Crítica

Precisió en el detall i encert sentimental

El novel·lista Sergi Pons Codina supera amb nota un moment d’incertesa en aquesta tercera novel·la, Mal bon pare. Si les dues primeres havien estat inspirades per la seva vida al carrer, la tercera,...

Aperitiu Ralph Waldo Emerson

Dos fenòmens estan transformant la fesomia de la literatura catalana de manera ben accelerada. El primer és l’aparició d’una gran quantitat de petites i mitjanes editorials que son independents...

Crítica

Des del meu racó

No hi pot haver un pròleg millor que el d’aquest llibre. L’escriu Verònica Cantó, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Presenta l’autor d’una manera concisa perquè qui el...

Arnau Puig, filòsof itinerant

Ens fèiem un fart de riure cada cop que l’Arnau Puig explicava les autocites que Eugeni d’Ors dictava al seu refugi de l’ermita de Vilanova: “fámulo no es solamente criado...” Narrava amb claredat...

Dialèctiques del límit

Vivim uns temps en què, gràcies a l’enganyós accés a la informació –que la majoria, bàrbars imprudents, confon amb el coneixement–, tothom hi entén de tot. Surti la qüestió que surti, qualsevol...

Història

El temps de Ramon Muntaner

L’historiador Victor Balaguer afirmava que era millor capità que no pas cronista; mentre que el filòleg Joan Corominas assegurava que “manejava tan bé la llança com la ploma”. Ramon Muntaner...

ROSA MARIA GIL
Historiadora

“Sense les dones falta la meitat de la història”

Resseguir la història de les dones noucentistes de la Casa Masó ha permès a la historiadora Rosa Maria Gil descobrir que, tot i haver quedat oblidades, elles també van tenir un paper clau en la vida pública gironina

Crítica

L’emmascarada

Malgrat l’èxit en vendes i lectures obligatòries de Solitud, Victor Català continua sent una desconeguda per a la nostra comunitat cultural. Les recuperacions han estat continuades i l’editora Maria...

Crònica

Salut i llibres!

“El metge ha de tenir abans que res un coneixement de l’Home, però no solament d’ordre fisiològic, anatòmic i patològic. L’ha de conèixer des de totes les dimensions de la seva vida, en les seves debilitats, i en les seves forces, en la seva prudència i en la seva bogeria. I qui penetra en les profunditats de la naturalesa humana no són els llibres d’antropologia sinó els de ficció i poesia.” Carl Gustav Carus