El dossier

THAÏS GUSSINYER

VOLUNTÀRIA A L'ESTRANGER (OLOT)

“He parat els estudis per anar a fer voluntariat a l’estranger”

MENYS ESTRICTES
“Ara mateix estic al sud d’Escòcia i, en general, tinc la sensació que les mesures són menys restrictives que a Catalunya”

La covid-19 ha fet replantejar la vida a Thaïs Gussinyer, que és d’Olot i està a punt de complir la majoria d’edat. Tenia molt clar que un cop acabés el batxillerat es volia traslladar a Barcelona. No sabia quins estudis cursar, s’estava plantejant diverses carreres, però li feia molta il·lusió començar la vida universitària. Però va arribar el virus: “Amb la pandèmia vaig haver de fer part del segon trimestre de batxillerat, tot el tercer i les classes preparatòries per a la selectivitat en línia i la veritat és que se’m va fer bastant dur”, comenta. “Vaig preveure que segurament la situació no permetria fer classes presencials cent per cent al setembre i la idea de cursar el meu primer any d’universitat a través d’una pantalla des de la meva habitació no em convencia gens. Per això em vaig plantejar ajornar els estudis i marxar a l’estranger. Des que tinc ús de raó que he volgut viatjar pel món, tot i que en aquests moments fer un any sabàtic no entrava en els meus plans.” Va estudiar diferents opcions i finalment es va decidir per fer voluntariat a l’estranger. “Ara mateix soc al sud d’Escòcia, en un càmping enmig de les muntanyes, a una hora amb cotxe del poble més proper. El contracte en tots els llocs és similar: treballem unes cinc o sis hores diàries durant cinc dies a la setmana a canvi d’allotjament i menjar. Les feines varien segons el lloc on ets, però aquí el que he de fer és cuidar els animals de companyia dels propietaris, preparar els bungalous per als clients, fer petites feines a l’hort i col·laborar en qualsevol tasca que se’m demani.” Viu força aïllada del virus però també de la gent: “Estic en un lloc preciós, però bastant remot i, malauradament, no tinc cotxe ni tampoc hi ha la possibilitat de moure’s amb transport públic, per tant és com si estigués aïllada del món. Aquí no tinc la sensació que estigui enmig d’una pandèmia. A més, la mascareta no és obligatòria en espais exteriors. Per això, el primer dia que vaig arribar, se’m va fer molt estrany veure la majoria de la gent sense portar-ne a fora de les estacions de tren i pels carrers. Les restriccions depenen del nivell de risc de covid de cada àrea, però gran part dels restaurants i comerços no han tancat. En general, tinc la sensació que les mesures són menys restrictives que a Catalunya.” La Thaïs recomana l’experiència i està molt contenta de la decisió que ha pres: “El voluntariat és una alternativa molt més assequible en comparació a la de viatjar de manera convencional, i és una bona oportunitat per conèixer de més a prop el país que esculls. Tot just estic a l’inici d’aquesta experiència, però de moment no me’n penedeixo gens.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)