El dossier

JORDI JUNCÀ

CUINER I PROPIETARI DEL RESTAURANT CA L'ENRIC (VALL DE BIANYA)

“El nostre sector s’ha sentit desemparat i criminalitzat”

NOU PROJECTE
“Una de les sales de banquets, l’hem reconvertit en un nou restaurant, més assequible i de cuina tradicional de la casa”
FALTA DE CONTROL
“Hem trobat a faltar inspeccions. Molta normativa difícil d’interpretar i gens de control a l’hora d’aplicar-la”

La covid-19 ha fet més accessible poder gaudir del restaurant Ca l’Enric de la Vall de Bianya, guardonat amb una Estrella Michelin. Durant el primer confinament, els germans Juncà, encarregats de dirigir l’establiment, van reconvertir una de les sales de casaments en un nou restaurant, on es cuinen plats tradicionals de la casa, que feia anys que no tenien lloc dins dels menús degustació que oferien. “Amb la pandèmia se’ns van anul·lar tots els casaments, en teníem programats seixanta, i en vam fer tres. Vam perdre una gran part de la nostra facturació, i per això vam engegar aquesta nova línia de restauració”, explica Jordi Juncà, un dels cuiners. “És curiós, perquè era una idea i una il·lusió que teníem els tres germans, però que no ens havíem dit per la falta de temps del dia a dia i la feina diària. I amb el confinament vam fer una reunió com cal i va sortir la proposta. En una de les sales de banquets hi hem fet l’Hostal, que ofereix una cuina més tradicional i de preu mitjà, amb un menú diari de 18 euros. Una solució que ens ha donat molt d’oxigen per poder afrontar la falta de banquets. A més, en un principi estava plantejada com una proposta temporal, però veient la bona acceptació que ha tingut, es mantindrà.” Malgrat la il·lusió del nou projecte, ha viscut amb angoixa la incertesa que ha provocat la pandèmia, especialment en el sector de l’hostaleria, segons ell un dels més afectats: “Ens hem sentit totalment desemparats, deixats de la mà de Déu, i som un dels sectors que sustenta el teixit del país. I el pitjor és aquesta incertesa. No saps com podràs obrir, si els clients tindran la confiança per tornar, ni si ens tornaran a tancar –que estic convençut que ho tornaran a fer al gener–... I al final, si es tanca aquest teixit d’oci, anímicament la població també se’n ressent.” I la reobertura ho confirma, des que han tornat a obrir, han tingut molt bona acceptació: “La gent té unes ganes boges de sortir i disfrutar i d’anar a menjar a fora, perquè al final som una societat d’una gran cultura gastronòmica.” Tampoc entén per què els van fer tancar: “La manera d’implantar el nou tancament ha estat molt dràstica. Vam fer tot el que se’ns va demanar: reformes, mesures de seguretat, ens hem reinventat i, al final, ens van tancar igualment. No han tingut en compte l’esforç que alguns hem fet. Si es compleixen les normes, els restaurants són segurs. També hem trobat a faltar alguna inspecció. Molta normativa difícil d’interpretar i gens de control a l’hora d’aplicar-la. A qui ho faci malament que el multin o que el facin tancar, però a la resta, que ens deixin treballar, no cal criminalitzar tot el sector.” També es queixa de les poques ajudes que han rebut: “Són insignificants i no sé si ens arribaran. Ens han ajudat amb el tema de l’ICO, que al final és acabar-se endeutant un mateix, i amb els ERTO. Si estiguéssim a Suïssa o Alemanya, que són països com cal i potents, ens donarien un 70% de la facturació de l’any passat. I aquí, quasi res. Entre tots tirarem endavant, però el nostre sector se n’ha ressentit moltíssim. Les cases amb història i que acumulem molts anys a l’esquena podrem trampejar aquesta època, però molts dels restaurants que comencen o que han fet inversions fortes hauran de tancar. És una clatellada brutal, i al final et treuen la il·lusió, que és el pitjor que et poden fer.” El tancament perimetral també ha estat un problema per al restaurant, que es troba a la Vall de Bianya: “Tenim una població de 1.200 habitants i ens hem quedat limitats pel lloc, no hem pogut fer menjars per emportar i molta de la clientela del restaurant gastronòmic és de tot Catalunya, així que sort n’hem tingut de l’Hostal.” Malgrat tot, en Jordi es mostra optimista: “Esperem que l’any que ve puguem fer els casaments previstos i els anul·lats i ara, a més, és la temporada alta del restaurant gastronòmic. La tardor i l’hivern són el gran moment de la carta, quan el bosc està en la màxima esplendor.” Quan se li pregunta pel dia a dia del confinament, respon: “Personalment, ha estat fantàstic perquè he pogut disfrutar de la família com mai. A més, el 10 d’abril vaig ser pare per segona vegada i he pogut gaudir plenament de l’experiència. També hem pensat plats, hem fet investigació en els menús, hem començat un projecte d’hort ecològic i amb productes autòctons de la zona...”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)