El dossier

MARIA PUJOL I MARÇAL SANTMARTÍ

CATALANS QUE VIUEN A OCEANIA

OCEANIA

Casos: 8.411 Morts: 118 Recuperats 6.989

CAUSES GEOGRÀFIQUES
“Nova zelanda és un arxipèlag llunyà i aïllat habitat només per 4,7 milions de persones”
ECONOMIA
“Hi ha botigues que han decidit tancar perquè no hi ha gent pel carrer i n’hi ha que aguanten malgrat les restriccions”
CONFINAMENT
“S’han omplert els hotels, perquè tothom que ha tornat al país hi ha hagut de passar un confinament obligat”
PERCEPCIÓ
“A Sidney, la situació és més calmada, més relaxada, perquè hi ha molts menys casos i perquè les fronteres es van tancar molt abans”
RESPOSTA
“La gent segueix les ordres de les autoritats, però són més exigents amb el fet que siguin clares i justes”

Barceloní de naixement, en Marçal Santmartí es va mudar a la capital de Nova Zelanda, Wellington, ara fa tres anys. Amb la seva companya kiwi, Melissa Buckle, que es troba en els darrers mesos de l’embaràs del seu primer fill, treballen per al govern del país i destaquen que tot i les circumstàncies que venen lligades a la pandèmia, se senten afortunats. “Nova Zelanda és un cas extraordinari, tant pel que fa al nombre d’afectats com de morts, perquè són molt baixos”, explica. En concret, se n’ha comptabilitzat uns 1.500 casos, dels quals tan sols s’ha hagut de lamentar una vintena de morts. Santmartí ho atribueix a diferents causes, començant per les geogràfiques. “És un arxipèlag llunyà i aïllat. Som a quatre hores d’avió tant d’Austràlia com del pol Sud. I tot i que té una superfície equiparable a l’espanyola només està habitat per 4,7 milions de persones”, comenta. Tot i això, també afegeix raons socials i culturals que hi poden haver influït, com ara el fet que la majoria d’habitants viu en cases aïllades “i en general el contacte entre les persones és molt menys habitual que en el món llatí”.

GOVERN BEN VALORAT

Segons explica, el lideratge polític de la primera ministra, Jacinda Arden, està sent molt ben valorat –a principis d’aquesta setmana anunciava que el país havia guanyat la batalla al virus–, perquè el govern va saber avançar-se a l’arribada de la pandèmia. “La gent segueix molt més seriosament les recomanacions i ordres de les autoritats, però a la vegada són més exigents amb el fet que les normes siguin clares i justes”, constata Santmartí. Tot i això, les mesures preses des del començament no han estat tan estrictes com les que s’han aplicat a Catalunya, i els neozelandesos no han deixat en cap moment de poder passejar o fer esport pel barri. Malgrat aquest clima d’optimisme, però, també hi ha punts negres, com ara l’increment dels casos de violència domèstica. “Es preveu una futura davallada econòmica amb comptades excepcions com el sector primari, un dels forts de Nova Zelanda”, assenyala, i afegeix que tot i els estímuls econòmics en preparació per salvar certs sectors –no es preveu cap renda de ciutadania– “hi ha molta consciència que moltes indústries canviaran per sempre, com el turisme i el comerç presencial”. Nova Zelanda ja està pensant com posicionar-se en el món que ve, “com a un país sostenible i net, també de la covid-19”.

Maria Pujol és una estudiant de psicologia de tercer curs a qui la pandèmia va enganxar fent un Erasmus a la Universitat de Sidney, a Austràlia. “La situació aquí és més calmada, més relaxada, perquè hi ha molts menys casos i perquè les fronteres es van tancar molt abans, fins i tot entre els diferents estats”, destaca aquesta barcelonina de 21 anys. La menor densitat de població ha ajudat que no quedés tan afectada la mobilitat dels ciutadans i s’ha deixat certa llibertat a l’hora d’obrir o no el comerç, en especial el petit. “Hi ha botigues que han decidit tancar perquè no hi ha gent pel carrer i n’hi ha que aguanten malgrat les restriccions perquè encara els compensa”, diu.

Pujol admet certa sorpresa en els criteris que han afectat el sector de l’educació, perquè les escoles continuen funcionant, però les universitats estan totes tancades des de finals de març. “La supressió de les classes presencials ens ha afectat de ple a la gent que, com jo, ve de fora, perquè tot el contacte social s’estructura al voltant de la universitat”, es lamenta, tot i que reconeix que s’han facilitat les coses perquè els alumnes puguin continuar amb l’aprenentatge en línia.

SORTIR sí, però AMB CONDICIONS

Maria Pujol precisa que es pot sortir al carrer per anar a comprar i a fer esport. “Però només dues persones i amb una distància d’un metre i mig entre elles.” L’oci, especialment el multitudinari, està prohibit, igual que l’accés a les platges més urbanes “i fins i tot s’han començat a posar multes a gent que feia pícnics al parc”. El sistema sanitari públic no s’ha col·lapsat en cap moment, perquè el nombre de casos no s’ha disparat –Austràlia no arriba als 7.000 infectats i només hi han mort 83 persones–. “El que sí que s’han omplert són els hotels, perquè tothom que ha tornat al país ha hagut de passar un confinament obligat de quinze dies en aquests establiments”, relata, i afegeix que, en general, la percepció de la ciutadania és que no s’està vivint una situació de gravetat. Pel que fa a la informació de com afecta la pandèmia a Catalunya, li arriba bàsicament a través de les amigues i de la família. “Em diuen que a Espanya la cosa és greu i que trigarà a solucionar-se”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor