Opinió

Reescrivint la història

Costa determinar si estem perdent o guanyant, però com diu Cuixart, “resistir és vèncer”. La República Catalana del 1934 proclamada per Lluís Companys no va resistir (recordem que va ser empresonat per rebel·lió), i en aquest cas la història es repeteix. Tanmateix, el que no es repetirà és el desenllaç. Si bé l’origen és el mateix (una república proclamada unilateralment després de veure les ensarronades de l’autonomia conferida, però sense tenir prou força física ni política per mantenir el duel, si més no pel que fa als governants), el desenllaç és el que pot variar aquesta vegada. Com podem recordar, Companys va ser alliberat amb una amnistia que va limitar a dos anys la seva condemna a trenta anys per rebel·lió. Si recordem bé, allí sí que la part catalana va fer servir la violència (de manera insuficient). I si continuem recordant bé, el pas següent va ser la victòria del Front Popular i l’aparició de la violència dels creixents seguidors de la Falange, la qual cosa va suposar la prohibició del partit (imaginem-nos un govern PSOE-Podemos empresonant els dirigents de Vox, vaja). A partir d’aquí es va anar escalfant l’ambient, amb violència a tots els bàndols, i en això es basen els fatxes per justificar el cop militar de Franco. I la guerra.

El que ha canviat són diverses coses: primera, que la UE observa Espanya de prop i fa inversemblant un alçament militar viable (però no un triomf del feixisme encobert, compte); segona, que bona part de l’independentisme català ja no s’agafa als braços de cap republicanisme espanyol perquè ja ha desconnectat de les dues Espanyes; i tercera, que la guerra és un horitzó molt poc probable. Dues coses sí que em preocupen: que Vox es posi violenta i faci inevitable la seva prohibició (amb el conseqüent victimisme encara més violent). I l’altra, que l’independentisme torni a caure en l’error de creure’s el PSOE per a res. No toquen fronts populars espanyols, sinó (u-ni-tat) un front nacional català. I bé, i guanyar-ho tot. I fer les coses.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)