El dossier

ORIOL SERRÀ

VICEPRESIDENT TERRITORIAL DE L'ASSOCIACIÓ DE MICROPOBLES DE CATALUNYA (AMC)

“Ens han començat a tenir en compte a partir de la pandèmia”

Oriol Serrà és alcalde de Sant Miquel de Camp­ma­jor, un poble de la demar­cació de Girona de 231 habi­tants i una de les veus més acti­ves de l’Asso­ci­ació de Micro­po­bles de Cata­lu­nya (AMC), que repre­senta 195 pobla­ci­ons. A Cata­lu­nya, dels 947 muni­ci­pis cen­sats, n’hi ha 329 que tenen menys de 500 habi­tants. L’enti­tat va néixer el mes de març del 2008.

Per què és tan impor­tant que hi hagi una asso­ci­ació que faci d’alta­veu dels pobles petits?
Vam néixer fa tretze anys amb una idea clara: ajun­tar esforços i fer d’inter­lo­cu­tors amb les admi­nis­tra­ci­ons perquè se’ns tin­gui en compte en tots els nivells i per poder afron­tar amb èxit els rep­tes actu­als i futurs. Par­lem d’una rea­li­tat que suposa una ter­cera part dels pobles de tot el país. Mal­grat que hi pugui haver diferències arreu del ter­ri­tori, tenim trets comuns que podem defen­sar ple­gats. Ens pre­sen­tem com a lobby.
Però al con­trari d’altres asso­ci­a­ci­ons, no ofe­rei­xen cap ser­vei.
No. Això ho dei­xem en mans d’altres enti­tats vin­cu­la­des al muni­ci­pa­lisme. Nosal­tres el que pre­te­nem és uni­fi­car la veu dels pobles més petits perquè se’ns tin­gui en compte des de les admi­nis­tra­ci­ons en qual­se­vol política que ens afecti. Hem de ser part activa en la reso­lució dels nos­tres pro­ble­mes i hem d’acon­se­guir que un veí del món rural tin­gui les matei­xes opor­tu­ni­tats que un ciu­tadà de la metròpolis.
Quina valo­ració fa d’aquests anys?
Curi­o­sa­ment, les admi­nis­tra­ci­ons ens han començat a tenir en compte a par­tir de la pandèmia. Se’ns ha visu­a­lit­zat molt a través dels mit­jans des que la gent s’ha plan­te­jat mar­xar de les ciu­tats per anar a viure a pobla­ci­ons més peti­tes. Repre­sen­tem prop del 60% dels pobles de menys de 500 habi­tants i som la segona força muni­ci­pa­lista després de l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya (AMC). Hem hagut de picar molta pedra, però ja veiem l’efecte bola de neu.
Sem­bla que ara s’hagi des­co­bert l’existència del des­po­bla­ment sobre­tot als pobles petits, però no par­lem de res que no faci anys que dura.
Ens podem remun­tar al final de la Guerra Civil; des de lla­vors hi ha hagut alts i bai­xos, un feno­men que conei­xem molt bé i que sobre­tot afecta la part occi­den­tal del país. La falta d’inversió de l’admi­nis­tració pública ha estat cab­dal per aju­dar a empit­jo­rar la situ­ació, i ara es fa molt difícil poder viure igual al camp que a la ciu­tat. Nosal­tres no par­lem de des­po­bla­ment, sinó de ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial.
Par­lem de grans pro­ble­mes. Quin són els pit­jors?
La falta d’habi­tatge, perquè sense polítiques que incen­ti­vin la cre­ació de llocs on viure no es pot pre­ten­dre llui­tar con­tra el des­po­bla­ment, i que s’adap­tin les nor­ma­ti­ves urbanísti­ques a les neces­si­tats reals de cada espai. També ens calen amb urgència acci­ons agrícoles i fores­tals que per­me­tin recu­pe­rar el ter­ri­tori que hem anat per­dent i que cada incendi d’estiu ens fa més pre­sent. El des­ple­ga­ment d’una xarxa d’inter­net en con­di­ci­ons per poder fomen­tar el tele­tre­ball i el man­te­ni­ment de ser­veis bàsics, com l’escola, són altres rep­tes pen­dents.
Veiem amb ulls de ciu­tat els pro­ble­mes del món rural?
Hi ha hagut una des­con­nexió històrica entre les dues rea­li­tats. La gent de la ciu­tat neces­sita una des­con­nexió de l’estrès que viu cada dia i pensa en el camp com en un espai bucòlic, on la bellesa i la calma del pai­satge són sufi­ci­ents. Quan arri­ben no s’hi adap­ten, sinó que volen trans­for­mar-lo segons aquesta imatge ide­a­lit­zada, i fins i tot les cam­pa­nes fan nosa i es quei­xen que els fems dels ani­mals fan pudor.
Què dema­nen a la Gene­ra­li­tat?
Polítiques per a tot el país, no només per la part on es con­cen­tra el major nom­bre de votants. Hem de ser capaços de man­te­nir un equi­li­bri ter­ri­to­rial, de ser­veis i d’opor­tu­ni­tats en cada racó de Cata­lu­nya perquè quan ha cal­gut hem actuat així.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor