Explicar la realitat del barri en primera persona

accés al mercat laboral

La incorporació de la dona gitana al mercat laboral està obrint noves perspectives per a les generacions que pugen. “Això és el tot. Quan la mare es posa a treballar fora de la llar, comença a responsabilitzar fills i filles de les coses que cal fer en el dia a dia. Des del punt de vista feminista això és un gran avenç, perquè abans la dona ho havia de fer tot. Tradicionalment sempre s’ha responsabilitat la dona de la feina de la casa, però no només les gitanes, també les paies. I ara tot això comença a canviar. No falten recursos ni oportunitats per aconseguir-ho, però encara s’ha de donar més empenta a totes les dones”, afirma. En aquest sentit, veu amb preocupació que estan molt més conscienciades sobre la necessitat de formar-se i treballar les dones gitanes de 30 i 40 anys que no pas les més jovenetes.

“Sembla que s’estigui retrocedint. Torna a estar de moda casar-se molt jove; les noies volen ser grans de seguida i volen tenir fills aviat. En canvi, les que ja sabem de què va i hem vist les orelles al llop, no ho veiem igual. Afortunadament, no totes les noies joves pensen igual, però sí que hi ha un grup que sembla que està fent passos enrere, i són les dones una mica més grans les que van empenyent, perquè volen un futur millor per a elles i per a les seves filles”, insisteix.

En aquest punt, la Marta recorda una anècdota que va viure fa poc, quan estava en un bar i un grup d’homes gitanos va retreure a una altra dona com era que estava sola fent un cafè sense el seu marit. La resposta de la dona va ser que el seu marit tenia el seu propi espai, i ella també, i que no necessàriament ho havien de fer tot junts. “Això hauria estat molt estrany fa deu anys, però ara ja es comença a veure amb més naturalitat”, afegeix.

costums i drets

Un tòpic que vol trencar és el dels casaments joves. Diu que és un costum antic que amb el temps es va anar perdent, tot i que ara sembla que torna a estar de moda. “El tema de tenir fills tan aviat és una bogeria. Sempre dic que els costums cal respectar-los, però si mantenir-los significa que et treguin un dret, aleshores ja no són costums, són imposicions. Casar-se tan jove et treu el dret d’estudiar, de treballar, de ser una nena, de ser adolescent, de viure... Ja hi haurà temps per tenir fills.” En qualsevol cas, cada cop hi ha més dones que, com ella, no veuen incompatible ser gitanes i modernitzar-se. “A l’escola del barri –explica– tenim dues mestres joves que són gitanes, que han fet les seves carreres i que no han deixat de ser gitanes pel fet d’haver estudiat. La meva filla gran té 17 anys. Està estudiant màrqueting i vendes i no deixa de ser gitana pel fet d’agafar un autobús i anar-se’n sola a Girona a esmorzar amb els seus companys de classe. Fa una vida normal, com qualsevol noia de la seva edat.”

“per què em parlen en castellà?”

Aquesta adolescent, la Lola, ha viscut en primera persona els efectes dels estereotips. Quan va començar a estudiar a l’institut, fora del barri, i sense haver obert encara la boca, ja va veure que tothom se li adreçava en castellà, tot i que ella havia participat en actes de Girona Vota i la seva mare ha estat durant anys vinculada a la CUP.

“Van veure el seu aspecte, van llegir que era de Font de la Pólvora, i apa, tothom parlant-li en castellà i apuntant-la ja d’entrada a un grup de reforç”, recorda la Marta. Uns anys després, la Lola va acabar traient una matrícula d’honor per un treball que va fer sobre els orígens del poble gitano a Catalunya. “Amb 17 anys ella ja ho diu, que ha de fer front a dos problemes: el masclisme i el racisme. Ha de demostrar que val encara que sigui dona, i ha de demostrar que val encara sigui dona gitana”, lamenta la seva mare, que encara posa un altre exemple. En els seus estudis de màrqueting i vendes, la Lola i tres companys més, també gitanos, són els que han tret més bones notes. “Suposo que ja els ve d’herència, perquè els gitanos sempre s’hi han dedicat i ho tenen més per mà. Però el fet és que els quatre que han tret les millors notes també són els quatre que han tingut més problemes per trobar una empresa per fer les pràctiques. Quan veuen que són gitanos, comencen les suspicàcies”, conclou la Marta.