El dossier

RAMON VALLS

METGE REUMATÒLEG, REINFECTAT DE COVID-19 (PALAMÓS)

“Hi ha reinfectats, jo en soc un cas”

TORNAR A COMENÇAR
“Enviava ‘whatsapps’ a casa explicant-los, com una proesa, que havia pogut caminar un minut”

Hi ha poc més de mitja dotzena de casos de reinfeccions de covid-19 a tot el món d’entre els més de 60 milions d’infectats. I encara menys casos en què la segona infecció hagi estat més greu que la primera. És el cas de Ramon Valls, de 62 anys, metge reumatòleg de l’Hospital de Palamós, esportista i sense malalties prèvies. Aquestes reinfeccions encara són una incògnita per als científics, una excepció o una mostra del que pot venir? Cal més temps per saber-ho.

Com es troba?
Encara estic de baixa, en fase de recuperació. Em vaig reinfectar a l’agost i vaig estar hospitalitzat vint dies. Em van donar l’alta el dia 18 de setembre i confio que podré començar a treballar després de festes. En la primera infecció, al març, només vaig tenir símptomes lleus, i treballava des de casa atenent per telèfon els meus pacients. La segona vegada, ja no va ser el mateix.
Quines seqüeles pateix?
D’una banda físiques, i també psíquiques, en el sentit d’una certa lentitud. Jo mai havia estat hospitalitzat, ni havia tingut res, faig molt d’esport i ara estic a un 50% del que podia fer abans. És el que se’n diu la síndrome postcovid. He estat fent també un seguiment neurocognitiu a l’Institut Guttmann, i m’expliquen que estan veient gent jove, de menys de 50 anys, advocats, metges… o d’altres professions intel·lectuals que refereixen que no estan com abans de tenir la covid. Hi ha una certa feixuguesa, una mena de boira que dificulta la concentració. No hi ha dany orgànic en l’aspecte cerebral, però sí que queda una mica tocat en aquest sentit. També pot influir l’estrès per l’hospitalització i d’estar pendent de si t’han d’intubar; això crea molta ansietat i passa factura. I ja no parlem de la gent que ha estat intubada.
Va estar molt greu, però no va necessitar intubació...
Vaig estar a punt de necessitar-ne, i com que soc metge m’ho veia venir i va ser angoixant. Al final, me’n vaig salvar però a canvi d’una situació també força ingrata. Vaig ser traslladat de l’Hospital de Palamós a la unitat de semicrítics de Can Ruti quan faig fer un deteriorament sever, amb una pneumònia bilateral, i vaig començar a desaturar. Hi vaig arribar en una situació crítica i a punt de ser intubat. Van provar una alternativa a la intubació, per si responia, unes ulleres nasals d’alt flux d’oxigen. T’injecten oxigen amb alta pressió, humidificat i a 36 graus de temperatura. És força desagradable de suportar i no és durant unes hores, sinó durant dies, i has d’inspirar i expirar pel nas. Si respiraves per la boca ja desaturaves de seguida i sonaven les alarmes, tenia por d’adormir-me, era angoixant.
Quants dies va estar així?
A Palamós hi vaig estar quatre dies i els setze restants a Can Ruti, a semicrítics. No et pots moure del llit, comences a perdre musculatura, perds pes… A poc a poc, comences a seure a la cadira, i després has de tornar a aprendre a caminar perquè muscularment sembla que no toquis a terra. Enviava whatsapps a casa explicant-los, com una proesa, que havia pogut caminar un minut seguit!
Encara estem molt pendents dels contagis, i de la postcovid se’n parla poc.
El que se sap és que és un virus traïdor. Quan comencen els símptomes no tens cap sensació de gravetat, una mica de febre, malestar... però quan apareixen els problemes respiratoris es converteix en una urgència hospitalària, perquè necessites oxigen. En un moment pots passar de no greu a molt greu. En la primera onada, que això no se sabia, s’enviava la gent a casa perquè tenien símptomes lleus, i de vegades quan tornaven ja estaven molt greus i alguns, en qüestió d’hores, morien. S’han après moltes coses des de la primera onada.
Quants equips estan investigant el seu cas?
L’equip de l’IrsiCaixa de Can Ruti de Bonaventura Clotet, i em fa el seguiment el doctor Roger Parades. Ells, que fa dècades que treballen amb la sida, són molt coneixedors de les parasitosis per virus i són també capdavanters en la investigació de la covid. Són un equip molt potent en l’àmbit mundial. Em fan tot tipus d’anàlisis i han pogut seqüenciar el meu virus, el de la reinfecció, i no és de la mateixa soca que la que hi havia al març.
Una soca més virulenta...
El virus pot tenir diferents soques, unes de més virulentes que d’altres, i això és el que fa incert què passarà amb les vacunes, quina immunitat generaran, per quant de temps, si cobriran totes les variants de soques… Tot això són incògnites. Es creu que al març teníem una soca asiàtica, que venia de la Xina, i sembla que la segona seria una soca europea, amb variants. Si algun negacionista llegeix això, li diria que si us plau que no ho negui més. I per a la gent que té por d’agafar la covid, que sàpiga que tenim tractaments.
Sap si està immunitzat?
En la primera infecció, gairebé no vaig fer immunoglobulines, les IgG. Aquest segon cop sí, he fet IgGs i anticossos. He fet una bona resposta immune; fins quan... no ho sé.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)