El dossier

Natàlia Massé

Responsable del programa de dones de la fundació Apip-Acam

“La prostitució és un lucratiu negoci patriarcal”

Natàlia Massé, sociòloga i experta en gènere, fa quinze anys que treballa a Apip-Acam en temes de tràfic per a l’explotació sexual. Actualment és la responsable del programa de dones

UN LLOC PROTEGIT
“Hi ha homes que no se socialitzen en la idea d’igualtat i que se senten segurs abusant de les més vulnerables”
CAPTACIÓ DE JOVES
“La captació de dones cada vegada més joves a través de les noves tecnologies és realment preocupant”
La supervivent de tràfic de dones Amelia Tiganus defineix el sistema prostitucional com un sistema concentracionari en què milers de víctimes són despullades de la seva condició d’ésser humà, sotmeses físicament, psicològicament i econòmicament i violades de forma industrialitzada. Un retrat contundent i sense embuts. Hi està d’acord?
Certament la prostitució és un immens i lucratiu negoci patriarcal del qual les dones són les víctimes, i els industrials del sexe, els promotors que s’omplen les butxaques posant a disposició dels consumidors allò que exploten com una mercaderia. Aquesta és la realitat d’una luctuosa i violenta pràctica, considerada per l’ONU una forma d’esclavatge, que va en augment i afecta col·lectius vulnerables, en especial dones i menors, en alguns casos, i persones estrangeres en situació administrativa irregular.
Parlem de tràfic d’éssers humans, d’explotació sexual...
Es tracta de dues figures delictives amb alguna diferència. Pel que fa al tràfic es produeix captació i trasllat amb finalitat d’explotació sexual, però també pot haver-hi explotació sexual sense tràfic: la vulnerabilitat, la feminització de la pobresa, la discriminació i la violència poden abocar a la prostitució presentada com a única alternativa de supervivència.
S’ha referit als consumidors. Quina responsabilitat hi tenen? Hi ha qui els defineix directament de puteros.
Dins del context de la prostitució es capta molt bé el significat de consumidor, no queda dubte sobre la seva activitat; fora d’aquest context cal ser més específics. El problema que tinc amb putero, terme negatiu i molt clarificador, és que conté la paraula puta i cal evitar, sobretot, atorgar a uns i altres el mateix valor i fer creure que es troben en idèntiques condicions. Si entenem que és el putero el que crea la puta, que elles no serien traficades si ells no les reclamessin, em sembla correcte usar la paraula. El que no accepto és que es parli de clients, ja que al·ludeix a intercanvis lliures bo i amagant la deshumanització que representa el consum del producte, les dones prostituïdes.
Llavors, tornant a la pregunta, quina responsabilitat té el consumidor?
Tota o molta, aquí hi ha la clau principal d’aquesta violència envers les dones perquè si no hi hagués demanda no hi hauria guanys i s’acabaria l’oferta i el grandiós patiment que comporta, encara que de vegades no es vegi així. Ells són els que alimenten el negoci, és la seva gran responsabilitat i convé assenyalar-ho; no s’hi val que se’n rentin les mans argumentant que no han traficat, que no són proxenetes, ni propietaris de locals, que es limiten a pagar la tarifa per un servei prestat. Això és cinisme!
Qui són? Què hi troben?
Troben plaer en el reforçament del seu poder, una qüestió que ja han determinat molts experts i que també observem a Apip-Acam en el desenvolupament de la nostra tasca. Estem al davant d’una clara manifestació de violència patriarcal.
Un poder que exerceixen contra dones vulnerables. La prostitució és un lloc segur/coartada per al seu domini?
En bona part, sí. Ho explica molt bé Mónica Alario al seu llibre Política sexual de la pornografia: en la cultura patriarcal que encara ens impregna, els homes consideren els seus desitjos sexuals com un dret, el dret a satisfer-los sense escrúpols, i com que el feminisme ha fet evolucionar la societat, i les relacions sexuals s’acorden dins de la reciprocitat i el respecte, hi ha individus que no se socialitzen en la idea d’igualtat i que reclamen dones davant les quals es puguin sentir poderosos perquè hagin de fer el que ells exigeixin.
Ha dit abans que de vegades no es veu el drama que hi ha al darrere del tràfic i la prostitució...
No hi ha prou consciència social, començant pel fet que s’aborda només des de la victimització de la dona i sovint des de la seva denigració moral, i no es posa tant el focus en els responsables de la seva vulnerabilitat i estigmatització. També se’n banalitza el consum, que no hauria de ser acceptable ni permissible.
L’engany és la principal estratègia de captació de les xarxes criminals?
Sí, en un sentit ampli, no es tracta solament d’oferir una feina inexistent a destí que potser és el que es coneix més. També hi ha l’engany de presentar una visió idealitzada i glamurosa del món de la prostitució, en el qual es fàcil guanyar diners i sortir-ne lliurement, i això és radicalment fals. Il·lusionen les víctimes amb el rol d’un suposat empoderament i elles, que procedeixen d’ambients d’extrema precarietat, cauen en la més dura explotació i esclavatge, en la vulneració dels seus drets. Ningú no els parla d’horaris interminables, de la seva destrossa física i psicològica, de les drogues que prendran per suportar-ho i satisfer els capricis dels consumidors, ni de les amenaces i coaccions que patiran si prenen la decisió de canviar de vida.
Entren dins d’un circuit que les aïlla?
Sí, però ens equivoquem si pensem en la víctima de tràfic com una dona lligada a la pota d’un llit, sense llibertat de moviments o de comunicació. El negoci s’ha anat adaptant als temps, sobretot per contrarestar les investigacions policials i la tasca de les entitats especialitzades, i ha sofisticat els mètodes de captació. La violència s’ha tornat més subtil, psicològica, vicària, simbòlica, i això fa que hi hagi dones que es quedin dins del sistema sense ser conscients de l’explotació.
Com s’explica?
En alguns països de l’est hi ha famílies senceres dedicades al tràfic i al proxenetisme, que van a buscar joves en entorns desestructurats i els proporcionen un patró familiar que els dona seguretat. Els ofereixen una figura materna, una figura paterna, una parella de la qual s’enamoren, i en un engranatge en què tothom viu de la prostitució, elles ho accepten com a forma d’integrar-se dins del grup. D’entrada, no se senten forçades, sinó estimades i agraïdes a la família que les ha salvat.
La pitjor versió de l’amor romàntic.
Les que se n’han alliberat ho expliquen. Els diuen: “Ningú no et respectarà com jo encara que siguis una puta. Tu has de fer la teva feina, que els clients estiguin contents, però jo t’estimo!” I així les ensenyen a dissociar la vida personal del tracte amb els consumidors, i generen en elles una terrible dependència material i emocional del proxeneta, fins que es converteixen en despulles gastades, inservibles, llençades; viuen experiències traumàtiques de les quals costa molt recuperar-se, i moltes no ho aconsegueixen.
Així i tot –abans ho ha comentat– hi ha una banalització de la pràctica, una imatge de frivolitat innòcua, d’acceptació que es tracta de l’ofici més vell del món exercit lliurement.
Sí, tan vell com el sistema patriarcal! Actualment l’auge de la cultura del porno està generant una idea col·lectiva absolutament maquillada i allunyada de la realitat que a través de diferents plataformes atrau l’atenció de dones i nenes envers la pornografia i la prostitució. A les dones les xarxes no ens ajuden a transmetre un model de socialització que no sigui el dels nostres cossos. Hi ha webs i vídeos que ensenyen a ser una sugar baby com la millor opció per aconseguir els propis objectius!
Què passa quan la introducció al sexe es fa a través de la pornografia?
És un grandiós problema que molts menors accedeixin gratuïtament al porno que educa en la violència envers les dones i supedita el plaer femení a les fantasies masculines. En realitat les categories del porno són les mateixes que les de la prostitució: llatines calentes, rosses morboses, figures infantilitzades i fins i tot discapacitades... Es normalitza la desigualtat i l’explotació. Les noves eines de captació de dones cada vegada més joves a través de les noves tecnologies són realment preocupants, i també la proliferació de pisos privats on l’activitat es fa de forma més oculta.
S’ha de penalitzar el putero?
S’han d’implantar estratègies de penalització del consum de la prostitució i s’han de posar més recursos adaptats a les necessitats de les víctimes per protegir-les i atendre-les per tal que puguin sortir d’aquest entorn i recuperar-se com a dones lliures de veritat. I cal abordar al si de les famílies, les escoles i els instituts una educació sexual en igualtat de gènere i a favor del desig compartit perquè les noves generacions no s’enganxin a la cultura de la violència sexual. Totes les persones, homes i dones, que defensem els drets humans hem de lluitar plegats contra el tràfic i l’explotació sexual i assenyalar el consumidor de prostitució que alimenta aquest negoci nefand.

presència a l’alt empordà

Apip-Acam és una entitat d’iniciativa social nascuda el 1982 i especialitzada en l’atenció a diversos col·lectius vulnerables entre els quals les dones vinculades a contextos de prostitució i de tràfic amb finalitat d’explotació sexual. La seva aproximació proactiva a aquests entorns –desplaçament a clubs, pisos i carreteres– proporciona un coneixement profund de la violència, la pobresa i la falta de recursos amb què viuen les víctimes, i facilita una intervenció basada en la defensa dels drets humans i socials. El 2021 la fundació va treballar a Catalunya amb 937 dones i va constatar que un 70% pateixen situacions de violència, explotació sexual i/o tràfic d’éssers humans (de moltes altres se’n té la sospita, si bé és difícil la identificació formal). Apip-Acam està present de manera continuada a la comarca de l’Alt Empordà: només a Figueres i a la Jonquera han estat detectades el 40% de les dones ateses.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)