Una mà amiga

La situ­ació dramàtica de cen­te­nars de joves migrats que fugen de l’hor­ror, o que en algu­nes oca­si­ons bus­quen una opor­tu­ni­tat labo­ral, és un dels grans pro­ble­mes que afronta la soci­e­tat actual, sobre­tot si es revisa el capítol reser­vat als drets humans. L’arri­bada mas­siva a Ceuta, fa tan sols unes set­ma­nes, ha retor­nat la difi­cul­tat d’aquesta qüestió al cen­tre del debat, alhora que ha tor­nat a posar de mani­fest que la soci­e­tat es divi­deix entre els que bus­quen fórmu­les per ofe­rir una opor­tu­ni­tat a aquest jovent, els que s’ho miren de reüll i els des­pi­e­tats que inten­ten treure rèdit polític a còpia de sem­brar odi. Són els matei­xos que no han ces­sat fins a acon­se­guir estig­ma­tit­zar el terme MENA (menor estran­ger no acom­pa­nyat) i rela­ci­o­nar-lo amb la delinqüència i amb con­no­ta­ci­ons de caire nega­tiu. Aquests joves migrats merei­xen més pul­cri­tud en les seves referències. I més com­passió i gene­ro­si­tat. Són joves (majo­ritària­ment nois, tot i que també hi ha noies) que en molts casos no han asso­lit la majo­ria d’edat, però alguns d’ells ja arros­se­guen dra­mes des­co­ne­guts al pri­mer món. Per sort, també tro­ben l’empara de mol­tes per­so­nes.

A Cata­lu­nya, a banda dels cen­tres per a menors que les admi­nis­tra­ci­ons posen a la seva dis­po­sició, hi ha ciu­ta­dans i enti­tats que els reben amb els braços oberts. Una d’aques­tes és Punt de Referència, una asso­ci­ació sense ànim de lucre que acom­pa­nya molts joves durant el seu salt a la vida adulta. Tots ells com­par­tei­xen una con­dició: han vis­cut part de la seva infància o ado­lescència en un cen­tre de menors i, per tant, estan tute­lats per la Gene­ra­li­tat o ho han estat recent­ment. Entre la llista de mèrits d’aquesta enti­tat, hi consta que és la pri­mera a l’Estat espa­nyol que engega un pro­jecte de men­to­ria social, una eina d’inter­venció que pro­mou l’acom­pa­nya­ment d’aquests joves a través de la figura dels volun­ta­ris, i que han bate­jat amb el nom de Refe­rents. Algu­nes d’aques­tes pare­lles, for­ma­des per jove i men­tor, sor­gei­xen de la col·labo­ració entre l’enti­tat bar­ce­lo­nina i Òmnium Cul­tu­ral, que hi aporta les per­so­nes que tenen la funció de fer de guia.

La selecció dels volun­ta­ris és molt minu­ci­osa, segons expli­quen Alícia Gar­cia, tècnica del pro­jecte Refe­rents, i Berta Roig, tècnica de comu­ni­cació de Punt de Referència. “Hem de valo­rar molts aspec­tes abans d’accep­tar la incor­po­ració al pro­grama d’una per­sona: dis­po­ni­bi­li­tat, experiència labo­ral, estat emo­ci­o­nal... Si una per­sona ha pas­sat recent­ment per un sotrac emo­ci­o­nal, es pot valo­rar que no és el millor moment per guiar un jove”, sos­te­nen. A més, és impres­cin­di­ble que enten­guin la filo­so­fia del pro­jecte, els seus límits. “Ningú ha de subs­ti­tuir un pare o una mare, ni fer tota la feina per ells fins a crear-los dependència. Es tracta de situar-se al seu cos­tat, de faci­li­tar el trànsit cap a l’edat adulta, però dotant-los d’eines perquè siguin autònoms”, expli­quen les dues repre­sen­tants de l’enti­tat. El pro­grama Refe­rents també es reserva una altra gran vir­tut. Tot­hom que hi arriba té unes ganes enor­mes de col·labo­rar-hi, però vivim en un món far­cit de pre­ju­di­cis. Els men­tors també en poden tenir, com tot­hom, i arran d’aquesta experiència en mol­tes oca­si­ons també superen pors i tabús. I a mesura que conei­xen aquests joves i par­len d’ells amb gent del seu entorn, aju­den a ampli­fi­car i a huma­nit­zar el pro­blema.

“El resul­tat és molt posi­tiu. La majo­ria de pare­lles van més enllà dels deus mesos de relació que el pro­grama pre­veu i man­te­nen el con­tacte. Molt poques pare­lles es des­fan abans de temps”, asse­nyala Alícia Gar­cia. Des de Punt de Referència es fa l’acom­pa­nya­ment pro­fes­si­o­nal de les pare­lles. Se les asses­sora per­ma­nent­ment i es pro­mo­uen tro­ba­des en grup per com­par­tir vivències. Abans de pre­sen­tar la pare­lla, el men­tor rep una for­mació. Hi ha un altre ele­ment que les dues pro­fes­si­o­nals des­ta­quen: “L’apor­tació és mútua. Tots dos apre­nen de l’altre, i aquesta és una de les sor­pre­ses que sovint s’empor­ten els men­tors.” El pro­jecte Refe­rents, com d’altres que por­ten el segell del volun­ta­riat, con­tri­bu­eix, en defi­ni­tiva, a cons­truir una soci­e­tat més inclu­siva on tot­hom pugui tro­bar el seu lloc.