentat fins llavors pel germà d’Abe, Nobuo Kishi, i en reduir a tres els ministres amb vincles amb l’organització. Tot i aquesta destitució, Kishi ha esdevingut assessor especial de Kishida a càrrec de la seguretat nacional.

A hores d’ara, encara no queda clar que es pugui jutjar Yamagami, ja que el Codi Penal no permet sancionar una persona que comet accions atribuïbles a la bogeria, tot i que veient com ha destapat els tentacles d’aquesta organització hom dubta que es pugui justificar cap disminució de la seva capacitat mental, al contrari. Ara bé, val a dir que des de fa anys el Nippon Kaigi domina l’agenda del govern i, que se sàpiga, no ha dimitit ningú.

fonamental per al seu establiment al Japó va ser de l’avi de Shizo Abe i Nobuo Kishi: Nobusuke Kishi, primer ministre del Japó entre el 1957 i el 1960, amb un currículum inigualable: governador a l’ombra de l’estat titella de Manxúria en els anys trenta –i conegut amb el malnom del Monstre de Manxúria no només pel seu menyspreu de la vida humana dels xinesos manxús, sinó també per les seves despeses fastuoses, la seva afició a l’alcohol, al joc i, sobretot, a les dones–, ministre d’Indústria al govern del sinistre Hideki Tojo durant la Segona Guerra Mundial i cosignatari de la declaració de guerra contra els Estats Units i, posteriorment, considerat presumpte criminal de guerra que mai no va ser jutjat, ja que els ocupants nord-americans el van considerar un mal menor per evitar la influència comunista al país del Sol Naixent. La prèdica anticomunista del fundador de l’organització religiosa, Sun Muyng Moon, va trobar un terreny abonat en els sectors i líders polítics conservadors dels anys de la postguerra, com els del Partit Liberal Democràtic (PLD) governant, creat per l’avi d’Abe.

La teoria anticomunista de Moon va impressionar moltes personalitats amb un elevat poder econòmic de finals dels cinquanta i principis dels seixanta, i les donacions japoneses van contribuir decisivament al seu desenvolupament i consolidació a tot el planeta. El mateix fundador de la secta i l’avi de Shinzo Abe es van reunir diverses vegades per parlar de la seva missió anticomunista. Segons diversos experts, el PLD i la “secta Moon” no només compartien un odi visceral al comunisme, sinó que, en temps més recents, coincideixen en l’adhesió als valors tradicionals del país, la seva oposició al matrimoni de persones del mateix sexe i la revisió de l’article nou de la constitució del Japó, que impedeix que el país pugui disposar d’un exèrcit.

Aquesta església, malgrat els seus orígens sud-coreans, ha penetrat profundament en una benestant societat japonesa, entre la qual assegura tenir més de 600.000 membres, i més de 10 milions a tot el planeta. La Xarxa Nacional d’Advocats contra les Vendes Espirituals, un grup de tres-cents advocats que representen desenes de milers de persones que asseguren que han estat víctimes d’“activitats de recaptació de fons i reclutament enganyoses i d’alta pressió” per part d’aquesta organització, acusen la “secta Moon” de rentar el cervell als creients per tal que els entreguessin enormes quantitats de diners. Més de 34.000 persones asseguren que els han entregat mentre n’eren membres un total de més de 120.000 milions de iens (prop de 900 milions d’euros) des del 1987, unes acusacions que l’organització ha desmentit categòricament.

Les revelacions quasi diàries de detalls que feien més que evidents els llaços íntims que des dels anys seixanta van establir aquesta organització religiosa amb una elit econòmica i política del país van anar incrementant les sospites de connivència entre l’organització coreana i les polítiques socials del país, especialment en els àmbits d’igualtat de gènere i en el reconeixement de drets dels col·lectius LGTBI. Diàriament, les xarxes socials bullien quan s’anaven revelant que nombrosos ministres de l’executiu japonès i destacats membres del PLD n’eren membres i havien rebut el suport d’aquesta organització considerada sectària. I mentre que alguns van justificar les seves accions al·legant que és només una de les moltes entitats amb què mantenen relacions perquè els ho han demanat els seus seguidors, d’altres van anunciar que revisarien els seus vincles amb el grup.

El que en un principi va ser considerat com una justificació fútil i vàcua d’un exmilitar pertorbat que va fabricar una pistola ell mateix per assassinar qui ha estat la personalitat japonesa més influent del segle XXI va acabar esdevenint un tsunami polític i tot un maldecap per a l’actual primer ministre, Fumio Kishida, que tot just pocs dies després de la mort d’Abe va obtenir una victòria còmoda en les eleccions a la cambra alta. Una enquesta publicada per la cadena pública NHK va revelar que l’índex d’aprovació del govern liderat per Kishida va caure un 17% en qüestió de setmanes, fins a situar-se en el 46%, la xifra més baixa des que va assumir el poder l’octubre de l’any passat. Una altra enquesta publicada per l’agència Kyodo assegurava que prop del 85% dels enquestats volien que els polítics tallessin tot vincle amb l’Església de la Unificació, i que més del 53% s’oposaven al pla de l’executiu de dur a terme un funeral d’estat per Abe durant el mes de setembre.

Finalment Kishida, que no s’havia pronunciat sobre l’organització religiosa, es va veure forçat a sortir a l’arena pública per confirmar que no hi tenia cap vincle i per demanar als membres del seu gabinet i del seu partit que donessin explicacions sobre les seves interaccions. “És important que tots i cadascun proporcionin una explicació completa sobre les seves associacions amb una organització que s’ha convertit en un problema social”, va etzibar el primer ministre. La realitat, però, va ser molt més dura del que s’esperava: gairebé la meitat dels ministres i viceministres eren membres de l’organització sectària, i un 80% dels parlamentaris que van admetre ser-ne membres eren del partit del primer ministre.

A mitjans de la setmana passada, Kishida va obrir una crisi de govern en renovar dinou llocs clau del seu gabinet, entre ells el ministre de Defensa, ostentat fins llavors pel germà d’Abe, Nobuo Kishi, i en reduir a tres els ministres amb vincles amb l’organització. Tot i aquesta destitució, Kishi ha esdevingut assessor especial de Kishida a càrrec de la seguretat nacional.

A hores d’ara, encara no queda clar que es pugui jutjar Yamagami, ja que el Codi Penal no permet sancionar una persona que comet accions atribuïbles a la bogeria, tot i que veient com ha destapat els tentacles d’aquesta organització hom dubta que es pugui justificar cap disminució de la seva capacitat mental, al contrari. Ara bé, val a dir que des de fa anys el Nippon Kaigi domina l’agenda del govern i, que se sàpiga, no ha dimitit ningú.

fonamental per al seu establiment al Japó va ser de l’avi de Shizo Abe i Nobuo Kishi: Nobusuke Kishi, primer ministre del Japó entre el 1957 i el 1960, amb un currículum inigualable: governador a l’ombra de l’estat titella de Manxúria en els anys trenta –i conegut amb el malnom del Monstre de Manxúria no només pel seu menyspreu de la vida humana dels xinesos manxús, sinó també per les seves despeses fastuoses, la seva afició a l’alcohol, al joc i, sobretot, a les dones–, ministre d’Indústria al govern del sinistre Hideki Tojo durant la Segona Guerra Mundial i cosignatari de la declaració de guerra contra els Estats Units i, posteriorment, considerat presumpte criminal de guerra que mai no va ser jutjat, ja que els ocupants nord-americans el van considerar un mal menor per evitar la influència comunista al país del Sol Naixent. La prèdica anticomunista del fundador de l’organització religiosa, Sun Muyng Moon, va trobar un terreny abonat en els sectors i líders polítics conservadors dels anys de la postguerra, com els del Partit Liberal Democràtic (PLD) governant, creat per l’avi d’Abe.

La teoria anticomunista de Moon va impressionar moltes personalitats amb un elevat poder econòmic de finals dels cinquanta i principis dels seixanta, i les donacions japoneses van contribuir decisivament al seu desenvolupament i consolidació a tot el planeta. El mateix fundador de la secta i l’avi de Shinzo Abe es van reunir diverses vegades per parlar de la seva missió anticomunista. Segons diversos experts, el PLD i la “secta Moon” no només compartien un odi visceral al comunisme, sinó que, en temps més recents, coincideixen en l’adhesió als valors tradicionals del país, la seva oposició al matrimoni de persones del mateix sexe i la revisió de l’article nou de la constitució del Japó, que impedeix que el país pugui disposar d’un exèrcit.

Aquesta església, malgrat els seus orígens sud-coreans, ha penetrat profundament en una benestant societat japonesa, entre la qual assegura tenir més de 600.000 membres, i més de 10 milions a tot el planeta. La Xarxa Nacional d’Advocats contra les Vendes Espirituals, un grup de tres-cents advocats que representen desenes de milers de persones que asseguren que han estat víctimes d’“activitats de recaptació de fons i reclutament enganyoses i d’alta pressió” per part d’aquesta organització, acusen la “secta Moon” de rentar el cervell als creients per tal que els entreguessin enormes quantitats de diners. Més de 34.000 persones asseguren que els han entregat mentre n’eren membres un total de més de 120.000 milions de iens (prop de 900 milions d’euros) des del 1987, unes acusacions que l’organització ha desmentit categòricament.

Les revelacions quasi diàries de detalls que feien més que evidents els llaços íntims que des dels anys seixanta van establir aquesta organització religiosa amb una elit econòmica i política del país van anar incrementant les sospites de connivència entre l’organització coreana i les polítiques socials del país, especialment en els àmbits d’igualtat de gènere i en el reconeixement de drets dels col·lectius LGTBI. Diàriament, les xarxes socials bullien quan s’anaven revelant que nombrosos ministres de l’executiu japonès i destacats membres del PLD n’eren membres i havien rebut el suport d’aquesta organització considerada sectària. I mentre que alguns van justificar les seves accions al·legant que és només una de les moltes entitats amb què mantenen relacions perquè els ho han demanat els seus seguidors, d’altres van anunciar que revisarien els seus vincles amb el grup.

El que en un principi va ser considerat com una justificació fútil i vàcua d’un exmilitar pertorbat que va fabricar una pistola ell mateix per assassinar qui ha estat la personalitat japonesa més influent del segle XXI va acabar esdevenint un tsunami polític i tot un maldecap per a l’actual primer ministre, Fumio Kishida, que tot just pocs dies després de la mort d’Abe va obtenir una victòria còmoda en les eleccions a la cambra alta. Una enquesta publicada per la cadena pública NHK va revelar que l’índex d’aprovació del govern liderat per Kishida va caure un 17% en qüestió de setmanes, fins a situar-se en el 46%, la xifra més baixa des que va assumir el poder l’octubre de l’any passat. Una altra enquesta publicada per l’agència Kyodo assegurava que prop del 85% dels enquestats volien que els polítics tallessin tot vincle amb l’Església de la Unificació, i que més del 53% s’oposaven al pla de l’executiu de dur a terme un funeral d’estat per Abe durant el mes de setembre.

Finalment Kishida, que no s’havia pronunciat sobre l’organització religiosa, es va veure forçat a sortir a l’arena pública per confirmar que no hi tenia cap vincle i per demanar als membres del seu gabinet i del seu partit que donessin explicacions sobre les seves interaccions. “És important que tots i cadascun proporcionin una explicació completa sobre les seves associacions amb una organització que s’ha convertit en un problema social”, va etzibar el primer ministre. La realitat, però, va ser molt més dura del que s’esperava: gairebé la meitat dels ministres i viceministres eren membres de l’organització sectària, i un 80% dels parlamentaris que van admetre ser-ne membres eren del partit del primer ministre.

A mitjans de la setmana passada, Kishida va obrir una crisi de govern en renovar dinou llocs clau del seu gabinet, entre ells el ministre de Defensa, ostentat fins llavors pel germà d’Abe, Nobuo Kishi, i en reduir a tres els ministres amb vincles amb l’organització. Tot i aquesta destitució, Kishi ha esdevingut assessor especial de Kishida a càrrec de la seguretat nacional.

A hores d’ara, encara no queda clar que es pugui jutjar Yamagami, ja que el Codi Penal no permet sancionar una persona que comet accions atribuïbles a la bogeria, tot i que veient com ha destapat els tentacles d’aquesta organització hom dubta que es pugui justificar cap disminució de la seva capacitat mental, al contrari. Ara bé, val a dir que des de fa anys el Nippon Kaigi domina l’agenda del govern i, que se sàpiga, no ha dimitit ningú.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)