Espanya no existeix
Tal vegada allò que no existeix és Espanya. Ho han pensat, senyors del PSOE?
“L’autodeterminació no existeix”, diuen al govern del PSOE dos dies després de la commemoració de la declaració d’independència de la República Argentina. Però l’autodeterminació és un fet que existeix des de fa segles, quan Portugal va decidir separar-se d’Espanya, per exemple (1640), encara que fos una mica violentament. Però la llista és interminable: Xile, el Paraguai, les Malvines, Colòmbia, l’Equador, Guatemala, Costa Rica, el Salvador, Nicaragua, Hondures, Panamà, Uruguai, Mèxic, Veneçuela, Bolívia, el Perú, la República Dominicana, Cuba, Puerto Rico, Florida, Filipines, el Marroc, Guinea Equatorial i, finalment, el Sàhara Occidental (1976). Espanya, mare meva: quin país més adequat per parlar de la “inexistència del dret a l’autodeterminació!”
Tal vegada allò que no existeix és Espanya. Ho han pensat alguna vegada, senyors del PSOE? Davant d’aquest fenomen minvant, que es va iniciar fa tants i tants segles, potser ens hauríem de plantejar la pregunta de si tot això d’Espanya no és un miratge. Un fantasma, una fantasmada. Jo m’ho plantejaria si veiés que des de fa cinc segles vaig perdent braços, ulls, cames, orelles i dents. I arriba el segle XXI i se’ls esvalota l’últim territori que vol marxar, Catalunya, si bé aquest està lligat més curt. Això d’existir o no existir, que filosòfic, que macbethià. Que català, que Vicens Vives, “la voluntat de ser”. Existeix, Catalunya? Bé, el que queda clar és que vol existir molt més del que existeix ara mateix, i que no se’n surt per culpa d’una altra existència: Espanya. Per tant, ni que sigui amb aquesta derivada lògica, podem concloure que Espanya sí que existeix. I que considera que, si perdés Catalunya, deixaria de ser Espanya. Ha arribat el moment de tranquil·litzar-los: no van deixar d’existir quan els va marxar el Perú, ni Portugal. Les coses simplement canvien, evolucionen. Tampoc França va deixar d’existir el 1808, quan vostès se’n van independitzar. Sí: el dret a l’autodeterminació existeix. I si no, vostès no existirien. Quines coses.
