El dossier

El to més agre de la Fiscalia

Carme Forcadell es desvincula d’estratègies per declarar la independència i al·lega que, com a presidenta del Parlament, tenia poc marge de maniobra

Carme Forcadell
Expresidenta del Parlament
“Jo no vaig participar ni vaig dirigir cap estratègia. Em vaig limitar a complir amb el meu càrrec com a presidenta del Parlament”
“Considero que en els últims anys hi ha hagut una politització del Tribunal Constitucional. Sobretot quan es jutgen temes relacionats amb Catalunya, i temes territorials, considero que s’han utilitzat criteris polítics en lloc de criteris jurídics”
“El Tribunal Constitucional ens estava demanant una cosa impossible. Com es pot convertir la mesa d’un Parlament en un òrgan censor? Que decideixi de què es pot parlar i de què no? La mesa d’un Parlament ha d’afavorir el debat. No es pot permetre que la censura entri al Parlament”
“No entenc com a mi se’m jutja en aquest tribunal, quan entenc que els tràmits parlamentaris van ser exactament iguals que els que van fer els meus companys de la mesa. Exactament”

Un interrogatori d’alt voltatge. La declaració de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell es va convertir en un debat intens i agre amb la fiscal Consuelo Madrigal. La representant de la fiscalia, que sol·licita una condemna de disset anys de presó per a Forcadell per un presumpte delicte de promoció de la rebel·lió, va centrar el seu interrogatori en una suposada desatenció, per part de la mesa del Parlament, de les notificacions i les sentències del Tribunal Constitucional que advertien de la improcedència d’iniciatives parlamentàries relacionades amb la independència. La fiscalia considera que Forcadell va dirigir una de les tres potes –la parlamentària– del full de ruta secessionista. L’acusació sosté que, com a presidenta del Parlament i malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional, va permetre que es tramitessin resolucions i lleis encaminades a la creació d’un nou estat.

Al Suprem, Forcadell va admetre que havia rebut fins a cinc notificacions d’aquest tribunal, però va al·legar que la tasca de la mesa es limitava a comprovar si les resolucions que es proposaven en el ple eren acceptables des del punt de vista formal, i que no podien entrar en el fons de l’assumpte perquè s’haurien convertit en un òrgan censor. Va remarcar que la mesa de la cambra catalana “no té la potestat de valorar la constitucionalitat de les tramitacions parlamentàries”. Segons va assegurar, “d’acord amb la jurisprudència, només ha de valorar temps i forma, perquè si no limitaria i controlaria el debat parlamentari, la qual cosa no està en les seves funcions”. Forcadell va reconèixer que hi ha dos precedents d’iniciatives rebutjades per la mesa del Parlament, l’any 2009 i el 2010, també sobre la convocatòria d’un referèndum. Sobre aquests precedents, l’expresidenta va detallar que s’havia tractat de casos impulsats per comissions promotores d’iniciatives legislatives populars (ILP) i que, en aquests supòsits, la llei sí que obliga la mesa a entrar “en el fons” per comprovar que estan d’acord amb la llei que les regula.

UNA RESOLUCIÓ POLÍTICA

L’expresidenta del Parlament, i també expresidenta de l’ANC, va atribuir als diputats del plenari, als grups parlamentaris i a la junta de portaveus les decisions sobre les tramitacions de lleis i resolucions, sense que ella, en qualitat de presidenta, ni els altres membres de la mesa tinguessin capacitat de modificar els acords.

El distanciament que va marcar Forcadell respecte de l’autoritat incontestable que, a criteri de la fiscalia, ostenta el Tribunal Constitucional, va afegir intensitat a les preguntes de Consuelo Madrigal: “El màxim intèrpret de la Constitució qui és, vostè o el Tribunal Constitucional? Els drets humans qui els declara, vostè o la Declaració Universal dels Drets Humans i l’ordenament espanyol?”, va requerir la fiscal Madrigal. “Respecto el Tribunal Constitucional, però també s’equivoca. El govern espanyol també ha desoït el Constitucional”, va rebatre l’expresidenta del Parlament.

Durant la seva llarga declaració al Suprem –la fiscal la va estar interrogant durant dues hores i vint minuts– Forcadell va insistir que no va participar ni dirigir cap estratègia per aconseguir la independència de Catalunya. “Em vaig limitar a complir amb el càrrec de presidenta del Parlament”, va assegurar. També va dir que no recorda que participés en una reunió per definir els passos a seguir segons quina fos la resposta de l’Estat espanyol i, de la mateixa manera, tampoc va admetre que hagués demanat informes jurídics per afrontar cap estratègia.

Recuperant la mateixa tesi que ja assenyalava l’escrit presentat per la seva defensa, Forcadell va voler deixar clar que la seva activitat es limitava a la seva responsabilitat parlamentària i es va desvincular del vessant polític i de qualsevol decisió activa en benefici de la independència.

UNA BROMA SENSE GRÀCIA

Sobre la declaració d’independència del 27 de setembre del 2017, Forcadell va oferir els mateixos arguments que la majoria d’acusats: va assegurar que era una “resolució política sense transcendència jurídica”. Va admetre que havia llegit el preàmbul per donar-li un valor declaratiu i va defensar en tot moment que la DUI en si era en el preàmbul de les resolucions com a “declaració política” i que no es va votar. Arribats a aquest punt, la fiscal Madrigal va voler posar èmfasi en si realment es va declarar la independència, i Forcadell va rebatre que el que es va fer va ser llegir una “declaració política”. La fiscal va seguir assetjant l’acusada i li va demanar si la DUI havia estat una “broma, un sainet, una farsa, una mentida o un teatre”. El president del tribunal, el magistrat Manuel Marchena, va haver de cridar a l’ordre la fiscal, però abans Forcadell va tenir temps de fer una rèplica àcida i contundent: “No sé si considera que la política és una farsa i un sainet. Jo considero que és una cosa seriosa.”

Sobre el seu passat com a líder de l’Assemblea, i responent a les preguntes de la fiscal, Forcadell va posar de manifest que va deixar la presidència de l’ANC un cop se li acabava el mandat, segons els estatuts de l’entitat, i va aclarir que en aquell moment no tenia previst presentar-se a cap elecció. Va ser posteriorment, quan es va pactar entre els partits promotors la coalició de Junts pel Sí, que Artur Mas li va proposar de presentar-s’hi com a independent. Malgrat aquestes circumstàncies, afirma que no va tenir “res a veure amb el programa electoral de Junts pel Sí ni amb cap partit”, i que el full de ruta aprovat per partits i entitats el març del 2015 –que Forcadell va subscriure en representació de l’ANC– va “perdre sentit” després de la formació de Junts pel Sí perquè això ja permetia considerar les eleccions “plebiscitàries”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)