El dossier

EUROPA

Casos: 1.428.899 Morts: 138.278 Recuperats 525.486

NO FER CAS D’ITÀLIA
“Des d’aquí vèiem amb preocupació que a Espanya no es preguessin les mesures i que no s’hagués après la lliçó”
ESCOLES OBERTES
“A Bonn, les escoles han ofert servei a les famílies en què tots els membres són empleats essencials”
SALTAR-SE LA NORMA
“A Copenhaguen, la policia va haver de posar moltes multes perquè la gent saturava les platges”

Cada país és un món, si parlem de la gestió de la pandèmia. Ens fixem en tres punts de la geografia europea. Óscar Fernández es va mudar a Copenhaguen el 2015. La seva professió, desenvolupador d’aplicacions, li ha permès treballar des de casa. A Dinamarca, explica, “la crisi es va percebre inicialment com un problema aliè”. El govern danès va fer una llista de països on recomanava no viatjar i d’altres on, si en venies, estaves obligat a tancar-te dues setmanes a casa. Tot plegat va canviar en qüestió de dies: “Van tancar les fronteres als no residents, van recomanar que s’evités el transport públic i van enviar tothom que es podia a fer teletreball. Es va tancar gairebé tot, menys els supermercats, els llocs de menjar per emportar, les obres i algun altre establiment”, resumeix.

A Dinamarca, el govern no ha prohibit a la gent sortir al carrer a passejar “si no es formen grups de més de deu persones”. Tot i que els països del nord d’Europa tenen fama de ser molt disciplinats, Fernández rebat la teoria: “Hi ha de tot. Recordo veure la zona infantil d’un gran parc tot ple de nens jugant, sense mantenir les distàncies. La setmana passada, per posar un altre exemple, va fer molt bon temps i la policia va posar moltíssimes multes perquè la gent saturava les platges. Fins i tot van haver de tancar alguns espais típics perquè la gent hi prenia el sol o estava de festa al carrer.” L’empresa on treballa li permet desplaçar-se a fer la feina presencialment sempre que avisin abans i no superin un terç de la capacitat habitual. Altres espais que han obert són algunes escoles i llars d’infants, on segueixen protocols perquè els pares no acompanyin els fills fins a la porta, i alguns petits comerços. “Jo mateix no vaig tenir cap problema per anar a la floristeria per Sant Jordi i comprar un parell de roses”, recorda. De Catalunya i l’Estat espanyol opina que “fa una mica de pena que tot siguin retrets dels uns cap als altres i ganes de fer-se notar, com qui espera que el rival es confongui per fer sang”.

Rafel Hidalgo viu a Roma des del 1984. Treballa de professor a l’Instituto Cervantes, després que aquest absorbís l’Instituto Español de Cultura. La seva feina li permet impartir classes des de casa, sobretot perquè ell ja dedicava bona part del temps a la formació en línia. Bàsicament, surt a comprar aliments. A Itàlia, la majoria d’establiments i serveis encara estan tancats. El darrer decret del govern estén l’estat actual fins al 3 de maig. En els darrers dies, subratlla, han obert algunes fàbriques. I calcula que a partir de dilluns vinent s’hi afegiran alguns establiments que oferiran menjar per emportar. Ara ja n’hi ha que fan servei a domicili. En Rafel veu passar els dies treballant i dedicant hores a l’Associació de Catalans a Roma, des d’on emeten Ràdio Catalunya-Itàlia. Encara ara lamenta que a l’Estat espanyol el govern no s’anticipés més al que es veia a venir: “Des d’aquí vèiem amb preocupació que no es prenguessin les mesures necessàries i que es trigués tant a tancar-ho tot. No van aprendre res de la lliçó d’Itàlia.”

Lara Muñoz és traductora i viu a Bonn. A Alemanya cada land o estat federal ha tingut força autonomia per gestionar la crisi. Al Rin del Nord-Westfalia, explica Muñoz, mai s’ha arribat a prohibir a la gent sortir al carrer: “Això sí, ens obliguen a mantenir el distanciament social; no es poden fer reunions en grup, anar més de dues persones plegades si no ets una unitat familiar...” La normalitat es va recuperant a poc a poc. Ja estan oberts els establiments de menys de 800 m², i a les cafeteries es poden demanar productes per emportar. Dilluns tornen a l’aula els alumnes que han de fer la selectivitat, i gradualment s’hi aniran afegint els cursos inferiors. Les escoles, descriu aquesta badalonina, mai han estat del tot tancades, ja que sempre han ofert servei a les famílies en què tots els membres són treballadors essencials. Al transport públic és obligatori l’ús de mascaretes o de qualsevol peça de roba que amagui la boca i el nas. Quant a les informacions que rep respecte a la gestió de l’Estat espanyol, diu que les notícies a la televisió alemanya “situen Espanya com a exemple de la mala gestió”. De Catalunya, les informacions que li arriben li fan pensar que “les coses es podrien haver gestionat d’una altra manera”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)