El dossier

Entre el groc i el verd

La polèmica sobre els llaços grocs i les pancartes instal·lades als edificis públics ha marcat la setmana política, juntament amb la desfilada d’agents de la Guàrdia Civil per la sala del Suprem amb la idea d’apuntalar el delicte de rebel·lió

Paraula de guàrdia civil
“No he viscut el conflicte basc, però agents veterans m’han dit que s’assemblava bastant als inicis per l’odi de la gent”
“Se’m va quedar gravada la cara d’odi d’un senyor gran, que em mirava com si li estiguéssim robant alguna cosa”
“Vaig veure per primera vegada a la meva vida professional el reflex de l’odi en la cara de la gent”
“M’ha quedat gravat com em miraven, no sé si amb menyspreu o odi, per la meva condició de guàrdia civil”
“Es denotava unitat d’acció entre responsables polítics i el major dels Mossos, però no recordo cap correu electrònic en què el conseller en fes menció”

La setmana que deixem enrere ha estat marcada per dos colors. D’una banda, el groc que durant mesos ha lluït en moltes façanes d’edificis públics per reclamar l’alliberament dels presos polítics i que ha generat la reacció de la Junta Electoral, Central a instàncies de Ciutadans. La polèmica resumeix perfectament la teranyina en què viu atrapada la política catalana, més atenta al simbolisme i a les gesticulacions que no pas als avenços reals. L’altre color ha estat el verd dels guàrdies civils que han desfilat per la sala del Tribunal Suprem en el judici del procés, ja sigui per donar compte dels informes sobre els correus electrònics i la documentació intervinguda o per explicar la seva versió de les actuacions judicials del 19 i el 20 de setembre o de la convocatòria de l’1 d’octubre. Els seus testimonis han maldat per apuntalar, des de la base, la teoria de la rebel·lió, encara que hagi estat a partir d’alguns recursos més propis de la literatura que no pas d’una declaració judicial. Tanmateix, també han posat de manifest un munt d’irregularitats en la fase d’instrucció.

Quan s’ha tractat d’explicar la seva versió sobre els registres del 20 de setembre, hom ha recordat la versió de la secretària judicial que va participar a la de la seu d’Economia. Un dels recursos habituals ha estat la hipèrbole, que ha permès convertir el llançament d’una ampolla d’aigua en una “pluja d’objectes” i interpretar la protesta pacífica de la gent com un “intent d’assalt”. Tot i que falten dades, alguns agents han entrat en valoracions sobre intencions o, fins i tot, sobre els sentiments de la gent. Un dels agents que va intervenir en la inspecció d’Unipost, a Terrassa, per exemple, va afirmar: “En tota la meva carrera professional mai havia vist el reflex de l’odi a la cara de la gent com en aquella ocasió.” Curiosament, a partir d’aquesta declaració han estat diversos els agents que s’han referit a una percepció que, en algun cas, es limitava a una persona de les centenars que hi havia concentrades. El responsable de l’escorcoll a la Conselleria d’Exteriors va dir dimarts que en vint-i-cinc anys d’operacions contra el crim organitzat i el narcotràfic no havia vist mai “cares de tanta ràbia”, percepció que van anar ratificant, com alumnes avantatjats, els deu agents que van desfilar dijous. “Es mastegava l’odi” va dir un; mentre que un altre va etzibar: “Se’m va quedar gravat com em miraven, no sé si amb menyspreu o odi, per la meva condició de guàrdia civil.” No era només l’odi. Alguns agents han relatat escopinades, altres mossegades i la majoria, “agressions verbals”. Per tal d’emfasitzar el clima prebèl·lic fins i tot s’ha recorregut a l’eterna comparació amb ETA. Un dels agents que va participar en el registre a la nau de Bigues i Riells va confessar: “Jo no he viscut el conflicte basc”, però no va tenir manies a deixar anar: “Els companys més veterans que el van viure em van dir que s’assemblava molt als inicis.” El problema de tot plegat és la impossibilitat de contrastar, in situ, aquestes declaracions amb els vídeos que circulen a través de les xarxes socials; un impediment que posa de manifest l’interès per atenuar les exageracions i les falsedats dels agents.

UNA SELECCIÓ POLÈMICA

La desfilada de membres de la Benemérita també ha posat al descobert algunes febleses en els seus informes. L’agent que va analitzar els 1.500 correus electrònics de la consellera Dolors Bassa només en va trobar 14 de destacables, bona part dels quals a la safata de rebuts. No va saber confirmar, però, si havien estat oberts per la seva destinatària. Entre els pocs que havien estat enviats per la consellera, en va destacar un d’adreçat al líder de CCOO, Javier Pachecho, sobre l’aturada del 3 d’octubre, en què li demanava que en fes difusió “si ho considerava oportú”. L’agent que va repassar els correus del conseller d’Interior tampoc va tenir gaire èxit, i quan li van preguntar sobre un correu enviat pel president d’Òmnium va arribar a afirmar: “El pensament o el sentit polític del senyor Forn podia ser transcendent, i per això vaig recollir un correu electrònic de Cuixart convidant Forn a la Festa de la Llibertat.” L’advocat de Forn es va queixar amb raó que s’havia fet una “glossa de notícies de la premsa”. Tampoc va demostrar excessiva habilitat l’agent que va seleccionar un correu entre Jordi Turull i el seu advocat i que, d’aquesta manera, es va carregar la confidencialitat de les comunicacions entre advocat i client. Un altre agent va analitzar els 3.800 correus del llavors president de l’ANC, Jordi Sànchez, i va reconèixer que en la seva selecció de 22 tots eren rebuts i no va saber identificar cap dels remitents.

Per la seva banda, l’agent que va analitzar els 3.400 correus de Jordi Cuixart tampoc va demostrar una excessiva habilitat i només en va poder trobar 17 que s’ajustessin a allò que li havien demanat els seus superiors. Entre la seva particular selecció, a més, hi havia un correu de la sociòloga Marta Rovira Martínez que va confondre amb la política Marta Rovira i Vergés, i un altre amb una nota de premsa d’Òmnium sobre les declaracions de Pep Guardiola en un acte a Montjuïc, un document que va aparèixer en tots els mitjans de comunicació. Quan l’advocat Benet Salellas li va preguntar sobre l’interès que tenia la menció a l’entrenador del City, l’agent es va excusar dient que ell només feia la selecció. En tot cas, l’agent va haver de reconèixer que no hi havia cap correu que “incités a la violència” i es va acabar referint a les piulades de l’acusat, en què tampoc hi havia res en aquesta direcció. En més d’una ocasió, els casos van provocar les rialles de la fiscalia, tot i la satisfacció per una setmana en què han trobat llum verda al seu relat de ficció.

L’engany impossible

En els esforços per mantenir dempeus el delicte de malversació, aquesta setmana ha estat el torn de l’exsubsecretari del Ministeri d’Hisenda Felipe Martínez Rico. L’exajudant de Montoro no va servir per acreditar cap pagament destinat a l’1-O i va voler contrastar el control ferri de l’Estat a les finances de la Generalitat amb “la realitat material dels fets”. Dit en altres paraules, en la possibilitat que es desviessin fons per al referèndum a través de “contractes irregulars”; un fet molt improbable si tenim en compte els mecanismes de control a la mateixa administració i el fet que el procés és telemàtic. La qüestió és que un testimoni clau per al delicte de malversació es va convertir en un aliat involuntari de les defenses perquè no va aconseguir donar cap detall ni sobre expedient d’Unipost ni sobre la contractació d’observadors internacionals per part del Diplocat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor